De Sant Celoni al monestir de Montnegre
13-11-2011
Doncs si, i és que ni tan sols els 38.5º de febre d’ahir han evitat que avui sortís a rodar. El termòmetre aquest matí indicava que la crisi febrolera havia remés, així que m’he posat la disfressa betetera, i sota un subtil plugim he anat a agafar el tren a l’estació d’Arc del Triomf amb el dubte de si anar a la sortida de que havia organitzat la Toni al Montnegre o bé la travessa Mataró – Bcn per la Serralada Litoral. Mentre arribava a la estació, he tingut el temps suficient per madurar la sortida i posar algunes idees en clar decidint-me al final per la opció no autista i afegint-me a la proposta de la Toni. Dins l’andana de Triomf, m’he trobat amb la Mercè i tot seguit hem pujat al tren del que ens ha estranyat no trobar a ningú més de la colla fins que la megafonia, un cop abans de l’estació de Ciutat Badia ens ha donat la resposta del per que adonant-nos que havíem errat el comboi, amb la única explicació possible de que el tren que volíem agafar ha vingut amb retard i hem agafat a la mateixa hora el que hauria d’haver arribat abans. Apa doncs, baixa del tren, agafa un altre i un altre cop cap a Triomf. Un cops arribats al punt Zero de nou, ens assabentem dels horaris, i ens adonem de que el proper tren ve tan tard que faríem ralentir massa la marxa del grup en cas que ens esperessin. Així doncs, després d’intentar trobar solucions, descartem fer la sortida amb ells almenys parcialment, i se ens acudeix de fer-la a l’inrevés però des de Sant Celoni. Sense perdre temps doncs, tornem cap al Poblenou, on en temps record descarreguem una rutilla del beneït Wikiloc pel GPS que ens porti des de Sant Celoni al Santuari de Montnegre. Carreguem bicis a la furgui, autopista i manta i naveguem cap a Sant Celoni, i si , heu llegit bé, he escrit “naveguem” amb tota la intenció del món doncs ens cau un xàfec de caldeu. Ens posem en contacte amb la Toni per veure com ho porten amb la pluja i ens comenta que de moment ni una gota. Que no els passi res quan canviïn de vessant! Nosaltres sense veure un carall anem a cercar la entrada a la pista i trobem de pet amb la cursa Btt del Montnegre, que avui deu de ser un calvari. Després de una petita Gimcana, trobem per fi l’inici de la pista que porta al monestir de Montnegre i aparquem la furgo. Quasi no plou i ens posem a pedalar pista amunt per un paisatge emboirat força tenebrós en algun punt que no deixa de tenir el seu encant. La pujada esdevé suau i el ferm en general prou bo el que fa que, malgrat algunes estones de pluja més intensa de seguida arribem a destí, on no perdem temps per entrar al menjador per escalfar-nos i assecar-nos una mica. No passa més de mitja hora que arriba el gruix amb la resta dels companys, salutacions, alguna foto i tots cap dins ràpid a atipar-nos com a lladres. Com tot lo bo, s’acaba (pluja inclosa) ens posem en marxa un altre cop. Fem via cap a Sant Celoni que tret d’alguna pujada puntual esdevé tot de baixada ,remarcant com a únic incident una punxada.
I fins aquí, el que ha donat de si aquest plujós diumenge 13 de Novembre. Hmmmmm, 13?, ostres, ostres, ostres.... no en soc de supersticiós jo, però no tindrà alguna cosa a veure amb el que ens ha passat?
