Barranc del Torrent
de la Corba
05-06-2014
Avui dissabte, ens escapem a fer aquest barranc que teníem
en agenda des de feia temps i que per distintes causes mai trobàvem el moment
de fer-lo. El Torrent de la Corba, que és com se el coneix, és un dels clàssics
del Ripollès que queda eclipsat pel seu germà gran, el Núria. Aquest barranc,
el trobem prop de la població de Bruguera, a pocs kilòmetres de Ribes de Freser.
Per accedir-hi, cal agafar la pista cimentada que puja al Coll de Jou fins
arribar a un marcat revolt a l’esquerra d’on surt una pista de terra vermella.
El lloc de l’aparcament és força evident, doncs tot i lo aviat que és avui ja
està ple de cotxes , cordes i neoprens per arreu. Fem via per intentar
avançar-nos a un grup força nombrós i a dos grups més de francesos equipant-nos
a tota velocitat. Sembla que hem estat de sort i podem sortir dels primers si es
que ningú ens va al davant. Ens posem en marxa i ens fiquem pel corriolet que
baixa per la dreta just entre la pista cimentada i el camí de terra entrant a
la llera del torrent en poc menys de 5 minuts. Darrera nostre venen la Noa i en
Sergio, una parella del País Basc amb els que acabarem fent el barranc plegats.
Entrem en una zona de caos que dona pas a un seguit de passadissos amb les
parets totes cobertes de molsa en un entorn realment molt humit i ple de
vegetació que fan que la constant del barranc és que sigui molt relliscós tot
ell.
El primer ràpel amb que ens trobem ,és un de 7 metres que immediatament
dona pas a un 17 metres bonic i amb força verticalitat. A continuació, ve un
altre de 12 metres, on cal passar pel buit que deixa un bloc de roca empotrat
entre les parets.
Caminem per terreny de caos superant un parell de ressalts fins arribar a una pista que creua el torrent. Diguem que fins aquí quedaria limitat la
primera secció del barranc. Seguim caminant una bona estona per zona de caos i
ens arribem a un parell ràpels de 14 i de 13 metres que estan seguits. Continuem
amb un altre ràpel de 8 metres i seguim caminant per un altre tram de caos uns 100 més trobant
un senderó a l’esquerra fent les funcions d’escapament i que tanca aquesta
segona secció del barranc.
Comencem el que serà el tram més espectacular del
barranc. Superem un ressalt de 5 metres i ens trobem amb tres ràpels seguits que sumats, acumulen un desnivell de casi -80 metres. Del grup de tres ràpels, el primer
amb el que ens trobem ,és el de 27 metres, i diguem que és l’imatge que a
tothom li ve a la ment quan es parla d’aquest
barranc i que el fa característic pel seu pont de roca natural pel que s’hi ha
de passar per dins del seu arc. El ràpel finalitza en una mena de balcó on hi
ha dues instal·lacions pel següent ràpel de 20 metres, que no deixa de ser
menys espectacular que l’anterior. A la base del ràpel, just a la sortida de la
badina, trobem el tercer ràpel ,aquest de 28mts.
Tot seguit ,trobarem 2 ràpels
més, un de 10 i un altre de 17 metres. Una
mica més endavant, sobre un gran bloc de roca, trobem un cartell de fusta a la
dreta que ens indica la sortida tot i que encara queda un quart tram que ens
baixaria fins a la carretera de Ripoll a Ribes, però nosaltres no tenim
combinació de cotxes i l’abandonem aquí, que és la opció més habitual.
Comencem
a pujar per una canal equipada amb una línia de vida. Cal abandonar la canal i
evitar la temptació de seguir amunt quan s’acaba el cable. Hi ha un caminet a
l’esquerra que és marcat amb fites . Pel retorn, cal anar seguint-les ja que el
caminet a voltes és confús i seguir per
forta pujada fins arribar una pista de terra (la mateixa que hem travessat més
a dalt) seguint cap a l’esquerra fins arribar a l’aparcament.
