27 de nov. 2011

27-11-2011 Pic Inferior de la Vaca (2819mts)

Pic Inferior de la Vaca (2819mts)
27-11-2011
Per:
Anna, Orene, Estèfano ,Jordi i Daniel.


Avui he tornat a la càrrega amb altres companys a veure si d’una punyetera vegada cau ni que sigui només el cim de l’Infern, però ja hem començat malament, en adonar-se l’Anna que es va oblidar a casa el piolet i els grampons, cosa que no és d’estranyar doncs ahir va estar fent bici i amb el galimaties de carregar els estris de bici i d’esquí de muntanya lo estrany hauria estat no oblidar-se res. I és que moure tanta parafernàlia te aquestes coses. A volts de les nou arribem a l’aparcament de Vallter l’Anna i jo i ens anem a trobar amb la Orene, en Jordi i l’Estéfano. Ens posem en marxa i just sortir, me`n adono que m'he oblidat els mosquetons de les botes, buuuuf. Apa! Tothom esperant aque el senyor anés i tornés del cotxe. Per fi ens posem en marxa i quant portem un centenar de metres de desnivell ,patapam! el Jordi descobreix que també ha oblidat alguna cosa que no recordo a la furgo i amb la Orene se en tornen quedant amb ells dalt del Coll de la Marrana, doncs a diferència d’ahir, no bufa quasi gens de vent i la temperatura és realment agradable. Així doncs, l’Anna, l’Estéfano i un servidor, xino xano anem esgarrapant metres amb molta calma per fer temps a que ens atrapin els nostres companys al Coll de la Marrana.




Un cop allí no passa massa estona que apareixen, i ens tornem a posar en marxa descendint per la Feixa Llarga cometent l’error (mea culpa, I’m Sorry!) de no treure pells i trobant-nos una neu endurida que torna a voltes les fustes del tot incontrolables. Travessem un incipient Freser, i comencem a guanyar metres de nou, però sembla que novament tenim problemes. Aquest cop amb un peu d’en Jordi que li fa mal i decideix abandonar abans que la cosa vagi a pitjor. Així doncs, ens acomiadem de la Orene i en Jordi i seguim cap a Aigols Podrits on tornem a tenir problemes novament i en aquest cas amb les pells que comencen a fer pans de neu. Ho solucionem amb la cera que porta l’Estèfano i ens tornem a posar en marxa. A cap se ens ha acudit de demanar als nostres companys els grampons i el piolet per l’Anna i ens adonem que sense aquesta eina no paga la pena ni intentar de fer l’Infern, així que sobre la marxa improvisem i decidim fer el cim del Pic de la Vaca. Resseguim en part el camí d’Ulldeter a Nuria i comencem a guanyar altura anant a buscar el Portell per una neu francament bona.



Un cop hi som ,dubtem. Ja que no pot ser l’Infern, podriem intentar de fer el Pic dels Gorgs, però estem a les mateixes, ens caldria piolo i grampons pels darrers metres, així que seguim cap al Pic Inferior de la Vaca al que accedim amb relativa facilitat.




Des de el cim les muntanyes dels voltants fan patxoca i jo ,sempre intentant donar una volta més a la rosca proposo acostar-nos al Nouceus, i després en un segon intent, al Pic Superior de la Vaca, propostes que son aplacades enèrgicament pels meus companys (si més no calia intentar-ho hehehe).







Doncs res, treiem pells, la fem petar una estona amb un grup que acaben d’arribar i comencem els descens que..... millor mireu les fotos hehehehe.










Amb força traça aconseguim escaquejar-nos de remar un bon tros fins que arribem al Freser i tornem a muntar pells de nou per una neu primavera molt transformada que de tant en tant amaga alguna sorpresa. Amb força calor ,arribem al Coll de la Marrana on ens alliberem de les pells i ens hi llencem fent una baixada quasi directa fins l’aparcament on ens esperen els nostres companys.
Jordi cuida’t aquest peu que encara ha de fer molts metres de desnivell!

26-11-2011 Pic de Bastiments (2881mts) i Pic de la Dona(2702mts)

Pic de Bastiments (2881mts) i Pic de la Dona(2702mts)
26-11-2011
Per:
Marta, Jaume, Jordi, Roger, Victor i Daniel.

Ohhhh siiiii, el Bastimeeeents i el Pic de la Doooona -Que originaaaals!!!. :-s
Doncs si gent, han tornat a caure, i què? La veritat es que no eren pas les intencions que teníem per avui, doncs picàvem més alt i fer l’Infern i després rodejar-lo per Carançá, però ens hem desinflat quan hem arribat a Vallter i bufava un vent d’aquells que fa fumarola als cims. Així que hem decidit pecar d’originals i fer un Bastiments. Jo ja en porto uns quants en aquestes tres darreres setmanes, però com vivim en democràcia i jo era minoria absoluta ,doncs res a callar i a seguir la traça. Ens activem i comencem a foquejar per pistes direcció a les runes de l’antic refugi d’Ulldeter.



En front nostre apareix tota la faixa de canals del Bastiments. Hi ha una paleta a l’esquerra de Marmotes que mor just sota la pala Est del Bastiments i de la que ja em vaig quedar amb ganes de pujar-la fa tres setmanes. Encara no se com convenço als meus companys d’enfilar-nos per allí en lloc d’anar cap el Coll de la Marrana amb tota la processó i res, que ens liem a fer marivoltes per la redreçada pala que esdevé un xic tècnica amenitzada a més per alguna ràfega de vent canyera. En Roger i en Jordi tiren amunt sense ganivetes, jo les hi poso, Siiiiiii, les hi poso! ,(encara no se com responen les meves pells, per que tinc unes pells noves!!!!) i en Jaume de mentre, manté una batalla particular amb les seves que se salda amb el resultat d’esquís penjats a l’esquena i grampons als peus.








Un cop la hi superem, ens trobem sota la base de la pala Est i ens dividim, en Jordi i en Roger s’encigalen per la banda dreta reben de valent amb la ventolada, i la resta seguim la traça convencional fins al cim malgrat que nosaltres també rebem de tant en tant.







Un cop ens reunim tots dalt ,el vent ens foragita  i esbandim ràpid llençant-nos pala avall aturant-nos únicament quan els quàdriceps es posen incandescents, ...i val a dir que això passa uns quants cops.


Arribem al Coll de la Marrana on hi ha discrepàncies per pujar al Gra de Fajol o fer el Pic de la “Mercadona” com l’anomena en Jaume algun cop. Al final no se com es decideix de totes, la opció més il·lògica, tornar a baixar quasi fins la estació i tornar a remuntar ,som uns cracks! Així doncs, ens n’anem a buscar la vall de Xemeneies tot creuant les pistes.


Guanyem el Circ de Morenç i anem a buscar la valleta sota el Pla de la Ombriaga que suaument fent una mitja lluna ens deixa al mateix cim del Pic de la Dona on carda una ventada potent.











Ens re - agrupem ,treiem pells i ens deixem caure cap el pla de la Ombriaga, on tot seguit ,anem a buscar l’ample canal que per neu regelada ens deixa de nou al Circ de Morenç des de el que ens deixem anar pista avall fins arribar a l’estació.







Malgrat que no s’ha acomplert l’objectiu, una nova gran jornada travessera a Ulldeter.