La Granota: Via Pique Longue
La Pique Longue, és una via generosament
equipada, amb un Vè grau mantingut i
rocam de bona qualitat. Aquesta via, es pot fer de dues maneres, o bé des de
baix fent dues tirades inicials per un contrafort pel costat de la via “El Tren
de la Bruixa” o bé començant per la feixa a mitja paret i fent les cinc tirades
restants fins fer el cim de l’agulla.
Arribem al Monestir amb el cremallera. Per
avui hi ha previstes pluges capa al migdia, així que cal fer via. Així que sense
perdre temps, sortim des de l’estació del cremallera del Monestir i prenem el
camí en direcció a Sant Joan pel Via Crucis i ens arribem a peu de via.
L1 i L2(V)
Trobem les xapes verdes a l’esquerra de la via
“El Tren de la Bruixa”. Encetem el llarg
i decidim fer-lo unint-lo amb el segon en un de sol, doncs portem dues cordes
de 60 i anem sobrats de metres. La via comença per una placa lleugerament
tombada i una mica rentada. Se supera la primera reunió i es travessa un diedre
saltant a la seva banda esquerre ,més vertical, però amb roca de millor
qualitat. (son 40 metres però si es fan les dues tirades per separat surten dos
llargs de 15 i 25 respectivament).
L3(V)
Passem de llarg la reunió i caminant d’una
manera força precària, anem a trobar el camí muntant una pseudo-reuniò de
fortuna en la mateixa barana per assegurar al darrer quan abandoni la R dels segon llarg
Un cop
som tots, anem a cercar lla segona part de la via. Pugem per un corriol al
costat d’una placa metàl•lica i retrobem els parabolts verds. La tirada comença
per una fissura molt visible i evoluciona per
unes plaques, que si bé al principi comencen una mica tombades, van
tornant-se força més dretes. Passem pel costat d’una reunió que ens fa dubtar,
però com veiem que no està pintada de verd decidim de continuar, i voilà, uns
quants metres més al damunt hi ha la nostra R. Val a dir que la qualitat de la
roca es excel•lent i que hi ha bona presa tot i que l’últim terç del llarg es
torna més finet. 30 metres molt, molt ben assegurats.
L4(IV+)
La veritat es que la R3 pels tres és una mica incòmoda i encetem ràpidament el quart llarg.
Se
surt de la reunió amb tendència cap a l’esquerra fins anar a trobar una
fissureta assegurada per un clau. Se supera i la pendent se suavitza
considerablement. D’aquí, cal anar a buscar una nova fissura que puja força més
vertical , però amb bona presa trobant la reunió després de 20 metres.
L5(V)
La reunió, incomprensiblement està totalment
penjada. No entenem el perquè no és dos o tres metres més cap a la dreta que hi
ha una bona terrassa on fins i tot, es pot caminar.
La via surt de la reunió
per la dreta i ressegueix la part dreta de la placa fent una mena de zigui-
zaga que va a cercar finalment una mena de petita xemeneia on just al damunt
s’hi troba la reunió.
L6(6a)
Just al davant, tenim un petit mur vertical de
10 metres amb bons forats. Aquest tram és el 6a de la via. Tot i que es pot
escaquejar caminant per la dreta, no hi ha discussió possible, a per ell !!!.
Un parell d’esbufegades i reunió dalt.
La veritat és que 6a, 6a..... jo diria
que es un 5++. Els companys el superen cadascú amb el seu estil personal, que
si més no, esdevé efectiu per superar-lo.
L7(V)
Un cop som els tres a la reunió, anem caminant
fins a l’agulla que ens queda just al davant. Aquesta tirada és vertical de 20
metres i en un pim pam fem cim un a un. Un cop hem enllestit els tres, fem una
petita desgrimpada i anem a cercar la R5. Preparem el ràpel arrecerats del vent
,que per sort, podem corroborar que es pot
fer directe fins al terra tot mentre comencen a caure quatre gotes com a preludi de
les pluges anunciades per avui.
Via: Pique Longue Zona: Montserrat – Sector Càmping
Dificultat: 6a (D+)
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 140 metres
Equipament: Via generosament equipada
Material: 16 cintes exprés
Orientació: Est
