4 de nov. 2012

4-11-2012 De Granollers a Barcelona Pel Meridiá Verd i el GR92


De Granollers a Barcelona Pel Meridiá Verd i el GR92
4-11-2012


Avui, refiant-me d’un pronòstic meteorològic que deia que el dia començaria torçat però que al llarg de la jornada milloraria, he decidit provar tatxar de la llista de pendents la Granollers –Barcelona  per la serralada litoral. Des de l’estació Centre de Granollers, surto a buscar la carretera C-1415c i en baixada em dirigeixo cap a la Roca del Vallès on vaig a trobar les balitzes del Meridià Verd Sud i de Sant  Bartomeu. 

La pista ,pel mig del bosc, s’enfila de valent però esglaonadament  cap a Can Planes de  la Muntanya i cap al Turo de Can Coll. 





Creuant la carretera BV-5108 m’arribo a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. 


Ara la pista planeja força fins al Coll de Porc on en baixada, trobo el trencall cap Orrius a la dreta que no agafo dirigint-me cap al Sud passant al costat de Sant Salvador i el Turó d’en Banús ja sobre Cabrils. Per la mateixa pista,  baixo cap a la Roca d’en Toni per planures i on tot el camí és de  baixada fins arribar al trencall de Can Guardiola on la pista ja torna a pujar de nou. 


Passo pel costat de les ruïnes de Cal Bernadó i a l’estona trobo el trencall de Sant Mateu que agafo. Segueixo pista amunt  fins arribar-me a les planes de Sant Mateu on per un fàcil corriol i sota una fi plugim ,retorno a la pista principal. 


Estic a l’alçada Teià i ara per pista ràpida travesso la Serra de Teià i davallo fins al Coll de Cera lloc on el GR92 creua la carretera d’Alella a Vallromanes mentre la pluja apreta força. 

L’enllaç es fa per l’interior d’una trinxera en forta pujada. Sota la pluja continuo per dins del bosc mentre la pista, va a trobar la part alta de la urbanització Alella Parc. Enllaço amb una pista que abandono de seguida per seguir per un trencall de ferm força trencat que surt a la meva dreta i que al principi puja força dret ajaient-se en arribar a un collet però sense deixar de pujar en cap moment fins arribar al Coll de la Font de Can Gurri. Superat el coll la pista davalla suament una mica i es torna a enfilar fins al trencall del  Turó Galcerán que assoleixo de seguida en una finestreta de bon temps. 





Desfaig camí fins l’encreuament  i faig una baixada ràpida fins al Coll de Montalegre. El GR, creua la carretera de la Conreria i seguint les traces del GR puja fins al Coll de Fra Rafel on abans , trenco a l’esquerra  per una pista que puja de valent en el seu primer tram i que mor en un repetidor. La pista ara es converteix en un fàcil i divertit corriol que acaba en el Coll de la Jeia d’en Pujol on s’hi troba un dipòsit d’aigua de lluita contra incendis. Del coll supero les dures rampes que donen accés al dipòsit i enllaço amb la pista principal fins al Turó de la Coscollada, darrera rampa forta del dia. 



Des de dalt, desfaig camí i faig la baixada directe fins al Coll de la Vallençana i d’aquí fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i on continuo la baixada fins a Sta. Coloma per una pista en un estat excel·lent que enllaço amb el  carril verd que discorre per la llera esquerra del Besòs fins a Barcelona en el  que és converteix ja en un pur tràmit desprès d’un matí trenca-cames i un pèl remullat  en el que els amics del meteocat ens la han tornat a jugar.