Barrancs de la Portiacha i Basender
25-08-2014
Com que no he pogut coincidir amb ningú aquests dies,
decideixo de pujar a Guara a fer La Portiacha i el Basender, un parell de
barrancs secs que vaig fer ara farà poc més de 15 anys. Per arribar, faig via
per la carretera A-2205 que creua la Serra de Guara. Passat Colungo abans de
Bárcabo,en el punt kilométric 18 en una corba de dretes, hi ha a l'esquerra un
aparcament on hi ha l’accés al barranc de la Portiacha, al Mirador del Vero i a
les pintures rupestres de l'Abrigo de la Mallata. Allí comença la sendera
d'accés al barranc de la Portiacha, que tot i lo curt que és no deixa de ser
veritablement espectacular. Des de el cotxe, surto ja completament equipat, doncs
l’accés és immediat i en menys de 5 minuts ja estic a la capçalera del primer
ràpel, un volat de 26 metres sortint des de una cornisa a la que s'accedeix
assegurat mitjançant un químic amb l’instal·lació situada al mateix terra. El
volat, és molt progressiu i ràpidament m’endinso en la espectacular balma. Tot
seguit ,arribo al segon ràpel d’uns 8 metres i parcialment extraplomats. Segueixo
baixant trobant-me alguns ressalts que cal desgrimpar, algun de fins a 3 metres,
en una successió de badines fins arribar-me a la capçalera del ràpel de 30
metres ubicat en un lloc d’especial bellesa i on em trobo que hi ha quatre
instal·lacions de ràpel. Jo aprofitant que porto dues cordes de 40 (una d’espèleo que m’han deixat i que crema com una mala
cosa), faig servir la situada a l'esquerra del tot que arriba fins a baix tot i
que el seu accés és delicat, i més anant sol. Així doncs, llenço cordes i
començo un del ràpels volats més espectaculars
de tota la Serra de Guara (superat crec jo, únicament pel de la Cocineta
del Chimiachas).
Un cop a terra, surto del barranc per una sendera a la dreta
evitant els últims ressalts del mateix, tot fent un flanqueig per acabar al riu
Vero. Allí prenc un camí que ascendeix per l'esquerra que flanqueja una barrera
rocosa fins arribar al molí de Lezina. Darrere del molí, surt un altre camí que
remunta també per l'esquerra per arribar a la part superior del penya-segat
ajuntant-se amb el camí de pujada del Basender.
Passo pel costat del pont de
l'estació d'aforaments i prenc un camí a l'esquerra que ascendeix per arribar a
una bifurcació on segueixo ascendint recte pel camí senyalitzat Basender anant
a buscar el llit del riu sec que poc a poc es va encaixonant. El barranc
comença en un passadís estret amb nombrosos girs per arribar al seu primer
ràpel on s'obre per oferir tota la seva bellesa i dirigir-me per les diferentes
sales i bonics ràpels que m’endinsen en curiosos passadissos de poca altura,
els quals formen laberints de corbes i espais curiosos, per acabar en una gran
sala, a la qual s’accedeix pel ràpel més llarg de recorregut acabant en el Vero
després d’un bonic recorregut molt ben excavat ,de formes corbades i espais
sobris, formant bonics jocs de llums. Per tornar, repeteixo el mateix camí de
sortida del Chimiachas fins arribar al pont de l'estació.
Després de passar el
pont prenc un camí que surt a la meva dreta i vorejant els penya-segats del
Vero pel seu marge esquerra, passo pel barranc de Argatín i després ascendeixo
pel bosc fins al mateix aparcament.
