Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tresc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tresc. Mostrar tots els missatges

11 de gen. 2016

10-01-2016 De la Puda a Sant Salvador de les Espases passant per el Puig Cendrós.

De la Puda a Sant Salvador de les Espases passant per el Puig Cendrós.
10-01-2016


Ruta molt assequible que discorre gairebé en tota la seva totalitat per senders que des de el Balnearide la Puda ,ens portarà fins dalt del  Puig Cendrós i de l’ermita de Sant Salvador de les Espases. En el itinerari ens trobarem de tot, ja que majoritàriament es desenvoluparà per senders amb fort pendent i en alguns casos ,amb molta pedra i força deteriorats per l'aigua. Des de la carretera C-55 prop del punt quilomètric 7 aproximadament, hi ha un trencall cap a la Puda i un bon lloc on aparcar el vehicle al llarg del camí que conduïa al balneari abandonat de la Puda. Després d’uns 200 des de el trencall de la carretera i abans del balneari, hi trobem un pal indicador que ens adreça cap a Sant Salvador de Espases. Prenem el sender que trobem a la nostra dreta (està marcat amb un cartell groc) i per camí evident ,passem pel damunt de les vies del tren endinsant-nos en una zona de vegetació espessa a la part baixa del barranc de l’Afrau. El sender està ben fresat i fins i tot en alguns punts s’hi poden trobar trams amb esglaons. Creuem en diverses ocasions el llit del torrent de l’Afrau (que en el nostre cas, és ben sec) i passem pel costat de les característiques agulles de roca conegudes com a les Espases de Baix i on al darrera, damunt, ja podem albirar l’ermita de Sant Salvador. 


El camí gira ara cap a l'esquerra guanyant alçada fins arribar a una gran llosa de pedra (252mts) on veurem alguna fita a la dreta. Abandonem el sender principal que torna a virar ara cap a l’oest, per prendre ,al principi, un desdibuixat corriol que marxa cap a la dreta remuntant el torrent de l’Afrau i pujant cap al Pla de Fideuer per la vall que queda entre les Roques de l’Afrau i el Puig Cendrós ,tot guanyant uns 200 metres de desnivell en poc menys de 1200 metres per camí, a voltes incòmode. Un cop arribats a la confluència de camins del Pla Fideuer (446mts), seguim la pista cap al sud uns metres fins trobar un trencall a la dreta, que per sender trencat i forta pujada, en 5’ ens deix damunt del Puig Cendrós (505mts) i des d'on veurem l'Ermita de Sant Salvador i unes excepcionals vistes de Montserrat. 









 Un cop dalt ,desfem camí i retornem sobre les nostres passes fins anar a retrobar la cruïlla de camins per la que hem accedit al Pla de Fideuer. Ara es tracta de seguir el PR-166 direcció Nord-oest seguint els indicadors a Sant Salvador passant pel Coll de Sant Bernat (482mts) on hi trobarem una silueta del Sant en metall. 

D’aquí, cal continuar baixant  per còmode sender fins arribar al Coll de Bram (448mts)en una nova confluència de camins. Seguim pista avall i tot seguit surt al pas un nou trencall a l’esquerra que per sender ,ens porta cap a l’ermita amb un darrer tram en forta pujada arrapat a les Roques de l’Afrau fins arribar a les portes de l'ermita de Sant Salvador de les Espases (417mts). 







De SantSalvador ja se’n fa resó en documents del S. XIV, tot i que el castell sobre el qual s'assenta està documentat des de el segle X. Avui dia l'associació Amics de Sant Salvador s'encarrega del seu manteniment i custòdia. Un cop arribats, és interessant d’atansar-se fins al mirador que hi ha per sobre de l'ermita al que podrem accedir a través de l'edifici annex a la capella, travessant per una mena de menjador amb llar de foc tot traspassant una porta de ferro que hi ha al final. 



Ja de tornada, per allargar la volta, retornarem sobre les nostres passes fins trobar un desviament  que veurem a la nostra esquerra senyalitzat com a  Can Tobella. Allí prenem un corriol de baixada que va a buscar el fons de la vall i que en direcció est, torna a enfilar-se recuperant un curt tram de pista en molt mal estat fins a superar el Coll de Sant Salvador (340mts). 












Un cop al coll, tornem a baixar per el llit d’ un torrent que ens davalla fins una pista. Seguim la pista cap al sud tot rodejant la Serra del Cairat. Continuem la pista en descens fent alguna llaçada i prenent el segon desviament que trobem a l’esquerra que tot fent-ne drecera, tornarà a enllaçar amb la pista principal que en poca estona ens retornarà pel damunt del balneari fins el punt de sortida altre cop.

7 d’oct. 2014

4-10-2014 Ferrada del Bony d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.

Ferrada del Bony d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.
4-10-2014



Aquest cap de setmana ens ajuntem a  Andorra la Bego, la Noa i en Sergio que han vingut d‘Euskadi a passar uns dies al petit país del Pirineu. Per avui ens proposem fer la ferrada del Bony d'Envalira, altrament  coneguda com dels Clots de la Menera i de la que en diuen que és una de les més boniques d’Andorra. Aquesta és ,una via alpina de tall clàssic, semblant a les que podem trobar a Dolomites (salvant les distàncies, es clar), amb passos diversos ,alguns d’ells exposats i passos de escalada de IIIer i IV-º. Per accedir, ens arribem al mastodòntic aparcament de l'estació d'esquí del Grau Roig pertanyent al domini de Grandvalira i aparquem en l’inferior (Cubil 2100). Abans de travessar el pont que ens deixa en l’esmentat aparcament, hi trobem una pista de serveis que agafem cap amunt enllaçant amb una pista d'esquí que va en paral·lel a la línia de telecadira. Seguim pista amunt, sempre per la banda dreta fins que fa una marcada “S”  i on a la sortida cal estar alerta de no passar-se l’indicador cap a la  ferrada. 

Ens desviem a la dreta per la pista que hi enllaça i que més amunt ens porta per camí molt rocallós fins a un punt on trobem un nou cartell que ens indica el darrer tram d’accés a la ferrada, ara per tartera. Seguim les fites i les marques grogues fent un llarg flanqueig en diagonal i ens arribem al que és pròpiament el punt d'inici de la via després d’una hora escassa d'aproximació. L'itinerari de la ferrada, amb poc menys de 200 metres de desnivell en realitat, no és molt llarg. Va enllaçant diversos trams verticals combinant amb alguns de més o menys  horitzontals que es passen caminant sense major problema. Es divideix en dos trams, un primer tram de la via que aglutina els passos més complicats per entrar a partir de mig tram  dins d'una canal molt dreta fins arribar a una aresta i un segon que supera un pany de paret amb més continuïtat i vertical i on la sensació de timba és considerable per sortir finalment per dins d’una petita canal al cim. Ens equipem i comencem a grimpar. El tram inicial, malgrat que tan sols hi ha la línia de vida, no és difícil però ja ens deixa ben clar quin serà el tarannà  de la via per la que evolucionarem, sovint, directament sobre la roca granítica ja que a més, tan sols hi ha l'equipació justa i on ens caldrà “escalar” passos relativament fàcils i superar algun tram força vertical puntualment junt amb algun que altre discret desplom. 
















La via continua amb tendència cap a la dreta a la recerca d'una canal. Seguidament, pugem per un pas encaixonat una mica relliscós i on cal anar alerta amb la caiguda de pedres. 










Un cop sortim de la canal superem una cresteta i guanyem vistes sobre el Pas de la Casa, el Pic Blanc i del Pic Negre d'Envalira en uns passos fàcils que fem caminant per una feixa inclinada i que ens deixa en l'última part de la ferrada i la més aèria. 



La feixa, ens retorna altra cop cap a la canal i sortim d’ella per un llarg pas vertical equipat amb grapes bastant exposat però  ben assegurat que ens deixa prop del cim del Bony d'Envalira. 













Tan sols ens resta superar un petit ressalt per dins d’una petita canal equipada amb cable i cadenes.  




Així doncs, al cap de poc menys d'una hora i mitja de grimpada arribem al cim del Bony d'Envalira (2683mts), des d'on tenim una bona panoràmica i des de on gaudim de les vistes sobre el Montmalús, el Pic de la Menera, l'ampli coll d'Engaït i el tancat circ de Colells. 


Per baixar se ens plantegen dues opcions, o bé baixar seguint les fites que marxen per l'aresta del cim cap a la petita vall que baixa de la Portella de Joan Antoni per enllaçar amb el GR, o bé continuar pel cordal i enfilar-nos al Pic Negre d’Envalira que el tenim a tocar. Nosaltres escollim aquesta segona opció i anem crestejant cap al Pic d’Engaït o de la Menera per després, seguint la sendera balitzada rodejar el Pic d’Envalira i assolir el Pic Negre d’Envalira (2821mts) per la seva vessant Sud- Oest i on la fem petar una bona estona amb el Carles Gel després d’una pila d’anys de no coincidir plegats per la muntanya. 






Per retornar,desfem camí fins a la collada entre els dos cims i baixem per terreny inclinat cap a la tartera fins les pistes d’esquí per després enllaçar amb el camí de pujada. 




Fotos:Sergio&Daniel