Del Pla
d’Estivella a la Tossa Pelada
7-2-2015
Sembla que
enguany ho tenim magre per l’esquí de travessa principalment per culpa del vent
i el risc d’allaus, o n’hi ha massa de neu i elevat risc o per al contrari, res
de res amb pales, carenes i cims completament al descobert i aquest cap de
setmana malauradament no podia ser diferent doncs, les previs de méteo de divendres
van canviar a pitjor. Tot i això no ens vam
arrugar de sortir a lliscar, i vam decidir canvi d’objectiu per quelcom del
pre-Pirineu fora dels riscs d’allaus i del vent que se suposava feia al
Pirineu. Finalment, vam escollir pujar al Port del Comte i fer la super
clàssica travessa Estivella – Pedrò dels Quatre Batlles – Tossa Pelada i
baixada cap a Tuixén.
Un cop arribats a l'aparcament del Pla de l’Estivella
(1940mts), cares conegudes i molta raqueta. Amb esquís als peus, ja descartem
la pujada pel Clot de la Vall i conservadors, iniciem la pujada per pista cap al
Prat de l’Orri salvant els 300 metres que els separen per la pista de la dreta
de l’estany artificial.
Arribem prop del bar (2240mts)i veient tot l’altiplà
d’accés al Pedrò ,seguim amunt per la pala per on puja el cadira fins la dolina
sota Tossal d’Estivella.
Travessem pel damunt el llac per tombar cap a l’est i seguint la carena evolucionem a
sotavent per les congestes fins assolir el cim aplanat de la Tossa Pelada (2378mts)
que avui fa honor al seu nom.
Dalt ja bufa el vent amb generositat i els núvols
comencen a engolir el paisatge així que, el temps just de treure pells i cap
avall.
Per baixar, provem d’accedir al vessant nord just abans del bosc però hem
de fer un bon tram caminant i això fa que hi hagi amotinament general, no
baixarem cap a Tuixén així que ens deixem anar per una pala carregada de neu
sense transformar i difícil de negociar amb esquís que ens deix a la pista de
la Font. Un cop a la pista, muntem novament pells i ens enfilem fins a retrobar les nostres traces i tot seguit ,descendir per la pista de la Rasa però aquest cop, per l’altre variant fins arribar prop de l’aparcament.
Com sembla que el temps encara no s’ha arribat a espatllar del
tot i ens hem quedat amb ganes de més, decidim fer el Hamster tornant a muntar pells i fem una remuntada
fins al pla de l’Orri altre cop per deixar-nos anar pista avall fins l’aparcament on tot i les previsions ja cau
alguna volva.
