Collserola sense rumb ni timó.
3-2-2013
Doncs si, avui hauria d’estar
corrent la 34ª Marxa Beret, però divendres, una lumbàlgia em va deixar clavat i
ahir em vaig passar mig dopat tot el dia al llit. Avui diumenge, ja no podia
més d’estar-me a casa i amb mal d’esquena o no i/o amb vent o sense ,he decidit
sortir.També, fa temps que em barallo amb una vella bicicleta Decathlon Vitamin
R d’una polzada que vaig recuperar de la ferralla del dipòsit municipal gràcies
al curs “Rebiciclem” de Biciclot. Poc a poc, he anat posant al dia la vella bici
que tret del quadre i alguns components més ha estat totalment renovada i avui,
he sortit a provar-la des de Sant Cugat per Collserola (que queda a sotavent) en una ruta que ha estat
completament fruit de l’atzar i la improvisació.
Així doncs, en un dia
ventós, surto de la estació de Sant Cugat i vaig a fer la quasi obligada visita al Monestir.
D’allí vaig a buscar el carril bici del Passeig Francesc Macià i de la Rambla
del Celler fins arribar a l’Avinguda de les Cort s Catalanes agafant la
pista de Can Borrell passant pel Pi d’en Xandri i pels voltants de la Torre
Negra.
La pista ressegueix la Riera de Sant Medir fins arribar a Can Borrell on
agafo el trencall de la dreta seguint les indicacions “Sant Medir”. Passo per
una mena de Zoo a Cal Castillo i m’endinso en la urbanització Sol i Aire fins que se m’acaba
el camí i he de recular de nou fins a Can Borrell.
De Can Borrell, una mica més
endavant, trobo un corriol amb indicacions cap al Pantà de Can Borrell al que hi arribo resseguint un
rierol per la seva llera.
Un cop arribat al Pantà, trobo un nou corriol a
estones inciclable que em fa travessar la Serra de l’Arrabassada fins trobar un
nou corriol , ara si ,de baixada que es transforma en pista arribant-me fins a Can
Gener on val a dir que fa una olor a Calçots que fa venir la gana.
Continuo
camí fins trobar el trencall de l’ermita de Sant Medir que després d’una curta
però forta pujada, em deixa en l’ermita.
Omplo el bidó i desfaig camí fins el
trencall i remunto per pista asfaltada passant pel cantó de la residència de Can
Puig on una mica més endavant ,agafo el trencall de la font Groga que esdevé un
corriol que baixa força dret fins arribar al fons del barranc on trobo la font.
Continuo pel mateix corriol en forta pujada per pista un xic trencada fins
arribar al Coll Serola - Vista Rica i on torno a trobar el vent que fins ara, ha estat purament anecdòtic peró que deixa anar fent.
Prenc la carretera fins al parc atraccions
i un cop dalt, desfaig camí fins anar a
trobar el trencall del Camí de Can Borni que baixa valent fins creuar l’Antiga
carretera de Barcelona a Vallvidrera.
Cap al sud ,surt una fàcil trialera que
enllaça amb la carretera de les Aigües que agafo cap a la dreta. Passo per sota
Vallvidrera, per Can Caralleu i prenc el trencall del camí a Sant Pere Martir
que puja fent ziga zagues fins arribar a l’antena de Sant Pere.
Un cop allí,
faig la baixada per la pista que en direcció Nord-Est ressegueix la carena de Vallvidrera
fent algun que altre puja- baixa.
La pista mor a la carretera BV-1468 de Molins a Vallvidrera
que segueixo fins arribar-me a Vallvidrera i seguint per la carretera de Vallvidrera
al Tibidabo abandonant-la en el trencall amb indicacions Bombers /Escola
Judicial en l’Antiga carretera Vallvidrera- Barcelona. Enllaço de nou amb la Carretera
de les Aigües fins arribar-me al Pla de les Maduixeres on continuo pel Carrer
Manel Arnús, Avgda Tibidabo, Balmes ...i cap a casa.
