11 de febr. 2015

8-2-2015 Backcountry als Rasos de Peguera.

Backcountry als Rasos de Peguera.
8-2-2015


Tot evitant el vent que hi ha previst per avui al Pirineu i després de veure ahir des de el Port del Comte que als Rasos encara s’hi conserva força neu i d’una qualitat excel·lent als boscos, hi tornem aquest cop amb els esquís.  Sortim de l’aparcament del Collet de Catllarí o Coll de la Creu segons toponímies (1892mts) i ens hi llencem per la pista dels Rasos fins al límit esquiable al Tossal (1735mts). 








Posem pells i remuntem per la mateixa pista uns 900 metres fins anar a trobar el trencall d’una pista que no va a enlloc. Al final de l’esmentada pista barrada per uns grans rocs, fem una Diagonal i per dins del bosc anem a trobar la pista al Pedró que resseguim direcció nord fins trobar una nova cruïlla. Abandonem la pista principal i continuem per la de la dreta que hi puja cap als Rasos de Dalt i que ràpidament abandonen per pel mig del bosc i una neu pols escandalosa ,tallar camí cap als Rasos de Dalt per evitar la gran marrada que fa la pista. Un cop als Rasos, la neu desapareix al coll tot i que podem seguir esquís als peus pel prat herbat fins retrobar-la immediatament. 



 Tornem a introduir-nos al bosc, sempre amb rumb est fins assolir el Pedró (2077mts) en el que hom s’adona que ha arribat gràcies a la senyera que el culmina ja que aquest cim queda amagat pels arbres. 


Un cop dalt, treiem pells i ens hi llencem en direcció sud cap al Coll de la Creu del Cabrer (1971mts)en una entretinguda però no més divertida baixada sortejant els arbres per entre dins del bosc.  


Un cop a l’ampli coll, tenim al davant la pista d’esquí que mai va arribar a funcionar tot i que nosaltres evitarem pujar-la optant per fer-ho pel mig del bosc arrecerats del vent que malgrat no bufa massa, és molest. Ens arribem a la carena i tombem cap al Sud-est anant a trobar el Vèrtex geodèsic dels Rasos de Baix (2057mts) que queda amagat dins del bosc. 



Seguim per la carena fins arribar a una esclarissada i pel bellmig del bosc baixem per una coma colgada per abundant neu pols fins sortir-nos en arribar a cota de la Collada dels Rasets (1945mts). Aquí si que la neu ha reculat força des de la darrera vegada que hi vaig estar. Toca carretejar esquís a l’esquena per  travessar tot el Pla de la Bassa fins al bosc on per una suau pujada assolim el cim de la Roca d’Auró (1990mts) inconfusible per les seves antenes. 





Un cop dalt i després de gaudir de les vistes sobre mig país, ens hi llencem altre cop cap al Pla de la Bassa en direcció nord-oest fins retrobar la pista de raquetes que torna a les antigues pistes d’esquí. 





Remem per la pista en lleugera pujada fins trobar un trencall a la dreta que per una bonica pista ens puja fins dalt del telesquí de Les Collades (2050mts) des d’on ens hi llencem per l’antiga pista del Telesquí fins al Coll de la Creu.










9 de febr. 2015

7-2-2015 Del Pla d’Estivella a la Tossa Pelada

Del Pla d’Estivella a la Tossa Pelada
7-2-2015



Sembla que enguany ho tenim magre per l’esquí de travessa principalment per culpa del vent i el risc d’allaus, o n’hi ha massa de neu i elevat risc o per al contrari, res de res amb pales, carenes i cims completament al descobert i aquest cap de setmana malauradament no podia ser diferent doncs, les previs de méteo de divendres van canviar a pitjor. Tot i això no ens vam  arrugar de sortir a lliscar, i vam decidir canvi d’objectiu per quelcom del pre-Pirineu fora dels riscs d’allaus i del vent que se suposava feia al Pirineu. Finalment, vam escollir pujar al Port del Comte i fer la super clàssica travessa Estivella – Pedrò dels Quatre Batlles – Tossa Pelada i baixada cap a Tuixén. 

Un cop arribats a l'aparcament del Pla de l’Estivella (1940mts), cares conegudes i molta raqueta. Amb esquís als peus, ja descartem la pujada pel Clot de la Vall i conservadors, iniciem la pujada per pista cap al Prat de l’Orri salvant els 300 metres que els separen per la pista de la dreta de l’estany artificial. 

Arribem prop del bar (2240mts)i veient tot l’altiplà d’accés al Pedrò ,seguim amunt per la pala per on puja el cadira fins la dolina sota Tossal d’Estivella. 



Travessem pel damunt el llac per tombar  cap a l’est i seguint la carena evolucionem a sotavent per les congestes fins assolir el cim aplanat de la Tossa Pelada (2378mts) que avui fa honor al seu nom. 











Dalt ja bufa el vent amb generositat i els núvols comencen a engolir el paisatge així que, el temps just de treure pells i cap avall. 




Per baixar, provem d’accedir al vessant nord just abans del bosc però hem de fer un bon tram caminant i això fa que hi hagi amotinament general, no baixarem cap a Tuixén així que ens deixem anar per una pala carregada de neu sense transformar i difícil de negociar amb esquís que ens deix a la pista de la Font. Un cop a la pista, muntem novament pells i ens enfilem fins a retrobar les nostres traces i tot seguit ,descendir per la pista de la Rasa però aquest cop, per l’altre variant fins arribar prop de l’aparcament. 






Com sembla que el temps encara no s’ha arribat a espatllar del tot i ens hem quedat amb ganes de més, decidim fer el Hamster  tornant a muntar pells i fem una remuntada fins al pla de l’Orri altre cop per deixar-nos anar pista avall fins l’aparcament on tot i les previsions ja cau alguna volva.