27 de maig 2014

24-5-2014 Pedalant per les Serres de l’Ardenya i les Cadiretes.

Pedalant per les Serres de l’Ardenya i les Cadiretes.
24-5-2014


La darrera vegada que vam estar per aquestes contrades va ser per fer la via Ferrada de la Cala del Molí i d’ençà, no hi havia tornat malgrat van quedar ganes de tornar per pedalar. Avui ha estat el moment de tornar i després de mirar i remirar les rutes publicades pel centre btt del Baix Empordà, vaig decidir finalment fer quelcom de collita pròpia tot fent un “Copy & Paste” de diferents itineraris de diverses fonts. Així doncs ,un cop enllestit l’itinerari a seguir, va quedar quelcom que suposadament havia de ser una volta entre els termes municipals de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Llagostera i Santa Cristina d’Aro entre corriols i pistes tot pedalant pels diferents paisatges que ens poden oferir la Serra de Cadiretes i la de l’Ardenya.

La sortida es realitza des de el Passeig de Mar de Sant Feliu i s’enfila cap a l’ermita de l’Erm. 




Amb bones panoràmiques sobre la Costa Brava, agafem la Travessia de les Penyes tot seguint els senyals del centre btt fins travessar la carretera GI-682 que va de Tossa a Sant Feliu. 





De seguida, comença un corriol que evita la carretera per finalment retornar-hi. De nou a la carretera ,ciclem 1100 metres direcció Tossa fins arribar a un mirador. 



Just passat aquest, neix una pista a la dreta que s’endinsa en el Comal de Sant Benet i puja cap al mas abandonat de La Divina Pastora. 

Més endavant trobem el trencall per accedir opcionalment al Puigros, que no és el cas d’avui i seguim pujant direcció oest creuant el camí de Sant Baldiri. Arribem al mas de Can Rifa i prenem el corriol que rodeja el Puig Ballaron retrobant altre cop el camí de Sant Baldiri que ens porta pel davant de les si més no, curioses ruïnes de Can Codolar. 





Seguim en la mateixa direcció i uns 700 metres més endavant trobem el creuament a Sant Baldiri. Girem a la dreta i remuntem la pista passant per les restes de l’antiga ermita de Sant Baldiri actualment,engolida per la vegetació. El camí ressegueix el cordal de la muntanya uns 1600mts tot arribant a un nou encreuament de camins on haurem de deixar la bici (recomanable dur un cadenat per fermar-la) i continuar a peu fins al cim del Montclar (401mts)  (val a dir que hi ha una petita grimpada de IIº).Paga la pena pujar per les bones vistes dels Carcassells d’en Dalmau, Solius i Santa Cristina d’Aro que ens ofereix aquest indret. 










Un cop feta la visita, recuperem la bici i reculem fins al trencall de la pista de Sant Baldiri tornant a passar altre vegada pel davant de l’ermita. Un cop sortim a la pista principal, seguim en la mateixa direcció fins trobar un nus de camins amb la opció d’anar cap a Sant Grau d’Ardenya. Desestimem aquesta opció per de les tres que tenim, agafar el camí del mig ,el de la Font de la Merla, que comença en pujada i és en força mal estat. A mesura que el recorrem, es va estrenyent i acaba convertint-se en un divertit i ràpid corriol que resseguim un 1600mts. El corriol mor en una pista que de seguir-la podríem pujar fins a les restes del castell de Montagut, però l’evitem per tal de poder agafar un corriol que va a morir a la carretera que puja a Sant Grau (GI-6821). Seguim la carretera direcció sud uns 50 metres i enllacem amb la pista que surt cap a la dreta i que va pujant per pendent suau i terreny amable fins trobar un trencall cap al Puig de les Cadiretes (518mts), un curiós turó format a base de blocs de roca apilats i coronats per una torre de guaita de fusta. 




Un cop fem la visita, retornem al camí principal i anem a cercar les indicacions de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia per una revirada i entretinguda pista estreta  que baixa de valent i que esdevé una de les perles del recorregut. Un cop a l’ermita ,o millor dit, a les restes de l’ermita, cal seguir en forta baixada cap al sud fins arribar a la Riera de Tossa tot creuant una àrea de Picnic i d’instal·lacions esportives alhora que un bon lloc per reomplir els bidons. 



Just aquí, comença la segona part de l’itinerari. Sortim a buscar la carretera GI-681uns 1000mts cap a Llagostera seguint les marques del centre Btt tot desviant-nos en el Molí Vell per seguir per pista fins creuar la riera de Tossa pel darrera de l’Hotel Sant Eloi. El bell camí discorre planejant apacible resseguint la riera fins tornar-se corriol amb algun tram més tècnic que trenca la monotonia fins que pel costat oposat a la vall de la carretera, per bona pista , l’itinerari comença a guanyar altura sense treva fins retrobar-la uns kilòmetres més enllà al Coll de Terra Negra (268mts). 





Creuem la carretera i anem a buscar la pista que tenim al davant que comença a guanyar metres de valent seguint el cordal fins al Coll de Mallorca (425mts) iniciant un descens per pista ràpida fins la cota 368, on trobem un trencall a la dreta que per pista més trencada ens fa travessar l’Alzinar d’en Rissec fins arribar a la urbanització de Fontbona. 

No hi entrem doncs, agafem un corriol que amb força reguerots, ens davalla cap a la pista que puja a la urbanització i que abandonem en el primer trencall a la dreta que trobem al costat d’una casa. Rodem per la pista uns 400mts i ens hi llencem per un nou corriol amb algun que altre pas tècnic  per la carena del Puig de la Guàrdia  fins arribar-nos al Mas Darder pel mig d’alzinars. 


D’allí cap al nord, seguim la desdibuixada pista que per camps de conreu, pastures i bosc ens puja fins la carretera GI-681 altra cop. La travessem i seguim la pista seguint les indicacions “carril groc” fins baixar a la riera del Ridaura on agafem la pista fins els Quatre Camins a l’Abocador. Estem al damunt de les Agulles de Solius i ara ens cal baixar, per fer-ho agafem un  sender complicat ple de reguerots al principi i que durant força estona va perdent alçada per entre el laberint de roques davallant pel davant de les Roques Besones ,per  la Roca dels Moros i un nou corriol molt divertit i ràpid que ressegueix la riera de Solius fins arribar al Golf Costa Brava. 





Seguim pedalant, ara per terreny amable i planer cap al Pla de Santa Cristina i d’allí per la carretera vella, tornem al passeig del Mar de Sant Feliu tancant aquesta volta de mar i muntanya que ens ha portat en bona part per divertits i entretinguts corriols pels termes municipals de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Llagostera i Santa Cristina d’Aro. 

19 de maig 2014

18-5-2014 Pico Royo (3121mts)

Pico Royo (3121mts)
18-5-2014



Nova visita a la allargassada vall de Remuñe en la que possiblement sigui ja una de les darreres sortides d'esquí de travessa d’aquesta temporada. Amb en David i l’Aniol, fem nit amb les furgos al Pla de Senarta i tot i que la isocero és baixa ,ens cal matinar i anar per feina ja que avui l’activitat serà en orientació est, i no és que sigui la millor per aquestes calorades que estem patint darrerament. Aparquem passat el salt d’aigua de Remuñe (1780mts)i esquís a l’esquena enfilem pel senderó del Forau de la Llana marcat amb pintura vermella. Seguim el camí pel mig del bosc, amb lleugera tendència cap a la dreta.Quan el barranc es bifurca, seguim el sender que clarament va cap a la dreta guanyant altura tot deixant el riu a l'esquerra i tornant-se més costerut mentre va travessant diversos torrents que s'entrecreuen. No és fins passada la cota 1900 a la Pleta d’es Capellans, que  podem calçar.


La vall es va estrenyent per l'esquerra amb el riu i per les parets a la banda dreta obligant-nos a pujar cap a una petita llomada. Un cop superada ja podem veure perfectament la vall de Remuñe i al fons la característica Forca de Remuñe. Ens endinsem a la vall que es va tancant més ara per camí bastant més pla. Creuem una àmplia esplanada i arribem a una canal on s'estreny el barranc i en la que ens hi fiquem. 





En sortir, sense arribar al circ del final de la vall, comencem un flanqueig ascendent per l'esquerra guanyant altura mentre a la nostra esquena, sobre les Maladetes, els núvols estan fent un bon espectacle jugant a caprici del vent arran dels cims. Esperem ,i en té tota la pinta, que els cims de la nostre vessant no segueixin la mateixa sort. Després de flanquejar un petit contrafort arribem a una amplia pala que solucionem amb quatre marrades, ja que l’agafem a mitja altura. 





Sortim a una mena de gran cornisa que guanyem fent una ample diagonal fins arribar-nos al Portal de Remuñe(2831mts), quedant davant nostre a l’esquerra el Perdiguero i a la dreta la Forca de Remuñe, i entre els dos, el serral superior de Lliterola, el Pic Royo, el Pic de Literola, el Collado Inferior de Literola , els Crabioules i la Tusse de Remuñe. L’espectacle dura ben poc, doncs ja han començat a fer acte de presència els núvols, cal que anem per feina. 




Traiem pells i ens hi llencem cap al desguàs de l’Ibón Blanco de Literola (2752mts). Un cop hi som, muntem pells altre cop i iniciem la darrera part de l'ascens al Pico Royo. Ens arrambem sota el Perdiguero i anem fent vessant mentre guanyem metres anant a cercar la pala central, que es va posant més dreta quan més amunt. 











Fem cim i decidim donar una volta més de femella i anar cap a la Punta Lliterola però un cop ja posats ens desdiem i girem cua, doncs els núvols que semblava que marxessin, han tornat i aquest cop, per quedar-s’hi. 

Iniciem el descens desfent camí endinsant-nos en el núvol. Sort que la neu és vella i bruta i ens deixa llegir el relleu, la qual cosa, sumada a la lleugera transformació que ha sofert avui, fa que el blanc sigui de molt bon esquiar.


Ens arribem a l’Ibon, on la boira ha desaparegut però ha quedat ben enganxada als cims. Tornem a muntar pells i ens enfilem de nou cap al Portal de Remuñe on ens deixem caure cap a la vall en una xalada de girs.


















fotos: David, Aniol i Daniel