16/17-3-2013 Andorra ,trio d’intents d’EdeM.

Andorra ,trio d’intents d’EdeM.

16/17-3-2013

Aquest, ha estat un cap de setmana d’aquells que sense parar de fer activitat, no hem fet res ja que tot i que eren sabudes per nosaltres les condicions de vent ,neu i allaus que hi havia al Pirineu, totes les nostres activitats  han acabat en “intents a...”.

En primer lloc, dissabte ens vam acostar a Ransol amb intencions de fer el Pic de la Coma de Senyac en un matí anticiclònic a tope però, amb un petit detall, molt de vent i grans acumulacions que en sentir el petac d’un allau llunyà van fer que reculéssim des de els Estanys de Ransol no fora que..., 

  

sense resignar-nos a quedar-nos amb les ganes, vam enfilar cap al pas de la Casa on la Teresa, que portava una vocalia del CEC intuíem que estaria fent el Pedrons. Bingo! Allí estaven ,baixant mentre nosaltres hi pujàvem a tot drap. El cel va anar-se cobrint i a tocar del primer contrafort vam tornar a girar cua, segon fiasco del dia. 

Diumenge, tot i que teníem intencions de fer quelcom amb cara i ulls, la méteo va seguir sent una mala aliada i ens va regalar amb un dia fosc, amb neu i ventós així que ens vam socórrer de l’arxi repetit Pic d’Encampadana des de el Tarter que seguint la dinàmica de dissabte, tampoc va poder ser quedant-nos al Collet de Solanelles al rebre de valent pel fort vent.

Tret d’això, alguns metrets vam poder fer, i és que qui no es conforma és per que no vol. 

(fotos: Dani & Roger)

10-3-2013 Bacivers i Pic de la Dona

Bacivers i Pic de la Dona

10-3-213

Les previs per avui eren ben desastroses, amb cels ennuvolats i precipitacions imminents però el cert és que aquesta nit ,abans de ficar-nos a dormir en la furgo, a l’aparcament de Vallter el cel era ben ple d’estels que ens transmetien bones vibracions que han estat  traduïdes finalment en un dia esplèndid i radiant. Esquís als peus, comencem a remuntar per la pista de la Jaça de Morenç amb la intenció d’anar a buscar el Coll de Xemeneia enfilant-nos per l’ample canal en el Clot de la Xemeneia(2613mts). 

Després d’un sense fi de zetes, arribem al coll i seguint l’esquena d’Ase, assolim el bony que esdevé el Puig d’Ombriaga (2637mts) fins arribar-nos al Coll de la Geganta. 

Des d’ací, el Bacivers (2845mts) sembla talment un matonet esperant que algú li clavi la cullera.  Sense treure pells ens hi llencem cap a la cubeta de l’Estany de Bacivers per anar a cercar la pala SE que en un tres i no res per una neu força dura superem mentre el cel es va cobrint ràpidament. 

Un cop al cim ,ens hi estem el temps just de fer la foto cimera i treure pells. 

Desistim de fer el Bastiments, doncs sembla imminent el canvi de temps anunciat així que, decidim no arriscar i desfer camí fins l’estanyol de Bacivers pel mateix lloc per on hem pujat. Un cop a la cubeta, tornem a muntar pells i ens dirigim cap al Coll de la Geganta, on descobrim que el núvol al igual que ahir, ha estat una falsa alarma tornant a sortir de nou el sol. Com encara és d’hora ,anem una mica més enllà i decidim tornar cap al Puig d’Ombriaga i acostar-nos al Pic de la Dona (2702mts) per baixar després per la Portella de Mentet, cim que assolim ràpida i còmodament. 

Dalt hi ha un grup que hi han pujat des de la Portella de Mentet i ens comenten que la neu està força malament. Canviem de parer i apostem per una baixada directa direcció sud per anar a buscar la vall del Clot de la Xemeneia i d’aquí a pistes per una neu dura d’aquella que fa fresa en rascar els cantells dels esquís per a continuació ,abans de tocar pistes, tornar-se primavera. 

-Ah! al final ha plogut...