Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellcir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellcir. Mostrar tots els missatges

11 d’oct. 2013

06-10-2013 Castellcir, Castell de la Popa i Seuva Negra

Castellcir, Castell de la Popa i Seuva Negra
06-10-2013



Avui amb l'Anna, no tenim massa gana de fer kilòmetres en cotxe i optem per un d'aquells racons del nostre país que mai decep, La Seuva Negra basant-nos en un track d’un dels blogs que segueixo regularment. Sortim del poliesportiu de Castellcir(789mts) en direcció sud fins anar a trobar una bonica casa de pedra al final del poble i agafem una pista de baixada de bon ferm que ens acosta al Torrent del Bosc, que creuem a gual. 





Seguim la pista cap al nucli del Vilardell fins arribar-nos a l’encreuament de la pista que puja de Sant Quirze de Safaja. En una corba tancada a la dreta neix un corriol tot passant per les runes del Moli Nou en la Riera de Castellcir i del Bosc. 


Allí ,agafem la pista que puja cap al mas del Bosc i fins a Barnils (831mts),on hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Roser. 




Seguim pel Serrat de la Creueta fins al Fabregar creuant el Coll Batall (883mts) i rodejant el Puig Oriol on hi ha una balconada sobre Sant Martí de Centelles  amb bones vistes per sobre els Cingles de Bertí arribant nos al Collet de la Rovira de Cerdans (889mts). 

A l’esquerra neix una sendera força divertida amb tendència baixadora on ja es deixa entreveure  el Castell de la Popa que en els darrers metres puja per terreny trencat fins una plana on hi ha el característic roc amb forma de vaixell sobre el que està vestit el castell (849mts). 













A la plana, just al costat del camí per on hem vingut, neix un altre camí que prenem i que rodejant el Serrat del Colom, ens condueix cap a la Casanova del Castell baixant fins la riera de Castellcir ja en plena Sauva Negra


 Per corriols ara, tot i que en pujada sent gairebé totalment ciclables, seguim cap a Santa Maria de Saval, enfilem cap a Puig-alt i per la Solella fem un llarguíssim i fàcil corriol fins arribar pel Torrent de la Font de l’Ocellet al Soler de l’Espina on, tornem a trobar pista. 



Pugem a l’església de Santa Coloma Sasserra amb el seu característic roure monumental, el Roure del Giol i on des de l’esplanada, agafem la pista cap al sud que en suau baixada i per bon ferm ens torna a Castellcir.












20 de nov. 2011

20-11-2011 Tot pedalant per la Seuva Negra.

Tot pedalant per la Seuva Negra.
20-11-2011
Avui dia d’eleccions generals ha tocat sortida amb la colla de l’SBCN. En aquest cas, ha estat la segona d’una trilogia d’un seguit de rutes en Btt per boscos de tardor que fa temps ve preparant l’Heri.


A les 9 ens hem trobat la colla a l’aparcament de l’escola de Castellcir en un dia que teníem dubtes si acabaria remullat. Un cop hem sigut tots, ens hem desplaçat per pista fins l’aparcament de prop de Ca l’Antoja.


Un cop allí ens hem posat a pedalar per bona pista fins anar a trobar el pas de la riera de Castellcir. A la dreta neix un camí que comença apujar rodejant el Serrat del Colom sota la vigilant silueta del castell de Castellcir i guanya altura de forma continuada fins arribar a la Casa Nova del Castell.














Un cop ens reagrupem tots i ens recuperem de la llarga pujada, agafem un trencall a l’esquerra del mas que ens interna en els frondosos boscos de la Seuva Negra per on pedalem sobre una catifa de fullaraca fins trobar un corriolet que davalla fins la font de Sauva Negra i on aprofitem per esmorzar.











Ens tornem a posar en marxa i continuem el corriolet fins anar a trobar una pista cimentada al Coll de Prims que resseguint la Cinglera amb unes bones panoràmiques de la vall ens condueix fins a un mirador sobre Centelles del qual no podem gaudir les vistes doncs la vall és tota emboirada.


Retornem sobre les nostres passes i davallem per la mateixa pista agafant un corriol que baixa directe anant a trobar la pista principal de la que hem sortit. La resseguim en paral·lel al torrent de la Font de la Collada i tornem a agafar un nou trencall que per una sendera de somni ,anem planejant El Barbot per en un gir a 90º llençar-nos per un nou corriol cap al fons de la vall enllaçant amb el camí principal fins anar a trobar de nou els cotxes.












Malgrat les previsions imminents de pluja, els camins enfangats, el sense fi de rieres que ens ha calgut travessar, les dues punxades i trencades de cadena, la ruta ha merescut la pena amb escreix pels paisatges, el recorregut i la companyia.