20 de nov. 2011

20-11-2011 Tot pedalant per la Seuva Negra.

Tot pedalant per la Seuva Negra.
20-11-2011
Avui dia d’eleccions generals ha tocat sortida amb la colla de l’SBCN. En aquest cas, ha estat la segona d’una trilogia d’un seguit de rutes en Btt per boscos de tardor que fa temps ve preparant l’Heri.


A les 9 ens hem trobat la colla a l’aparcament de l’escola de Castellcir en un dia que teníem dubtes si acabaria remullat. Un cop hem sigut tots, ens hem desplaçat per pista fins l’aparcament de prop de Ca l’Antoja.


Un cop allí ens hem posat a pedalar per bona pista fins anar a trobar el pas de la riera de Castellcir. A la dreta neix un camí que comença apujar rodejant el Serrat del Colom sota la vigilant silueta del castell de Castellcir i guanya altura de forma continuada fins arribar a la Casa Nova del Castell.














Un cop ens reagrupem tots i ens recuperem de la llarga pujada, agafem un trencall a l’esquerra del mas que ens interna en els frondosos boscos de la Seuva Negra per on pedalem sobre una catifa de fullaraca fins trobar un corriolet que davalla fins la font de Sauva Negra i on aprofitem per esmorzar.











Ens tornem a posar en marxa i continuem el corriolet fins anar a trobar una pista cimentada al Coll de Prims que resseguint la Cinglera amb unes bones panoràmiques de la vall ens condueix fins a un mirador sobre Centelles del qual no podem gaudir les vistes doncs la vall és tota emboirada.


Retornem sobre les nostres passes i davallem per la mateixa pista agafant un corriol que baixa directe anant a trobar la pista principal de la que hem sortit. La resseguim en paral·lel al torrent de la Font de la Collada i tornem a agafar un nou trencall que per una sendera de somni ,anem planejant El Barbot per en un gir a 90º llençar-nos per un nou corriol cap al fons de la vall enllaçant amb el camí principal fins anar a trobar de nou els cotxes.












Malgrat les previsions imminents de pluja, els camins enfangats, el sense fi de rieres que ens ha calgut travessar, les dues punxades i trencades de cadena, la ruta ha merescut la pena amb escreix pels paisatges, el recorregut i la companyia.