Pic d’Alba (3107mts)
El vent, ens ha fastiguejat els plans que teníem pel pont.
Pel diumenge, semblava que la méteo però, preveia un dia anticiclònic amb un vent
realment suau i és clar, amb aquesta previsió, ens vam arriscar l’Anna en Xavi i jo a
intentar fer un 3000 amb esquís, que sempre és temptador. Per la ocasió,
escollim un vell i ràpid conegut, si més no per a mi, el Pic de l’Alba. Així doncs, via
Castillonroi on vam fer nit dissabte, ens plantem en un tres i no res a l’aparcament
abans dels Llanos passat quarts de 10 del matí de diumenge. Un cop a l’inici de
la pista d’esquí de fons, calcem esquis i anem a buscar els Tubs Paderna pel bosc
amb neu escadussera però força gelada malgrat l’hora que és.
Trobem el primer
tub i ens encaminem cap al segon on la neu terriblement endurida i deformada
per antigues traces, fan que l’avanç sigui feixuc tant, que com a tants d’altres, ens decidim per descalçar els esquís i substituir-los pels grampons ja amb ells fem més
via.
Un cop superat el tub, per la fondalada ,anem guanyant alçada deixant a la
nostra dreta la Tuqueta i la Tuca Blanca de Paderna i el Pic de Paderna per
sota nostre. Superem les dues pales i en un tres i no res ens plantem al coll sota el
corredor d’accés a la Cresta d’Alba, ara ja, equipats amb grampons i piolet.
Ens
enfilem pel curt corredor i anem a buscar la cara Oest del cim per una redreçada
pala que mena a la cresta cimera fins assolir el cim.
No podem gaudir massa
estona de l’estada en el petit cim, doncs hem deixat al coll a l’Anna. Desfem
camí i anem a retrobar els esquís.
Fem la transició de baixada i comencen el
descens per una neu força canviant però que es deixa fer força bé. Baixem fins
als Tubs de Paderna per anar a cercar una divertida canal que ens deixa a la pista
sortint gairebé just a sobre de l’Hospital.
Fotos: Xavi i Dani