Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferrades. Mostrar tots els missatges

26 de juny 2015

25-06-2015Torrent de l’Urdell superior - Salt de la Perdiu i Via Ferrada Puig Arnau de Canalda

Torrent de l’Urdell superior - Salt de la Perdiu i Via Ferrada Puig Arnau de Canalda
25-06-2015



Del barranc del Salt de la Perdiu, també conegut com a Torrent de l’Urdell ,se’n diu que té un dels ràpels més estètics del Solsonès. En el cas concret d’avui ,anem amb la idea de realitzar tan sols el seu tram superior ,que és el més interessant pels seus 5 ràpels gairebé encadenats i sobretot, pels 3 darrers ,que son encaixonats dins d’un espectacular engorjat per després i un cop acabat, sortir-ne per la ferrada Puig Arnau de Canalda. Així que, després de les generoses turmentes que van caure ahir arreu del nostre país, vam decidir d’atansar-nos-hi per aprofitar que baixaria carregadet d’aigua ,i així ha estat com l’hem trobat, al punt. Per accedir-hi , anem via Sant Llorenç de Morunys, on cal seguir cap al Coll de Jou (LV-4241) i un cop al coll ,continuar per la carretera L-401 direcció Odèn/Cambrils. Entre el p.k. 40 i el 39, trobem el trencall a l’esquerra cap al llogaret de Puig-Arnau i Cal Pubilló prenent la pista asfaltada que en pocs metres s’hi arriba fins la font de Sant Joan, lloc on aparcarem el vehicle. Un cop hi som i ja degudament  equipats, desfem camí cap a la carretera i seguim per ella uns metres fins arribar a una corba tancada a esquerres on avall, hi ha un pontet de fusta. Aquest és el teòric inici del barranc que comença per una llera poc excavada, per després seguir progressant per ella i agafant forma tot encaixonant-se dins de la roca conglomerada. 

 Anem avançant trobant al pas un parell de rodes de tractor (!?!) i seguim tot salvant alguns senzills ressalts per roca relliscosa fins anar a trobar el primer ràpel de 20 metres, que es podria fer en menys, però té una desgrimpada final que pot esdevenir delicada segons com.





 Un xic més endavant , trobem un altre ràpel, ara de 6 metres que superem i que ens dona pas a la part més interessant del descens, el Salt de la Perdiu, fraccionat en 3 ràpels. Comencem amb el que serà el ràpel més llarg del barranc ,amb 25 metres i que ens diposita en una petita lleixa on tot just caben 3 persones mal contades. A l’esquerra hi ha l’instal•lació del segon ràpel ,aquest de 17 metres i que ens condueix al darrer, un de volat d'11 metres amb una sortida un pèl acrobàtica que ens diposita en una gorga finalitzant aquest tram del barranc que ha estat curt però intens. 















Pel retorn, aprofitem la Via Ferrada Puig Arnau de Canalda. La trobem tot just sortint del barranc, una mica més endavant i a la nostra esquerra seguint el camí. De seguida veurem el trencall cap a la via . Aquesta ,puja directa i sense contemplacions i amb un parell de passos desplomats, supera una cinglera d’uns 60 metres força verticals. Val  a dir que l’equipament, tot i que les grapes son probablement de fabricació casolana i estan bastant allunyades , és correcte, cosa que fa que aquesta ferrada que tot i ser curta, resulti bastant entretinguda ja que a més ,la roca mullada l’hi dona un afegit de dificultat com ha estat el nostre cas.  Un cop sortim de la ferrada, anem cap amunt amb tendència a marxar cap a l’esquerra fins a un sender que va a trobar la pista asfaltada i on tombant cap a la dreta recuperarem el vehicle.




Material: corda 1x50 o 2x25 + corda de seguretat, recomenable kit dissipador de ferrades per a la sortida.
Neoprè: segons condicions


7 d’oct. 2014

4-10-2014 Ferrada del Bony d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.

Ferrada del Bony d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.
4-10-2014



Aquest cap de setmana ens ajuntem a  Andorra la Bego, la Noa i en Sergio que han vingut d‘Euskadi a passar uns dies al petit país del Pirineu. Per avui ens proposem fer la ferrada del Bony d'Envalira, altrament  coneguda com dels Clots de la Menera i de la que en diuen que és una de les més boniques d’Andorra. Aquesta és ,una via alpina de tall clàssic, semblant a les que podem trobar a Dolomites (salvant les distàncies, es clar), amb passos diversos ,alguns d’ells exposats i passos de escalada de IIIer i IV-º. Per accedir, ens arribem al mastodòntic aparcament de l'estació d'esquí del Grau Roig pertanyent al domini de Grandvalira i aparquem en l’inferior (Cubil 2100). Abans de travessar el pont que ens deixa en l’esmentat aparcament, hi trobem una pista de serveis que agafem cap amunt enllaçant amb una pista d'esquí que va en paral·lel a la línia de telecadira. Seguim pista amunt, sempre per la banda dreta fins que fa una marcada “S”  i on a la sortida cal estar alerta de no passar-se l’indicador cap a la  ferrada. 

Ens desviem a la dreta per la pista que hi enllaça i que més amunt ens porta per camí molt rocallós fins a un punt on trobem un nou cartell que ens indica el darrer tram d’accés a la ferrada, ara per tartera. Seguim les fites i les marques grogues fent un llarg flanqueig en diagonal i ens arribem al que és pròpiament el punt d'inici de la via després d’una hora escassa d'aproximació. L'itinerari de la ferrada, amb poc menys de 200 metres de desnivell en realitat, no és molt llarg. Va enllaçant diversos trams verticals combinant amb alguns de més o menys  horitzontals que es passen caminant sense major problema. Es divideix en dos trams, un primer tram de la via que aglutina els passos més complicats per entrar a partir de mig tram  dins d'una canal molt dreta fins arribar a una aresta i un segon que supera un pany de paret amb més continuïtat i vertical i on la sensació de timba és considerable per sortir finalment per dins d’una petita canal al cim. Ens equipem i comencem a grimpar. El tram inicial, malgrat que tan sols hi ha la línia de vida, no és difícil però ja ens deixa ben clar quin serà el tarannà  de la via per la que evolucionarem, sovint, directament sobre la roca granítica ja que a més, tan sols hi ha l'equipació justa i on ens caldrà “escalar” passos relativament fàcils i superar algun tram força vertical puntualment junt amb algun que altre discret desplom. 
















La via continua amb tendència cap a la dreta a la recerca d'una canal. Seguidament, pugem per un pas encaixonat una mica relliscós i on cal anar alerta amb la caiguda de pedres. 










Un cop sortim de la canal superem una cresteta i guanyem vistes sobre el Pas de la Casa, el Pic Blanc i del Pic Negre d'Envalira en uns passos fàcils que fem caminant per una feixa inclinada i que ens deixa en l'última part de la ferrada i la més aèria. 



La feixa, ens retorna altra cop cap a la canal i sortim d’ella per un llarg pas vertical equipat amb grapes bastant exposat però  ben assegurat que ens deixa prop del cim del Bony d'Envalira. 













Tan sols ens resta superar un petit ressalt per dins d’una petita canal equipada amb cable i cadenes.  




Així doncs, al cap de poc menys d'una hora i mitja de grimpada arribem al cim del Bony d'Envalira (2683mts), des d'on tenim una bona panoràmica i des de on gaudim de les vistes sobre el Montmalús, el Pic de la Menera, l'ampli coll d'Engaït i el tancat circ de Colells. 


Per baixar se ens plantegen dues opcions, o bé baixar seguint les fites que marxen per l'aresta del cim cap a la petita vall que baixa de la Portella de Joan Antoni per enllaçar amb el GR, o bé continuar pel cordal i enfilar-nos al Pic Negre d’Envalira que el tenim a tocar. Nosaltres escollim aquesta segona opció i anem crestejant cap al Pic d’Engaït o de la Menera per després, seguint la sendera balitzada rodejar el Pic d’Envalira i assolir el Pic Negre d’Envalira (2821mts) per la seva vessant Sud- Oest i on la fem petar una bona estona amb el Carles Gel després d’una pila d’anys de no coincidir plegats per la muntanya. 






Per retornar,desfem camí fins a la collada entre els dos cims i baixem per terreny inclinat cap a la tartera fins les pistes d’esquí per després enllaçar amb el camí de pujada. 




Fotos:Sergio&Daniel