Ferrada del Bony d’Envalira i Pic Negre d’Envalira.
4-10-2014
Aquest cap de setmana ens ajuntem a Andorra la Bego, la Noa i en Sergio que han
vingut d‘Euskadi a passar uns dies al petit país del Pirineu. Per avui ens
proposem fer la ferrada del Bony d'Envalira, altrament coneguda com dels Clots de la Menera i de la
que en diuen que és una de les més boniques d’Andorra. Aquesta és ,una via alpina de tall clàssic,
semblant a les que podem trobar a Dolomites (salvant les distàncies, es clar), amb
passos diversos ,alguns d’ells exposats i passos de escalada de IIIer i IV-º. Per accedir, ens arribem al
mastodòntic aparcament de l'estació d'esquí del Grau Roig pertanyent al domini
de Grandvalira i aparquem en l’inferior (Cubil 2100). Abans de travessar el
pont que ens deixa en l’esmentat aparcament, hi trobem una pista de serveis que
agafem cap amunt enllaçant amb una pista d'esquí que va en paral·lel a la línia
de telecadira. Seguim pista amunt, sempre per la banda dreta fins que fa una
marcada “S” i on a la sortida cal estar
alerta de no passar-se l’indicador cap a la
ferrada.
Ens desviem a la dreta per la pista que hi enllaça i que més
amunt ens porta per camí molt rocallós fins a un punt on trobem un nou cartell
que ens indica el darrer tram d’accés a la ferrada, ara per tartera. Seguim les
fites i les marques grogues fent un llarg flanqueig en diagonal i ens arribem
al que és pròpiament el punt d'inici de la via després d’una hora escassa
d'aproximació. L'itinerari de la ferrada, amb poc menys de 200 metres de
desnivell en realitat, no és molt llarg. Va enllaçant diversos trams verticals
combinant amb alguns de més o menys
horitzontals que es passen caminant sense major problema. Es divideix en
dos trams, un primer tram de la via que aglutina els passos més complicats per entrar
a partir de mig tram dins d'una canal
molt dreta fins arribar a una aresta i un segon que supera un pany de paret amb més continuïtat i
vertical i on la sensació de timba és considerable per sortir finalment per
dins d’una petita canal al cim. Ens equipem i comencem a grimpar. El tram
inicial, malgrat que tan sols hi ha la línia de vida, no és difícil però ja ens
deixa ben clar quin serà el tarannà de
la via per la que evolucionarem, sovint, directament sobre la roca granítica ja
que a més, tan sols hi ha l'equipació justa i on ens caldrà “escalar” passos relativament
fàcils i superar algun tram força vertical puntualment junt amb algun que altre discret desplom.
La via continua
amb tendència cap a la dreta a la recerca d'una canal. Seguidament,
pugem per un pas encaixonat una mica relliscós i on cal anar alerta amb la
caiguda de pedres.
Un cop sortim de la canal superem una cresteta i guanyem
vistes sobre el Pas de la Casa, el Pic Blanc i del Pic Negre d'Envalira en uns
passos fàcils que fem caminant per una feixa inclinada i que ens deixa en l'última part de la ferrada i la més aèria.
La
feixa, ens retorna altra cop cap a la canal i sortim d’ella per un llarg pas
vertical equipat amb grapes bastant exposat però ben assegurat que ens deixa prop del cim del
Bony d'Envalira.
Tan sols ens resta superar un petit ressalt per dins d’una
petita canal equipada amb cable i cadenes.
Així doncs, al cap de poc menys d'una hora i
mitja de grimpada arribem al cim del Bony d'Envalira (2683mts), des d'on tenim
una bona panoràmica i des de on gaudim de les
vistes sobre el Montmalús, el Pic de la Menera, l'ampli coll d'Engaït i el
tancat circ de Colells.
Per baixar se ens plantegen dues opcions, o bé baixar seguint les
fites que marxen per l'aresta del cim cap a la petita vall que baixa de la
Portella de Joan Antoni per enllaçar amb el GR, o bé continuar pel cordal i
enfilar-nos al Pic Negre d’Envalira que el tenim a tocar. Nosaltres escollim
aquesta segona opció i anem crestejant cap al Pic d’Engaït o de la Menera per
després, seguint la sendera balitzada rodejar el Pic d’Envalira i assolir el
Pic Negre d’Envalira (2821mts) per la seva vessant Sud- Oest i on la fem petar
una bona estona amb el Carles Gel després d’una pila d’anys de no coincidir
plegats per la muntanya.
Per retornar,desfem camí fins a la collada entre els
dos cims i baixem per terreny inclinat cap a la tartera fins les
pistes d’esquí per després enllaçar amb el camí de pujada.
Fotos:Sergio&Daniel
