Barranc de Las Gloces
28-07-2013
Font: barranquismo.net
Avui anem pel clàssic tàndem Furco - Gloces. Sortim amb molt
bones sensacions del Furco, agafem la furgona i ens atansem fins a Fanlo, un
poblet situat en ple Parc Nacional de Ordesa i Monte Perdido. Segons les referències
i les ressenyes de que disposem, el canó de Las Gloces, és d’aquells que amb
una dificultat moderada, promet, ja que ens mourem per l’interior d'una profunda
cicatriu amb més 80 metres de fondària en algunes ocasions tot gaudint d’estrets,
salts, foscos i ràpels durant tot el seu recorregut i tot això ,envoltats d’espectaculars
jocs de llum a causa de la seva estretor que en alguns moments no és de més
d'un metre d'ample. Sortim de Broto i en arribar a Sarvisé, prenem el desviament
que ens porta a Fanlo on aparquem en l'encreuament de carreteres que hi ha a
l'entrada del poble.
Ens tornem a enfundar dins dels neoprens, agafem el 40 i des
de l'encreuament de carreteres, agafem la pista que en direcció oposada al
poble, en fort pendent, baixa a la Glera de Borruel per després, descendir ,agafar
un corriol a l'esquerra i dipositar-nos a la llera i començament de la gorja.
Ens endinsem al canó i talment com si ens fiquéssim a la gola del llop, muntem
el primer ràpel de 13 metres que ens introdueix en una espectacular gran volta
tallada pacientment en la roca durant milers d’anys per l’aigua en un món de semi foscor subterrània.
Des d'aquí,
descendim en un nou ràpel de 6 metres a una galeria molt estreta i vertical en
una atmosfera de penombra. Sortejant rocs, salts, passadissos i tobogans
evolucionem acompanyats per els pocs raigs de llum que son capaços d’arribar al
fons del canó penetrant entre les parets de la humida i estreta gorja fins a
arribar a la part final, on trobarem l’últim ràpel, en aquest cas, obligat pel cabal
abundant i on la gorja acaba de sobte deixant-nos amb ganes de més.
Un cop s’eixampla
el riu, a la marge esquerra trobem una fita que ens indica el camí de tornada, consistent
en una sendera que endinsant-se dins del bosc puja decidida fins retrobar la
pista que hem usat per accedir al barranc arribant fialment al cotxe amb un cel
amenaçador de turmenta.
En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat amb dos canons i una ferrada imprescindibles de la zona.
Fotos Daniel & Marta
