Barranc de la Canaleta.
5-10-2014
Font:barranquismo.net
Avui tenim amb nosaltres l’Antonio, que ahir al vespre va
pujar des de Jaca per afegir-s’hi a l’activitat. Escollim un dels barrancs més
interessants de la zona, El Barranc de la Canaleta, un barranc de la conca del Tristaina
amb una longitud de 700mts i un desnivell de 130mts de caràcter obert i excavat
en roca d’esquistos, amb poca formació de gorgues, sense badines fondes i amb constants desgrimpades. Com ens consta
que és un barranc fred degut a la seva alçada, sortim no massa matiners i
ens ho prenem amb certa calma. Per accedir-hi, sortim des d’Ordino i per
carretera ,continuem direcció a l'estació d'esquí d'Arcalís on aparquem en el segon
pàrquing segons pugem.
Un cop aparcats, des de el mateix aparcament ja podem
veure l'últim salt d’aigua. Ens preparem i anem a trobar el pont que hem vist
sobre el salt d’aigua creuant-lo tot seguint la pista fins trobar a l’esquerra un
camí amb marques de GR i un cartell indicador del barranc. En forta pujada ,ascendim
fent marrades per l'esquerra orogràfica del riu durant uns 15 minuts fins arribar-nos
a una presa.
La rodegem pel darrera i baixem breument per una pista d’esquí
fins arribar a l’edifici que s’encarrega de la fabricació de neu artificial de l'estació.
Des
d’aquí, pel darrera de l’edifici, accedim al primer ràpel. Ens equipem, llencem
corda i comencem el descens d’aquest barranc de caràcter imminentment alpí força
obert de cabal perenne i abundant raó per la qual s’ha d’anar amb compte perquè,
alguns ràpels, van directament per dins de l'aigua i per que les instal·lacions
son lluny de les capçaleres, causa que fa que es produeixin frecs i a voltes es
faci difícil la recuperació de les cordes en un total d’uns 7 ràpels que no
superen els 15 metres, tret del darrer al pont del final, amb un últim ràpel de
25 metres en el darrer salt d’aigua,
evitable.
El retorn des de el darrer ràpel del barranc és immediat i evident.
Fotos:Noa, Sergio i Daniel
