20 d’ag. 2014

De Rodellar al Camí del Mirador del Mascún i las Fajas.

De Rodellar al Camí del Mirador del Mascún i las Fajas.




Amb l’excusa de buscar l’entrada del barranc d’Otín, improvisem aquesta passejada que al final per kilometratge i desnivell no ho ha estat tant i que crec que és interessant de ressenyar. Iniciem el recorregut al poble de Rodellar i anem a cercar per dins del poble el camí del Real que baixa fins al riu Mascún. En arribar a la llera del riu, el creuem a gual varies vegades remuntant la seva llera fins la surgència sota la vigilant ermita de la Virgen i l’entrada del barranc d’Andrebot (camí alternatiu cap a Otín passant pel despoblat de Nassarre). Allí, trobem l’indicador cap a Otín i continuem per camí difús a voltes per dins la llera i d’altres per anàrquics senders riu amunt encaixonats per les altes parets que conformen el canó del Mascún. Més endavant ,quasi després d’un kilòmetre, abandonem el riu doncs trobem un altre camí amb noves indicacions cap a Otín per la Costera de Otín. Aquest esdevé sinuós i guanya metres sense contemplacions passant per les formacions de la Torre de Santiago, La Cuca de Bellostas, La Ciudadela i on podrem veure els voltors mig adormits si som matiners dalt de les agulles. 













En arribar a un collet, el camí ara es torna més còmode evolucionant per relleus més suaus fins ja en baixada, arribar a dos grans roures (o Cajigos)prop de la Fuente del Cajigar. Seguim pel mateix camí on després d’un gir apareix sobtadament el que queda del despoblat d’Otín. 






Seguim camí passant pels barris fins arribar-nos a una albereda amb un pal indicador cap al Mirador del Mascún i el camí de les Fajas. El prenem i tombem a la dreta passant pel costat d’una ermita. 




El camí comença a guanyar metres de valent fins arribar a un promontori amb bones vistes de l’ampla vall on es troba enclavat Otín i per l’altra banda tot el canó sota els nostres peus. El camí és marcat per unes estaques amb marques verdes. Seguim al llarg per tota la feixa per un sender penjat amb unes vistes impressionants.













El camí continua fins arribar al  barranc de Raísin i per des de allí per pista retornar a Otín, però en aquest cas desfem camí fins arribar-nos de nou a Rodellar. 








Val a dir que no es pot marxar de Guara sense fer aquesta petita joia d’Itinerari o d’altres semblants que proposa el parc o algunes guies i que ens ajudaran a conèixer el mític barranc del Mascún (que en àrab volia dir quelcom semblant a “El lloc on habiten els esperits”) des de la seva llera fins la surgència per camins tradicionals ,el despoblat d’Otín i boscos de Qeixigar com des de la part alta amb vistes espectaculars de les agulles, finestres i d’altres formes esculpides capriciosament per la natura i el pas del temps en la roca Calcàri .Vist el que hi ha, queda pendent fer la volta sencera...

17-08-2014 Peonera Inferior des de Morrano

Peonera Inferior des de Morrano
17-08-2014


Avui toca el descens del Peonera. Escollim la part inferior al no disposar de segon vehicle fent l’entrada des de Morrano i la sortida per la font de Tamara. Per accedir, sortim de Morrano per la carretera direcció Yaso un curt tram fins trobar una corba molt tancada a l'esquerra amb un camp d’olivers i una pista forestal a la dreta. Aparquem el cotxe i seguim a peu uns 200 metres per la pista fins trobar un altre aparcament. Continuem per la mateixa pista coneguda amb el nom de la Pineda de Morrano i sense deixar-la trobem una barrera que ens talla el pas, la trapassem i seguim per aquesta pista sempre descendent. Passem per indicadors cap al Huevo de Morrano i més endavant el desviament de l'ermita de Sant Martín a la nostra esquerra, on ja no molt lluny, trobem un nou indicador amb una fita a l’esquerra que ens assenyala l'inici del barranc de la Peonera Inferior. Seguim la sendera sense abandonar-la doncs trobem un corriolet que tempta de seguir-lo. Baixem amb precaució doncs la sendera descendeix molt ràpida i verticalment i ens condueix a una instal·lació per realitzar un petit rapel d'uns 7 metres que ens deix a l’interior del riu Alcanadre. 

Un cop a l’aigua, ens deixem portar pel corrent en aquests primers trams inicials, mentre gaudim del paisatge que ens envolta.  Passem per la Cova dels “Tisidores”, on el riu s'endinsa formant un bell tombant. 












Riu avall, aviat arribem a l'entrada dels “Fornazos”, on hi ha una successió d'estrets, badines i caos. El barranc es va estrenyent i ràpidament arriba al malauradament conegut ”Paso de Anaïs”, que amb cabal alt cal vorejar per la dreta. Continuem per aquesta bonica galeria i anem baixant varis ressalts, alguns d'ells saltables. 

 També podem realitzar un sifó i just després passem per una badina amb una petita roca foradada que ens condueix a un altre caos. 













Trobem un ressalt equipat amb una anella a la dreta tot i que en condicions normals es pot saltar i després de baixar-lo,  entrem a l'interior d'una petita sala fosca per la que es pot sortir a través d’un sifó evitable. 


Continuarem per passadissos inundats i arribarem a un tram on s'eixampla tímidament trobant a la dreta un nou salt d'uns 6 metres realitzable des d'una repisa. Ja només ens queda un ressalt d'uns 3 metres també saltable.






Novament, el canó torna estrènyer-se i passem per un passadís que ens porta a una llarga badina que ens obre el paisatge i mostra la Font de la Támara. A la dreta, al costat d'uns joncs trobem la surgència i unes taules de picnic. Aquí abandonem el nostre descens, agafant la sendera de la Faja Latas que si no l’abandonem ens deixa en un aparcament a tocar de Morrano. Ara tan sols ens cal caminar 10 minuts per la carretera fins retrobar el vehicle.