31 de jul. 2014

26-07-2014 Via Ferrada de la Regina de Peramola

Via Ferrada de la Regina de Peramola
26-07-2014



Divendres a mitja tarda, ens vam arribar a Coll de Nargò on vam estar fent uns quants “pegues” d’escalada esportiva aprofitant que dormíem a Oliana per dissabte, a primera hora, atansar-nos a la ferrada Regina de Peramola que feia força temps teníem en agenda. Així doncs, dissabte des de Oliana, sortim ben matiners per la C-14 direcció La Seu d'Urgell vorejant l’embassament d’Oliana i tot just abans del túnel, aparquem a la via de servei just abans d'entrar. 


Des de l’aparcament anem a cercar la llera d’un barranc sec, el remuntem seguint marques vermelles  fins a arribar a una bifurcació on agafem la sendera de la dreta que va vorejant la gran paret arribant en uns 20’ a l’inici de la via i on trobem un cartell que ens informa de d’entrada. La ferrada és dividida en 4 trams i aquí comença el primer. Comencem pujant per un tram completament vertical equipat sense massa dificultat tot i que caldrà tibar de braços en algun punt i anar en compte de no refiar-nos massa de la sirga de la línia de vida que en algun tram és en força mal estat. Flanquegem uns metres cap a l’esquerra i continuem pujant per una mena d’esperonet uns metres més. Arribem a una part encaixonada en una petita canal per l'esquerra per després pujar uns metres més per l'interior d'una altra canal. La remuntem per l'esquerra i entrem en un passadís que ens condueix cap al final del primer tram. 








Continuem cap al segon tram pujant un petit ressalt. Hi ha la possibilitat de desviar-se a l'esquerra i ascendir un petit cim proper o continuar cap a la dreta. Flanquegem uns metres  per creuar el pont tibetà que impressiona més per l’altura que no pas per la dificultat. Un cop travessat el pont superem una gran placa vertical d’uns 30 metres. Continuem pujant per trams verticals però amb petites repises. Superem dues rampes equipades amb cadenes i no tan verticals com els trams anteriors i finalitzem aquí el segon tram. 







Arribem a un pla i comencem aquí el tercer tram. Baixem uns metres per la sendera i anem a buscar l’inici de la línia d’aquest tram sota una paret vertical per la qual haurem d’evolucionar i on cal anar amb molt de compte de no refiar-se de la sirga la primera desena de metres. Un cop superada aquesta secció vertical, seguim per l'esquerra flanquejant uns metres penjats sobre el buit i continuem amb l'itinerari trobant-nos amb algun petit tram vertical que superem sense massa dificultat i tornant a estar en una zona plana al peu d’una agulla. 






Pugem per un tram totalment vertical superant un petit desplom. Una vegada dalt, flanquegem cap a l'esquerra cap a la canal que es forma entre l'agulla i gran placa que tenim al davant i on hem de passar d’un costat a l’altre en l’anomenat “Pas de la Fe”, que no és difícil però té el seu “intríngulis” per a la gent que no és massa alta. Un cop som a la paret, superem un llarg tram vertical des d’on podem veure la darrera placa de la via. 


Hi ha una bifurcació, a la dreta condueix al recorregut original de la via. És bastant difícil ja que cal superar un bon desplom i continuant per l’esquerra es realitza l'itinerari fàcil arribant al final de la via. 

Des d’aquí s’inicia el camí de tornada que en condicions normals serà d’uns 90’, conegut com a camí equipat Joan Nubiola. Per arribar a ell solament haurem de seguir les marques de pintura vermella en el que en el primer tram trobem algunes seccions equipades amb línia de vida i fins i tot, esglaons .

24 de jul. 2014

20-07-2014 Gorges del Llech

Gorges del LLech
20-07-2014


Amb l’Hèlio feia temps que dèiem de fer un barranc plegats i al final vam decidir si o si , que avui era el dia. Obectiu, El Llech ,un barranc d’aquells que son obligats per tot barranquista i una oportunitat que no es pot deixar passar.  Ens arribem a Prada de Conflent, passem Vinça i poc després prenem un desviament a l'esquerra cap a la població d’Estoher. Un cop a Estoher, prenem la pista, sense asfaltar, que surt a la nostra dreta que seguim fins arribar a l’evident pàrquing. Per accedir al barranc, hem de caminar en total uns 20 minuts tot seguint en lleugera pujada la mateixa pista per la que venim. Abans d’un revolt tancat a la dreta, en l’exterior, sobre un roc al terra hi ha una pintada en verd llampant que indica “Llech”. 



Baixem per l’incipient corriol seguint els puntets verds que ens deixen, per baixada directe, a la llera en uns 10 minuts. Ja som dins. Comencem a caminar i ens trobem amb un petit ràpel de 5 metres, seguit de varis ressalts , per un tobogan de 8 metres i un salt de 12 metres evitable per una línia de vida a l’esquerra. 








En un passadís, cal anar alerta amb el “Trenca - tíbies”, senyalitzat amb un triangle vermell a la paret, és un tobogan facil•let amb un roc al fons tan estratègicament posat que et fot la cama enlaire si te'n descuides però que és de bon evitar pel pas a l’esquerra.
Trobem un nou ràpel de 13 metres que ens deixa en un ressalt on es pot fer un salt de 9 metres o baixar pel tobogan. Evolucionem per un seguit de tobogans, salts i petits ràpels i arribem a la temuda rentadora, més que recomanable evitar-la aprofitant el passamans que hi ha instal•lat a la dreta i que acaba en un ràpel a la sortida de la mateixa ja fora de perill. 







Seguim i anem a trobar el que possiblement sigui el tobogan estrella del barranc conegut  com "La Llançadora". La cosa consisteix en deixar-se caure uns 3 metres per agafar velocitat i immediatament sortir disparats cap al davant al més pur estil de les pel•lícules de l'Indiana Jones. 


Immediatament, trobem un nou tobogan en “S” i un ràpel de 15 metres que baixa directament pel salt d’aigua, evitable amb una instal•lació a la dreta.




Ja veiem la sortida, però abans, ens caldrà baixar un seguit de tobogans més fins anar a trobar el final del barranc. 


A l'esquerra hi ha instal•lats uns passamans d’acer per accedir a un salt de 12 metres d'altura. 



Ara tan sols ens resta la tornada que segons les ganes i les forces pot ser d'uns 25 minuts. Just on acaba el passamans, trobem una sendera que puja per dins del bosc tota marcada amb els mateixos punts verds de l’anada que ens condueixen directament a l’aparcament.
Barranc  espectacular, ben instal•lat i aquàtic. IMPRESCINDIBLE!!!