29 de maig 2013

25-26/05/2013 Kastistatge 2013.

Kastistatge 2013.
25-26/05/2013
Després d’un parèntesis d’un parell d’anys, enguany, hem tornat a repetir la “Kastistatge”, tot i que aquest no ha pogut celebrar-se a Castillonroi com de costum i tal com ens hauria agradat ja que l’alberg, roman tancat per temps indefinit.
Dissabte hi ha baixes per arreu i tan sols som la Clara, l’Alex i un servidor. La ruta que està programada per avui, és un circuit circular que descobreix part dels distints paisatges de la Llitera.


 La ruta,  surt de la benzinera de Castillonroi i pels antics safareigs i el raval, va a cercar la carretera de Baldellou (A2218) per abandonar-la de seguida en arribar a una granja pel trencall a la dreta que mena al barranc del Solà. Als fons del barranc, la pista es bifurca i agafa  la de l’esquerra quedant a la dreta el camí de la Teulera. Pel Barranc del Solà torna a guanyar alçada, passa pel cantó d’un altre granja i travessa la carretera Baldellou. A partir d’ara ciclem la Cañada Real davallant fins al fons del Barranc de Llopis per resseguir el Barranc del Prat i tornant a pujar mentre ens deixa albirar el poblet de Natxá que anem rodejant per l’Oest fins trobar en un creuament de camins i el GR23.






 En aquest punt, s’agafa el trencall cap a l’Oest ,que és una pista asfaltada que davalla cap a Baells tot travessant la carretera N230 per un túnel. 



Un cop se surt, apareix una bonica estampa del poble al que ens hi acostem per una pista que des de la sortida i entre una arbreda, davalla fins travessar un rierol per després en forta pujada deixar-nos al poble on un cop hi som és interessant acostar-se fins al Castell. 




Prop de la bàscula en direcció SE, neix el camí al Tozal que cal prendre i baixar fins al barranc de las Obagas on la pista travessa el rierol per un pont per enfilar-se després per un pronunciat rampot un curt tram fins a Las Comas suavitzant-se el pendent.  La pista arriba a Las Talladas, punt més elevat de la jornada i amb bones panoràmiques per davallar després per un agradable bosquet de pins per la Segarra anant a trobar un nus de camins anomenat Plaza España. 



Ara, cal agafar el que baixa direcció SE que comença amb un fort revolt a la dreta i en acabat ,comença a baixar per pista ràpida travessant la Saduria fins a Alcampell que al fons, fa una bonica estampa. 



Per l’antic camí de Baells i per una llarga recta, entrem al poble i creuem la carretera A-1240 tot passant pel costat del cridaner Pilaret que no passa gens desapercebut. Just al davant, hi ha un carreró que en marcada direcció Sud ens treu del poble fent un gir obert a l’esquerra i on abans d’arribar a unes granges, torna a tombar cap al Sud agafant el Camí del Cabañar de la Rebolleda. Travessant extens camps de conreu, el paisatge ara, canvia radicalment en arribar a Les Gesses, un paratge inhòspit secà de terra blanca formada principalment per guix (Ches) amb algun tram opcional de fàcils trialeres. 





S’arriba a un nou trencall en el que agafem el de la dreta anant a petar a la cava de xampinyons de Tamarit i davallant fins al poble, on recorrem el passeig principal fins l’antic ajuntament i anant a buscar l’església. 





Per carrers empinats anem a buscar la part a alta del poble direcció cap a la Penella passant abans pel Qnát o mina de la Torre de La Sierra i després per la Comafera. 








Cap als 2kms trobem un nou trencall, La Cabañera de Alcampell que en direcció nord i forta pendent de pujada l’abandona de seguida tot travessant un barranc per un canyissar, que ens porta cap les formacions rocalloses d’El Castillo passant ara de la terra Blanca de La Gesa a la terra vermellosa més característica d’aquesta zona. Davallem fins a Albelda , passem per sota El Portalet de Soldevila camí a l’església per la petita rambla i anem a buscar el raval direcció Nord tot seguint les traces del GR23 que discorre una estona atrinxerat. A uns 770mts de la darrera casa del poble, s’abandona el GR prenent el camí que per Les Comes puja a l’esquerra i que si hom no ha reservat prou energies, passa factura ja que cal superar un fort pendent per mal ferm que esdevé curt, però intens. 

Un cop superada la forta rampa, s’arriba als Plans de Comellà i dels Prats, passem pel costat del enorme corral del Berche i tot seguit tornem a enllaçar amb el GR23 que cal resseguir uns 1200mts, la darrera part ,en baixada,  fins enllaçar amb el camí d’Albelda al costat d’una petita bassa. 



Continuem cap a l’est  trobant una altre forta rampa que un cop assoleix el seu punt àlgid davalla passant pel costat d’un repetidor i d’una enorme granja porcina  fins a la carretera N230. La travessem i ja per asfalt passem pels safareigs i el dipòsit d’aigua inferior de Castillonroi tornant a retrobar el camí que de nou ens deixa a la benzinera. En resum, una agradable i senzilla matinal que ens ha descobert part dels diferents paisatges que ens pot oferir la Llitera. Algunes fotos més de la ruta original.
A la tarda, després de solucionar una petita avaria d’una de les bicis, cap el vespre ens trobem amb la resta dels companys que han pujat a la tarda a Saganta, on sopem i a continuació, i ja al càmping,  fer la celebrada de l’aniversari de la Teresa.  


Per diumenge, hi ha planificada la volta de Lluçars a Queixigar per Monesma i per fer l'activitat som La Bea, la Clara, la Neus, la Teresa, la Yolanda, l'Alex, el Roger, en Vicenç, en Xavi i jo. No massa matiners ,ens atansem al poblet de  Lluçars a repetir una ruta de les que considero jo, més panoràmiques d’aquesta zona de la Ribagorça aragonesa.


 Sortim de la petita plaça major de Luzás (Lluçars)805mts, que ocupem literalment. 

Anem a buscar la pista cap a Lascuarre (GR1), i comencem a pedalar per l’ample pista. Passem prop de l’ermita de  Sant Benedicto per després anar saltant d’una pista a un altre fins creuar la carretera de Lascuarre a Castigaleu on agafem un trencall de pista que coincideix amb la Cabañera de la Sierra de Sis. 



Per terreny trencat i pedregós, ens puja fins l’ermita de Sant Isidre a 1026 metres d'altura indret que ja per si sol ja fa que valgui la pena l’excursió ja que podrem gaudir d’unes vistes excepcionals d’un Turbón omnipresent en primer terme, del Cotiella, i bona part dels Pirineus a més de Calvera, el Montsec, el congost de Montrebei, la Serra de Sant Gervàs i avall, Castigaleu.







 Ens tornem a posar en marxa (reagrupant-nos després d'un petit trencament accidental del grup en sortir de l'ermita) retornant a la Cabanera que per terreny inhòspit ens davalla fins al camí de Castigaleu on enllacem amb un camí que suau, puja direcció a Queixigar (Cajigar) tot passant per l'Ermita de Sant Pere i per la Casa Llanera. 


Seguint la carena de la Serra de Sta. Valdesca anem a trobar la gran antena (1130mts) que veiem des de Sant Isidre de pas que en gaudim d’unes vistes bestials, (em reafirmo que realment en que aquest recorregut paisatgísticament, no té cap desperdici). 


Ara fins a Queixigar (1024mts), tot és baixada asfaltada, així que en un tres i no res ens arribem a Queixigar (Cajigar), fem una curta parada per dinar en la font del poble i continuem cap a Noguero i cap al despoblat de Monesma de Benavarri (1054mts) al que s’hi arriba per un trencall a la dreta passat Noguero. D’allí retornem al camí principal. 














Ara tan sols, ens resta pujar al Castell de Monesma en el Tossal Puyol (1236mts). Hi accedim per una pista que neix a la nostra dreta que puja al nucli habitat de Monesma de Surroca fent zigui-zagues i en la que cal apretar barres en la part final ja que s’enfila de valent i el ferm està molt descompost . 



Dalt únicament queden els fonaments que ens donen una idea de la importància de la fortificació i una ermita (Santa Valdesca) de construcció més tardana i des d’on podem gaudir d’unes vistes immillorables. 




Desfem camí enllaçant amb la pista per la que veníem que ara és majoritàriament en baixada molt divertida, revirada i ràpida. Passem pel poblat de Sant Lorenzo i travessant el riu Cajigar, enllacem amb la carretera per després de superar d’una petita costa, ens torna a deixar al punt de sortida d’una ruta 100% ciclable, assequible i amb panoràmiques espectaculars (i més en primavera!) i que rematem amb un berenar – sopar al Portal del Pirineo per no perdre els bons costums. Algunes fotos més de la ruta original