Ibones,Pic i vèrtex d'Anayet
13-09-2014
Una de les imatges de muntanya més clàssiques amb les que ens
podem trobar del Pirineu aragonès, és la del Midi d’Ossau reflexat als Ibons
d’Anayet, excusa que ens serveix perfectament per ascendir posteriorment als Pics d’Anayet i al Vértice Anayet per un camí
fàcil i sense pèrdua ni dificultats tant a l’estany com al vértex, tot al contrari que l'ascensió al seu veí de
cordal, el Pic d’Anayet en el que hi ha un pas una mica exposat ,això si, assegurat
amb una cadena, i seguit d’una grimpada final per una xemeneia que tot i la
seva espectacularitat, no hauria de representar cap problema a persones
avesades a caminar per muntanya. Per accedir, ens atansem per la carretera que
condueix al pas fronterer del Portalet. Passats
uns 2500 metres del desviament cap al nucli de Formigal, trobem a l'esquerra el desviament del pàrquing Anayet pertanyent
a les pistes d'esquí. A l'estiu normalment, hi ha una tanca que impossibilita
el pas als vehicles i caldrà estacionar el cotxe en el mateix desviament,
altrament conegut com a El Corral de Mulas. Travessem la tanca, i ens dirigim
per asfalt un parell de quilòmetres fins al barranc de Culivillas. De seguida
trobem un sender ben fresat amb traces del GR-11, el qual seguim per l’evident
barranc que gira a l’oest. El creuem i superem el pendent que ara és suau però
que es va fent més dur a mesura que avancem cap al pas de la capçalera del
barranc on el camí guanya una mica d'alçada ja de forma decidida per arribar
als Ibons d'Anayet (2200mts) en la Mallata o Plans d'Anayet, una plana herbada
on ja veiem la clàssica postal dels Ibons d'Anayet enmig d'un prat d'un verd
amb l'imponent Midi d'Ossau al fons i
cap a l’esquerra el Pic Anayet i el piramidal Vèrtex d'Anayet.
Seguim avançant
pel sender tot passant entre els
estanys, en direcció oest-nordoest cap al pas lògic que hi ha ens els dos cims
dels Anayets per una zona de roca vermellosa direcció al coll tot seguint el
sender que puja fent marrades fins
arribar dalt (2404mts).
Un cop arribats al coll, seguim cap a la dreta, deixant
la carena a la nostra esquerra trobant-nos amb dos senders, -compte! Cal agafar
l'inferior. Fem una lleugera pujada que ens deixa a l'altre costat de la carena
i seguim pujant seguint les fites fins
arribar-nos a una tartera que hem de superar fins assolir una mena de lleixa
que hem de travessar. Estem en el pas clau de l'ascensió. Per superar-lo, ens
caldrà grimpar una mica ajudats per una cadena i desplaçar-nos cap a la dreta per
la placa fins superar-la lateralment fent un llarg flanqueig.
Un cop superat el
pas, trobem un còmode sender que després d’un grapat de metres fa un tomb cap a
l'esquerra cap a la base d’una xemeneia, en part herbosa, i que amb humitat pot esdevenir bastant
relliscosa amb uns 30 metres de desnivell que sense massa dificultat, (Ierº, però
on cal anar amb compte), ens deix a uns pocs metres del cim de l’Anayet (2545mts)
al que arribem amb facilitat.
Grandíssimes vistes des d’alt estant que fan
embadalir una bona estona sobre els pics de Balaitous, Frondelas i Midi d’Ossau
entre d’altres...
Per tornar al coll, cal desfer el mateix camí i si s’ha
escollit pujar al Vèrtex, des de el coll seguir la carena que no té més dificultats
que la de la seva pròpia pendent per una
aresta pedregosa, fent el cim coronat per un punt geodèsic (2559mts).
Per
descendir, retornem per l'aresta que hem pujat fins arribar al coll on desfem
integrament el camí de pujada direcció a Corral de Mulas sense majors
dificultats podent combinar l’ascensió amb altres activitats per la zona com
l’escalada a les diferents escoles properes.
