Calendari oficial de curses d'esquí de muntanya 2013

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) fa públic el calendari de competicions d’esquí de muntanya per la temporada 2013, que s’iniciarà el proper 8 de desembre amb la 16a edició de la Nocturna

al Pas de la Casa, primera prova puntuable de la VIII Copa Catalana de curses verticals.

Una de les novetats més importants de la temporada d'enguany serà la nova denominació de la Copa 
Catalana per equips, que a partir d'enguany i com a mínim fins al 2015 passarà a anomenar-se Copa 
FEEC-Millet per equips, en virtut de l'acord de col·laboració entre la prestigiosa firma francesa i la Federació.

El calendari estarà format per la XIX Copa FEEC-Millet per equips, amb el seu tarannà de sempre: 
itineraris d’alta muntanya, amb un indubtable interès tant esportiu com paisatgístic. La VIII Copa Catalana 
de curses verticals, amb itineraris només de pujada, on s’aprofita la infraestructura d'una estació d'esquí 
per poder calibrar el nivell esportiu i l’estat de forma dels esquiadors. I les curses opens i populars, on
preval tant l'esperit competitiu com el de descoberta d'aquesta espectacular disciplina de muntanya.

Pel què fa als Campionats de Catalunya, el de curses verticals serà el 15 de desembre en el marc de la 
Crono Vallter–Lorpen–Esports Vivac, mentre que el Ral·li del CEC (7 d'abril), serà l'escenari del Campionat
de Catalunya FEEC-Millet per equips.

PREMI PER ALS GUANYADORS DE LA COPA FEEC-MILLET PER EQUIPS

En la temporada 2013, els guanyadors absoluts de la Copa FEEC-Millet tindran un premi en forma 
d'inscripció en una de les curses del calendari internacional d'esquí de muntanya patrocinades per Millet.

 

(Informació elaborada per l'Àrea de Comunicació de la FEEC)

18-11-2012 Circular/bunyol Castellar-Guanta-Puig de la Creu

Circular/bunyol Castellar-Guanta-Puig de la Creu

18-11-2012

Com ahir, en un dia també de meteorologia incerta, avui amb l’Hèctor i el Pep, hem decidit buscar un lloc més proper del que teniem pensat per fer l’activitat decidint-nos per les rodalies de Castellar del Vallès. Al final, la ruta ,una mena de collage d’altres rutes i fruit de la improvisació, ha donat com a resultat el "bunyol" amb morfologia del tipus "Hamster" (és a dir, la de donar voltes sobre un mateix punt) i que descric a continuació. 
Sortim des de l’aparcament que hi ha al extrem Nord de Castellar del Vallès ,prop de la primera rotonda de la carretera que ve de Sentmenat i comencem a pedalar per una bonica sendera que enllaça amb la pista que va a Can Padró per sota el Puig de la Creu.  

Allí va  davallant fins trobar una cruïlla que ve del camí principal fins que arribem a l’aparcament del Castell de Guanta. 

Un cop al castell-restaurant, reculem passant pel costat del desviament d’on veniem, i ens dirigim en baixada per pista ample ,ràpida i bona fins a Can Vinyals per camps d’oliveres i hípiques per després fer una curta pujada que ens fa creuar la carretera per Can Ramoneda. Aquí, la pista baixa fins anar a trobar una riera, que en travessar-la, fa un gir brusc a l’esquerra i torna a pujar passant per les rodalies de Sentmenat en continua pujada. 

Un cop aquí, anem a trobar el trencall amb una característica alzina que en direcció Nord, ens retorna al punt de sortida, passant abans pel mas de Can Mariner. Com el temps aguanta, anem pel segon Round així que, un cop de tornem a ser de nou a Castellar, anem a cercar la pista de bon fer, que s’enfila primer suau i després comença a posar-se una mica més dretota en el darrer kilòmetre fins al Coll de l’Alzina Balladora. 

Allí agafem el trencall de la dreta (barrat per un cadenat) i ens enfilem pista amunt cap al Coll de Canyelles i cap al de Coll Roig fins arribar finalment al Puig de la Creu (672mts). 

Bones vistes sobre els Cingles, Montseny, Sant Llorenç i Maresme. Com el temps segueix aguantant malgrat les males previsions (!?!), anem pel tercer round. 

Descendim de nou al coll de l’Azina i continuem per la pista principal fins trobar una bifurcació en la que prenem el  trencall de la dreta que ens davalla fins al fons del barranc del Torrent de Montllor. Fem un brusc gir a la dreta que en fort pendent ens porta a un nou trencall que ens condueix al Castellet. Un cop al Castellet, comencem un llarg i ràpid descens, tot passant pel costat de l’Avenc del Castellet. 

A mesura que anem avançant pista avall aquesta guanya inclinació alhora que es va tornant més rocallosa. Retrobem el Castell de Guanta i ja per camí conegut agafem la pista de Can Vinyals que de seguida abandonem per agafar  el trencall de la dreta de la pista de Can Padró que havien pres a primera hora del  matí tot i que ara, en sentit contrari.

Ens arribem a un replà on hi trobem una bifurcació de camins sota una torre elèctrica, i decidim tornar per un altre lloc, agafant el de la dreta que ens davalla a la carretera C-1415a que direcció als Fruiters, ens deixa en el punt de partida. Sembla que al final hem salvat el dia amb una certa dignitat...  

17-11-2012 Pedalant pel riu Ripoll i la riera d’Arenes

Pedalant per la riera d’Arenes i el Ripoll

17-11-2012

Després d’ahir a darrera hora del vespre veure el panorama meteorològic que se ens venia al damunt, vam decidir canviar de destí i fer quelcom més proper per si, calia tocar retirada, aquesta, no fos tan dolorosa. La intenció avui és des de Sabadell arribar-nos fins al Puig Codina per la riera d’Arenes i el Ripoll i tornar per les rieres de Borelles i Ribatallada, en plena Serra de l’Obac. Així doncs, en un dia amb un cel gris plom amenaçador i espurnejant, sortim de La Bassa de Sant Oleguer a Sabadell  i tot travessant la ciutat pels barris de San Feliu ,La Creu Alta i Ca n’Oriac, l’abandonem i passem pels Plans de Bonvilà. Travessem la C-1415a i entrem a la vila de Matadepera per la Torre de la Florida on resseguim la riera de les Arenes a Carlina i on la pluja, es fa més intensa fent-nos recular fins a Matadepera. 

Desfent camí, anem a buscar un bonic i entretingut corriol que discorre per la riera de Borelles i de Ribatallada que ens salva el dia i on ens trobem una pila de caçadors fent la batuda del senglar. El corriol va a petar al riu Ripoll que resseguim per bona pista fins trobar el punt d’inici.

...Ens ha faltat la cirereta, queda pendent!.

10-11-2012 Monestir-Sant Miquel- Sant Joan-Sant Jeroni-Monestir

Monestir-Sant Miquel- Sant Joan-Sant  Jeroni-Monestir

10-11-2012

Enèsima repetició de l’itinerari Monestir-Sant Jeroni-Sant Joan-Sant Miquel-Monestir, passejada  que no em cansaria mai de repetir. La cosa, és que avui ens hem llevat tard i a una hora força indecent ens hem decidit de fer aquesta activitat i que com ja sabem com de complicat és aparcar a partir de segons quines hores dalt del monestir, hem optat per agafar el cremallera a l’estació del Tortuguer – Monistrol amb el que còmodament, es pot accedir al Monestir de Montserrat (717mts). Un cop arribats, des de l’estació anem a cercar el camí cimentat que puja cap al càmping, creua la Porta de Sant Miquel, passa pel trencall de la Creu de Sant Miquel, el Pla de Sant Miquel  i on poc més amunt trobem l’ermita i la bassa d'aigua. Estem al extrem més al sud de la ruta d’avui. Ara la pista s’enfila de valent per la carena fins al Pla de les Taràntules lloc on es troba enclavada l'estació superior del funicular de Sant Joan (970mts). 

D’allí, continuem per la pista que condueix a les runes de l’antic restaurant de Sant Joan i des de elles, accedim al pas penjat excavat en la paret que ens acosta a les  ruïnes de Santa Magdalena per tot seguit anar cap a les escales de Jacob a la Magdalena. 

El corriol baixa força salvatge fins anar a a trobar el camí principal (que ve de Sant Joan) i tot passant per sota la Gorra Marinera i per la part baixa de la Gorra Frígia el camí es torna ample i còmode  carenejant  la Serra de les Paparres on trobem un  mirador sobre el Serrat dels Pollegons. 

Albirem agulles tan característiques com conegudes tals com La Mòmia, El cavall Bernat, etc...  . El camí comença a guanyar alçada deixant a la dreta el trencall del GR4 que puja del Monestir de Montserrat pel Pla dels Ocells. Nosaltres seguim a la dreta per un bosquet anant a trobar l'ermita de Sant Jeroni on el camí, fa una marrada que per terreny cimentat, cal pujar un bon grapat d’escales fins fer cim a Sant Jeroni, que amb els seus  1236 metres esdevé el punt més elevat del massís. 

Gaudim una estoneta de les darreres hores de llum solar i abans de que se ens faci osc, tornem fins a Sant Jeroni desfent camí  i passant de nou per l'ermita de Sant Jeroni agafant després el trencall del camí del Pla dels Ocells. Baixem cap el  Pla dels Escurçons i tot seguint per dins del bosc el GR4 que discorre pel llit del torrent de Santa Maria, ens arribem al Pla dels Ocells  on una mica més avall quedem embadalits una bona estona  amb les evolucions per les escarpades roques d’una família de cabres hispàniques. 

Baixem direcció Sant Benet passant per la base de la Panxa del Bisbe, baixant per escales pel Pas dels Francesos i tot arribant al monestir ja en el crepuscle que ens regala una bonica estampa.