24 de nov. 2014

22-11-2014 Cims de la Serra del Montgrony des de Planoles en BTT

Cims de la Serra del Montgrony  des de Planoles en BTT
22-11-2014 

 Avui toca visitar la Serra de Montgrony en un interessant i panoràmic itinerari que ens pujarà fins al punt culminant de la Serra . Des de l’estació de Planoles (1108mts), anem a cercar la carretera cap a Nevà (GI-4015).  Als 500mts després de superar una doble corba, cal agafar el trencall a la dreta cap a la Mare de Deu del Carme malgrat que no hi arribarem. En un principi, la pista és asfaltada i va pujant suament per la Baga de Fornells fins trobar un aparcament amb un àrea de picnic i un tauló interpretatiu.  
 Superada aquesta zona, la pista que fa ja molta estona que és de terra, segueix pujant de forma suau però continua tot travessant boscs de pi i que no abandonarem en cap moment en els trencalls que ens van sortint al pas. Tot d’una ,la pista comença a fer marrades i giragonses augmentant el pendent i desapareixent el bosc i la pista. Estem al Pla de Fenal (1700mts).



 Ara toca rodar pel damunt de la gespa i intuir el camí tot seguint una tanca que ens porta cap a un bosquet sota la serra. Allí mateix, marcat amb marques grogues i poc evident, hi ha un corriolet que fent vessant, travessa una extensa zona de pasturatges i flanqueja aprofitant un relleix que s’eleva cap al sud-est pel damunt del Clot de la Barsola i el Plans  de la muntanya de Nevà guanyant altura discretament deixant-se veure al fons de la vall el poblet de Nevà. Sota la línia del Coll Remoló, el camí es torna força feixuc i pedregós i cal carregar la bici a l’esquena fins prop del Coll de la Bona (1890mts)un dels molts colls que comuniquen la vall del Rigard amb la de l’Arija.







 Estem a la carena i davant nostre ja es pot intuir el primer cim de la jornada, El Roc dels Llamps (2050mts) tot i que en alguns mapes  s’entestin en anomenar-lo La Pedra Picada. Pedalant, seguim el filat que fa les hores de divisòria d’aigües fins on ens sigui possible doncs caldrà fer un bon tram portejant la bici fins arribar prop del cim on ja es pot seguir pedalant per tot seguit fer un curt descens per després continuar cap amunt per assolir l’arrodonit cim del Pla de Pujalts altrament anomenat com a Costa Pubilla (2055mts) punt culminant de la Serra de Montgrony i alhora ,excel·lent mirador sobre el Puigmal.









 Seguim el cordal cap al sud-est i ens enfrontem a un descens del 30% pel mig de les pastures que ens deix al coll de Coma Ermada (1873mts). Allí cal enfrontar-se amb la darrera rampa forta del cordal per una ampla pala que es pot superar pel costat del filat amb una certa facilitat. Un cop dalt del discret cim de La Covil (2004mts), i després de gaudir de les vistes sobre el Ripollès i el Lluçanès, cal iniciar el descens. Per fer-ho , seguim la tònica sud-est pel mig dels prats fins trobar que la vegetació ens barra el camí. En aquest punt, cal tombar  cap a l’esquerra per una difusa pista força trencada i baixar fins el Refugi de La Covil (1768mts).







Es pot fer per sender cap a la Font del Marge o bé pel mig dels prats, segons l’habilitat. Un cop al refugi trobem la pista que seguirem a direcció est uns 500mts abandonant-la en un trencall a esquerres on passada una font acaba tornant-se un entretingut corriol fins enllaçar 700 metres més endavant amb el refugi Pla dels Prats (1580mts). 



 Ara la pista és bona i rodadora i tot travessant el Bosc de Suronell ens deix a les rodalies de Campelles . A l’altura del cementiri prenem una pista cap a l’esquerra i baixem anant alerta de no passar-nos el trencall cap a Planoles. Prenem l’esmentat trencall que neix a la nostre esquerra  travessant el Bac de Campelles i en rapidíssima pista cimentada baixem a les proximitats de Planoles. Travessem el Riu Rigard per un pont i seguim la pista cap a l’est arribant-nos a l’estació de Planoles altre cop tancant el circuit.     











18 de nov. 2014

16-11-2014 Al Puigsestela en Btt des de Ribes.

Al Puigsestela en Btt des de Ribes.


16-11-2014

Al Puigsestela hi he pujat caminant, corrent, amb esquís i ara tan sols em restava fer-ho en bicicleta de muntanya. Per aquesta activitat, em valdré d’una flamant Surly Karate Monkey de 29” cedida per l’ocasió per Espaibici de Barcelona. 



No massa matiner, doncs fa un dia gèlid (un termòmetre dins de Ribes de Freser, marcava exactament els zero graus), surto de Ribes (937mts)per la carretera GIV-5262 que puja cap a Pardines arribant-me fins al mateix poble després de 5 kilòmetres de suau pujada per asfalt que van bé per entrar en calor. Un cop arribat a Pardines (1258mts), creuo el poble i continuo per la pista cimentada que baixa fins creuar el riu Segadell i puja després a Santa Magdalena de Puigsac (1260mts).






Passada l’ermita, el cimentat desapareix i la pista continua  cap a la barraca de l'Orri Vell tot rodejant per ponent el Puig Llingot.



 Un cop a la barraca (1573mts)cal continuar per la pista passant pel costat de l’Estany del Tarter, que es troba completament glaçat. La pista és, a voltes, un veritable fangar on toca el sol i un vidre a les obagues i a més, de vegades desapareix i fent que sigui necessari continuar camp travessa. Segueixo pedalant direcció a la Collada Verda, tot travessant els Plans fins quedar sota la línea del Coll de Pal. Tombo cap a la serra i vaig a trobar un incipient corriolet que comença a enfilar-se cap al Coll i on em cal carretejar la bici a l’esquena una bona estona, quasi, fins arribar al coll.




Un cop arribat al coll (1774mts), continuo cap a la dreta resseguint el filat d’un vailet elèctric empenyent la bici tot combinant trams de porteig i pedaleig per la carena fins fer el cim del Puigsestela (2913mts). Des del cim tinc molt bones vistes de la Serra Cavallera, Baix Ripollès, Garrotxa, Osona i bona part del Pirineu Oriental, amb els cims del Puigmal, Puigllançada, Balandrau entre d’altres visiblement innivats.








Segueixo la ruta i continuo carenejant fins arribar-me a la Portella d'Ogassa (1792mts). Val a dir, que la carena en alguns punts, esdevé entretinguda i delicada ja que és força estreta, pedregosa i un xic aèria.






 La intenció es pujar cap al Taga, però  la nuvolositat augmenta per moments i pujar ,no tindria massa sentit per la poca visibilitat. Així doncs, un cop m’hi arribo a la Portella d'Ogassa, sense perdre altura, pedalo pel bell mig dels prats sense un camí definit fins anar a trobar el torrent de Vilaró, on hi ha un sender que em porta fent una gran marrada pels Llisos del Bac a uns cortals on mor la pista que neix a Pou de Taga o les Basses de Can Perpinyà (1795mts).










Inicio el descens per aquesta pista que esdevé força trencada ,pedregosa i amb fort pendent i que baixa entre els Torrents de Bosc Fosc i de Bancerola. Poc a poc les pastures de mitja muntanya van deixant pas a un bosc vestit amb colors de tardor fins que l’esmentada pista, em deix a Can Barretort, on trobo el ferm cimentat i baixo fins arribar-me al càmping de Pardines (1153mts). D’allí baixo cap a la fondalada i remunto la pista fins trobar el trencall


Amb la col·laboració d'