Al
Puigsestela en Btt des de Ribes.
16-11-2014
Al
Puigsestela hi he pujat caminant, corrent, amb esquís i ara tan sols em restava
fer-ho en bicicleta de muntanya. Per aquesta activitat, em valdré d’una flamant
Surly Karate Monkey de 29” cedida per
l’ocasió per Espaibici de Barcelona.
No massa matiner, doncs fa un dia gèlid (un termòmetre dins de Ribes de Freser, marcava exactament els zero graus), surto de Ribes (937mts)per la carretera GIV-5262 que puja cap a Pardines arribant-me fins al mateix poble després de 5 kilòmetres de suau pujada per asfalt que van bé per entrar en calor. Un cop arribat a Pardines (1258mts), creuo el poble i continuo per la pista cimentada que baixa fins creuar el riu Segadell i puja després a Santa Magdalena de Puigsac (1260mts).
Passada
l’ermita, el cimentat desapareix i la pista continua cap a la barraca de l'Orri Vell tot rodejant per ponent el Puig Llingot.
Un cop a la barraca (1573mts)cal continuar per la pista passant pel costat de l’Estany del Tarter, que es troba completament glaçat. La pista és, a
voltes, un veritable fangar on toca el sol i un vidre a les obagues i a més, de
vegades desapareix i fent que sigui necessari continuar camp
travessa. Segueixo pedalant direcció
a la Collada Verda, tot
travessant els Plans fins quedar sota la línea del Coll de Pal.
Tombo cap a la serra i vaig a trobar un incipient corriolet que comença a
enfilar-se cap al Coll i on em cal carretejar la bici a l’esquena una bona
estona, quasi, fins arribar al coll.
Un cop
arribat al coll (1774mts), continuo cap a la dreta resseguint el filat d’un
vailet elèctric empenyent la bici tot combinant trams de porteig i pedaleig per
la carena fins fer el cim del Puigsestela (2913mts). Des del cim tinc molt bones vistes
de la Serra Cavallera, Baix Ripollès, Garrotxa, Osona i bona
part del Pirineu Oriental, amb els cims del Puigmal, Puigllançada, Balandrau entre d’altres
visiblement innivats.
Segueixo
la ruta i
continuo carenejant fins arribar-me a la
Portella d'Ogassa (1792mts). Val a
dir, que la carena en alguns punts, esdevé entretinguda i delicada ja que és
força estreta, pedregosa i un xic aèria.
La
intenció es pujar cap al Taga, però la nuvolositat
augmenta per moments i pujar ,no tindria massa sentit per la poca visibilitat.
Així doncs, un cop m’hi arribo a la
Portella d'Ogassa, sense
perdre altura, pedalo pel bell mig dels prats sense
un camí definit fins anar a trobar el torrent de Vilaró, on hi
ha un sender que em porta fent una gran marrada pels Llisos del Bac a uns cortals on mor la
pista que neix a Pou de Taga o les Basses de Can Perpinyà (1795mts).
Inicio
el descens per aquesta pista que esdevé força trencada ,pedregosa
i amb fort pendent i que baixa entre els Torrents de Bosc Fosc i de Bancerola.
Poc a poc les pastures de mitja muntanya van deixant pas a un bosc vestit amb
colors de tardor fins que l’esmentada pista, em deix a Can Barretort, on trobo el ferm cimentat i baixo
fins arribar-me
al càmping de Pardines (1153mts). D’allí baixo cap a la fondalada i remunto la
pista fins trobar el trencall
Amb la col·laboració d'
