De Rodellar al Camí del Mirador del Mascún i las Fajas.
Amb l’excusa de buscar l’entrada del barranc d’Otín, improvisem aquesta passejada que al final per kilometratge i desnivell no ho ha estat
tant i que crec que és interessant de ressenyar. Iniciem el recorregut al poble
de Rodellar i anem a cercar per dins del poble el camí del Real que baixa fins
al riu Mascún. En arribar a la llera del riu, el creuem a gual varies vegades
remuntant la seva llera fins la surgència sota la vigilant ermita de la Virgen i
l’entrada del barranc d’Andrebot (camí alternatiu cap a Otín passant pel
despoblat de Nassarre). Allí, trobem l’indicador cap a Otín i continuem per
camí difús a voltes per dins la llera i d’altres per anàrquics senders riu
amunt encaixonats per les altes parets que conformen el canó del Mascún. Més endavant
,quasi després d’un kilòmetre, abandonem el riu doncs trobem un altre camí amb
noves indicacions cap a Otín per la Costera de Otín. Aquest esdevé sinuós i
guanya metres sense contemplacions passant per les formacions de la Torre de
Santiago, La Cuca de Bellostas, La Ciudadela i on podrem veure els voltors mig
adormits si som matiners dalt de les agulles.
En arribar a un collet, el camí
ara es torna més còmode evolucionant per relleus més suaus fins ja en baixada, arribar
a dos grans roures (o Cajigos)prop de la Fuente del Cajigar. Seguim pel mateix
camí on després d’un gir apareix sobtadament el que queda del despoblat d’Otín.
Seguim camí passant pels barris fins arribar-nos a una albereda amb un pal
indicador cap al Mirador del Mascún i el camí de les Fajas. El prenem i tombem a
la dreta passant pel costat d’una ermita.
El camí comença a guanyar metres de
valent fins arribar a un promontori amb bones vistes de l’ampla vall on es troba
enclavat Otín i per l’altra banda tot el canó sota els nostres peus. El camí és
marcat per unes estaques amb marques verdes. Seguim al llarg per tota la feixa
per un sender penjat amb unes vistes impressionants.
El camí continua fins
arribar al barranc de Raísin i per des
de allí per pista retornar a Otín, però en aquest cas desfem camí fins
arribar-nos de nou a Rodellar.
Val a dir que no es pot marxar de Guara sense
fer aquesta petita joia d’Itinerari o d’altres semblants que proposa el parc o
algunes guies i que ens ajudaran a conèixer el mític barranc del Mascún (que en
àrab volia dir quelcom semblant a “El lloc on habiten els esperits”) des de la
seva llera fins la surgència per camins tradicionals ,el despoblat d’Otín i
boscos de Qeixigar com des de la part alta amb vistes espectaculars de les
agulles, finestres i d’altres formes esculpides capriciosament per la natura i el
pas del temps en la roca Calcàri .Vist el que hi ha, queda pendent fer la volta
sencera...
