Pico Royo (3121mts)
18-5-2014
Nova visita a la allargassada vall de Remuñe en la que
possiblement sigui ja una de les darreres sortides d'esquí de travessa d’aquesta temporada. Amb en David
i l’Aniol, fem nit amb les furgos al Pla de Senarta i tot i que la isocero és
baixa ,ens cal matinar i anar per feina ja que avui l’activitat serà en orientació
est, i no és que sigui la millor per aquestes calorades que estem patint
darrerament. Aparquem passat el salt d’aigua de Remuñe (1780mts)i esquís a
l’esquena enfilem pel senderó del Forau de la Llana marcat amb pintura vermella.
Seguim el camí pel mig del bosc, amb lleugera tendència cap a la dreta.Quan el barranc es bifurca, seguim el sender que clarament va cap a la dreta guanyant altura tot deixant el riu a l'esquerra i tornant-se més costerut mentre va travessant diversos torrents que s'entrecreuen. No és fins passada la cota 1900 a la Pleta d’es Capellans, que podem calçar.
La vall es va estrenyent per l'esquerra amb el riu i per les parets a la banda dreta obligant-nos a pujar cap a una petita llomada. Un cop superada ja podem veure perfectament la vall de Remuñe i al fons la característica Forca de Remuñe. Ens endinsem a la vall que es va tancant més ara per camí bastant més pla. Creuem una àmplia esplanada i arribem a una canal on s'estreny el barranc i en la que ens hi fiquem.
En sortir, sense arribar al circ del final de la vall, comencem un
flanqueig ascendent per l'esquerra guanyant altura mentre a la nostra esquena,
sobre les Maladetes, els núvols estan fent un bon espectacle jugant a caprici
del vent arran dels cims. Esperem ,i en té tota la pinta, que els cims de la
nostre vessant no segueixin la mateixa sort. Després de flanquejar un petit
contrafort arribem a una amplia pala que solucionem amb quatre marrades, ja que
l’agafem a mitja altura.
Sortim a una mena de gran cornisa que guanyem fent una
ample diagonal fins arribar-nos al Portal de Remuñe(2831mts), quedant davant
nostre a l’esquerra el Perdiguero i a la dreta la Forca de Remuñe, i entre els
dos, el serral superior de Lliterola, el Pic Royo, el Pic de Literola, el
Collado Inferior de Literola , els Crabioules i la Tusse de Remuñe. L’espectacle
dura ben poc, doncs ja han començat a fer acte de presència els núvols, cal que
anem per feina.
Traiem pells i ens hi llencem cap al desguàs de l’Ibón Blanco
de Literola (2752mts). Un cop hi som, muntem pells altre cop i iniciem la
darrera part de l'ascens al Pico Royo. Ens arrambem sota el Perdiguero i anem
fent vessant mentre guanyem metres anant a cercar la pala central, que es va posant
més dreta quan més amunt.
Fem cim i decidim donar una volta més de femella i anar cap a la Punta Lliterola però un cop ja posats ens desdiem i girem cua, doncs els núvols que semblava que marxessin, han tornat
i aquest cop, per quedar-s’hi.
Iniciem el descens desfent camí endinsant-nos en
el núvol. Sort que la neu és vella i bruta i ens deixa llegir el relleu, la
qual cosa, sumada a la lleugera transformació que ha sofert avui, fa que el
blanc sigui de molt bon esquiar.
Ens arribem a l’Ibon, on la boira ha
desaparegut però ha quedat ben enganxada als cims. Tornem a muntar pells i ens
enfilem de nou cap al Portal de Remuñe on ens deixem caure cap a la vall en una
xalada de girs.
fotos: David, Aniol i Daniel