19 de maig 2014

18-5-2014 Pico Royo (3121mts)

Pico Royo (3121mts)
18-5-2014



Nova visita a la allargassada vall de Remuñe en la que possiblement sigui ja una de les darreres sortides d'esquí de travessa d’aquesta temporada. Amb en David i l’Aniol, fem nit amb les furgos al Pla de Senarta i tot i que la isocero és baixa ,ens cal matinar i anar per feina ja que avui l’activitat serà en orientació est, i no és que sigui la millor per aquestes calorades que estem patint darrerament. Aparquem passat el salt d’aigua de Remuñe (1780mts)i esquís a l’esquena enfilem pel senderó del Forau de la Llana marcat amb pintura vermella. Seguim el camí pel mig del bosc, amb lleugera tendència cap a la dreta.Quan el barranc es bifurca, seguim el sender que clarament va cap a la dreta guanyant altura tot deixant el riu a l'esquerra i tornant-se més costerut mentre va travessant diversos torrents que s'entrecreuen. No és fins passada la cota 1900 a la Pleta d’es Capellans, que  podem calçar.


La vall es va estrenyent per l'esquerra amb el riu i per les parets a la banda dreta obligant-nos a pujar cap a una petita llomada. Un cop superada ja podem veure perfectament la vall de Remuñe i al fons la característica Forca de Remuñe. Ens endinsem a la vall que es va tancant més ara per camí bastant més pla. Creuem una àmplia esplanada i arribem a una canal on s'estreny el barranc i en la que ens hi fiquem. 





En sortir, sense arribar al circ del final de la vall, comencem un flanqueig ascendent per l'esquerra guanyant altura mentre a la nostra esquena, sobre les Maladetes, els núvols estan fent un bon espectacle jugant a caprici del vent arran dels cims. Esperem ,i en té tota la pinta, que els cims de la nostre vessant no segueixin la mateixa sort. Després de flanquejar un petit contrafort arribem a una amplia pala que solucionem amb quatre marrades, ja que l’agafem a mitja altura. 





Sortim a una mena de gran cornisa que guanyem fent una ample diagonal fins arribar-nos al Portal de Remuñe(2831mts), quedant davant nostre a l’esquerra el Perdiguero i a la dreta la Forca de Remuñe, i entre els dos, el serral superior de Lliterola, el Pic Royo, el Pic de Literola, el Collado Inferior de Literola , els Crabioules i la Tusse de Remuñe. L’espectacle dura ben poc, doncs ja han començat a fer acte de presència els núvols, cal que anem per feina. 




Traiem pells i ens hi llencem cap al desguàs de l’Ibón Blanco de Literola (2752mts). Un cop hi som, muntem pells altre cop i iniciem la darrera part de l'ascens al Pico Royo. Ens arrambem sota el Perdiguero i anem fent vessant mentre guanyem metres anant a cercar la pala central, que es va posant més dreta quan més amunt. 











Fem cim i decidim donar una volta més de femella i anar cap a la Punta Lliterola però un cop ja posats ens desdiem i girem cua, doncs els núvols que semblava que marxessin, han tornat i aquest cop, per quedar-s’hi. 

Iniciem el descens desfent camí endinsant-nos en el núvol. Sort que la neu és vella i bruta i ens deixa llegir el relleu, la qual cosa, sumada a la lleugera transformació que ha sofert avui, fa que el blanc sigui de molt bon esquiar.


Ens arribem a l’Ibon, on la boira ha desaparegut però ha quedat ben enganxada als cims. Tornem a muntar pells i ens enfilem de nou cap al Portal de Remuñe on ens deixem caure cap a la vall en una xalada de girs.


















fotos: David, Aniol i Daniel