Kastistatge 2013.
25-26/05/2013
Després d’un parèntesis d’un parell d’anys, enguany, hem
tornat a repetir la “Kastistatge”, tot i que aquest no ha pogut celebrar-se a
Castillonroi com de costum i tal com ens hauria agradat ja que l’alberg, roman
tancat per temps indefinit.
Dissabte hi ha baixes per arreu i tan sols som la Clara, l’Alex
i un servidor. La ruta que està programada per avui, és un circuit circular que
descobreix part dels distints paisatges de la Llitera.
La ruta, surt de la benzinera de Castillonroi i pels antics
safareigs i el raval, va a cercar la carretera de Baldellou (A2218) per
abandonar-la de seguida en arribar a una granja pel trencall a la dreta que
mena al barranc del Solà. Als fons del barranc, la pista es bifurca i agafa la de l’esquerra quedant a la dreta el camí de
la Teulera. Pel Barranc del Solà torna a guanyar alçada, passa pel cantó d’un
altre granja i travessa la carretera Baldellou. A partir d’ara ciclem la Cañada
Real davallant fins al fons del Barranc de Llopis per resseguir el Barranc del
Prat i tornant a pujar mentre ens deixa albirar el poblet de Natxá que anem
rodejant per l’Oest fins trobar en un creuament de camins i el GR23.
En aquest
punt, s’agafa el trencall cap a l’Oest ,que és una pista asfaltada que davalla
cap a Baells tot travessant la carretera N230 per un túnel.
Un cop se surt,
apareix una bonica estampa del poble al que ens hi acostem per una pista que
des de la sortida i entre una arbreda, davalla fins travessar un rierol per
després en forta pujada deixar-nos al poble on un cop hi som és interessant
acostar-se fins al Castell.
Prop de la bàscula en direcció SE, neix el camí al Tozal
que cal prendre i baixar fins al barranc de las Obagas on la pista travessa el
rierol per un pont per enfilar-se després per un pronunciat rampot un curt tram
fins a Las Comas suavitzant-se el pendent.
La pista arriba a Las Talladas, punt més elevat de la jornada i amb
bones panoràmiques per davallar després per un agradable bosquet de pins per la
Segarra anant a trobar un nus de camins anomenat Plaza España.
Ara, cal agafar
el que baixa direcció SE que comença amb un fort revolt a la dreta i en acabat
,comença a baixar per pista ràpida travessant la Saduria fins a Alcampell que
al fons, fa una bonica estampa.
Per l’antic camí de Baells i per una llarga
recta, entrem al poble i creuem la carretera A-1240 tot passant pel costat del
cridaner Pilaret que no passa gens desapercebut. Just al davant, hi ha un
carreró que en marcada direcció Sud ens treu del poble fent un gir obert a
l’esquerra i on abans d’arribar a unes granges, torna a tombar cap al Sud
agafant el Camí del Cabañar de la Rebolleda. Travessant extens camps de conreu,
el paisatge ara, canvia radicalment en arribar a Les Gesses, un paratge
inhòspit secà de terra blanca formada principalment per guix (Ches) amb algun
tram opcional de fàcils trialeres.
S’arriba a un nou trencall en el que agafem el
de la dreta anant a petar a la cava de xampinyons de Tamarit i davallant fins
al poble, on recorrem el passeig principal fins l’antic ajuntament i anant a
buscar l’església.
Per carrers empinats anem a buscar la part a alta del poble
direcció cap a la Penella passant abans pel Qnát o mina de la Torre de La
Sierra i després per la Comafera.
Cap als 2kms trobem un nou trencall, La
Cabañera de Alcampell que en direcció nord i forta pendent de pujada l’abandona
de seguida tot travessant un barranc per un canyissar, que ens porta cap les
formacions rocalloses d’El Castillo passant ara de la terra Blanca de La Gesa a
la terra vermellosa més característica d’aquesta zona. Davallem fins a Albelda
, passem per sota El Portalet de Soldevila camí a l’església per la petita
rambla i anem a buscar el raval direcció Nord tot seguint les traces del GR23
que discorre una estona atrinxerat. A uns 770mts de la darrera casa del poble,
s’abandona el GR prenent el camí que per Les Comes puja a l’esquerra i que si
hom no ha reservat prou energies, passa factura ja que cal superar un fort
pendent per mal ferm que esdevé curt, però intens.
Un cop superada la forta
rampa, s’arriba als Plans de Comellà i dels Prats, passem pel costat del enorme
corral del Berche i tot seguit tornem a enllaçar amb el GR23 que cal resseguir
uns 1200mts, la darrera part ,en baixada,
fins enllaçar amb el camí d’Albelda al costat d’una petita bassa.
Continuem
cap a l’est trobant una altre forta
rampa que un cop assoleix el seu punt àlgid davalla passant pel costat d’un
repetidor i d’una enorme granja porcina
fins a la carretera N230. La travessem i ja per asfalt passem pels
safareigs i el dipòsit d’aigua inferior de Castillonroi tornant a retrobar el
camí que de nou ens deixa a la benzinera. En resum, una agradable i senzilla
matinal que ens ha descobert part dels diferents paisatges que ens pot oferir
la Llitera. Algunes fotos més de la ruta original.
A la tarda, després de solucionar una petita avaria d’una de
les bicis, cap el vespre ens trobem amb la resta dels companys que han pujat a
la tarda a Saganta, on sopem i a continuació, i ja al càmping, fer la celebrada de l’aniversari de la
Teresa.
Per diumenge, hi ha planificada la volta de Lluçars a Queixigar
per Monesma i per fer l'activitat som La Bea, la Clara, la Neus, la Teresa, la Yolanda, l'Alex, el Roger, en Vicenç, en Xavi i jo. No massa matiners ,ens atansem al poblet de Lluçars a repetir una ruta de les que
considero jo, més panoràmiques d’aquesta zona de la Ribagorça aragonesa.
Sortim
de la petita plaça major de Luzás (Lluçars)805mts, que ocupem literalment.
Anem a
buscar la pista cap a Lascuarre (GR1), i comencem a pedalar per l’ample pista.
Passem prop de l’ermita de Sant
Benedicto per després anar saltant d’una pista a un altre fins creuar la
carretera de Lascuarre a Castigaleu on agafem un trencall de pista que
coincideix amb la Cabañera de la Sierra de Sis.
Per terreny trencat i pedregós,
ens puja fins l’ermita de Sant Isidre a 1026 metres d'altura indret que ja per
si sol ja fa que valgui la pena l’excursió ja que podrem gaudir d’unes vistes
excepcionals d’un Turbón omnipresent en primer terme, del Cotiella, i bona part
dels Pirineus a més de Calvera, el Montsec, el congost de Montrebei, la Serra
de Sant Gervàs i avall, Castigaleu.
Ens tornem a posar en marxa (reagrupant-nos després d'un petit trencament accidental del grup en sortir de l'ermita) retornant a la
Cabanera que per terreny inhòspit ens davalla fins al camí de Castigaleu on
enllacem amb un camí que suau, puja direcció a Queixigar (Cajigar) tot passant
per l'Ermita de Sant Pere i per la Casa Llanera.
Seguint la carena de la Serra
de Sta. Valdesca anem a trobar la gran antena (1130mts) que veiem des de Sant
Isidre de pas que en gaudim d’unes vistes bestials, (em reafirmo que realment
en que aquest recorregut paisatgísticament, no té cap desperdici).
Ara fins a
Queixigar (1024mts), tot és baixada asfaltada, així que en un tres i no res ens
arribem a Queixigar (Cajigar), fem una curta parada per dinar en la font del
poble i continuem cap a Noguero i cap al despoblat de Monesma de Benavarri
(1054mts) al que s’hi arriba per un trencall a la dreta passat Noguero. D’allí
retornem al camí principal.
Ara tan sols, ens resta pujar al Castell de Monesma
en el Tossal Puyol (1236mts). Hi accedim per una pista que neix a la nostra
dreta que puja al nucli habitat de Monesma de Surroca fent zigui-zagues i en la
que cal apretar barres en la part final ja que s’enfila de valent i el ferm
està molt descompost .
Dalt únicament queden els fonaments que ens donen una
idea de la importància de la fortificació i una ermita (Santa Valdesca) de
construcció més tardana i des d’on podem gaudir d’unes vistes immillorables.
Desfem
camí enllaçant amb la pista per la que veníem que ara és majoritàriament en
baixada molt divertida, revirada i ràpida. Passem pel poblat de Sant Lorenzo i
travessant el riu Cajigar, enllacem amb la carretera per després de superar
d’una petita costa, ens torna a deixar al punt de sortida d’una ruta 100%
ciclable, assequible i amb panoràmiques espectaculars (i més en primavera!) i
que rematem amb un berenar – sopar al Portal del Pirineo per no perdre els bons
costums. Algunes fotos més de la ruta original
