29 de maig 2015

24-05-2015 Gorgues de la Riera del Carme.

Gorgues de la Riera del Carme.
24-05-2015

Avui dia d’eleccions municipals arreu, decidim fer una escapada matinal a aquest ràpid i divertit barranc de l’Anòia que encara no coneixíem. Per accedir-hi ,des de el petit nucli de Santa Càndia, aparquem en un descampat al costat de l’església. D’allí, a peu, continuem per la pista que baixa fins a la riera sense arribar-ne ja que trobem un camí a la dreta amb una tanca vermella que creuem seguint pel camí paral•lel a la riera uns 25 minuts aproximadament fins trobar l’entrada al barranc pel camí, sender des de fa una estona, en el punt que passa al mateix nivell que la riera i on més amunt fa un petit barratge. 


-Compte amb no agafar com nosaltres un sender amb una fita que baixa cap a un camí ferrat amb una sirga. Ja no porta enlloc!


El barranc comença immediatament amb uns ressalts i un ràpel de 10 metres que podem evitar fent  dos senzills salts de 4 i 5 metres. 


 Avancem per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que sobre una badina baumada. Val a dir que la llera de la riera és terriblement fangosa i l'aigua es torna tèrbola amb qualsevol petit moviment.










 Continuem seguint per un nou passadís nedant per una profunda badina fins arribar a l'únic ràpel obligat ,de 9 metres. 



 A continuació, cal grimpar per l'esquerra orogràfica per arribar a una lleixa des de la qual saltar al següent toll (10 metres). Segueix un nou salt d'uns 6 metres o 8 si el realitzem des d'una cornisa a la dreta. 

 Dos tobogans petits posen fi a aquest descens. El retorn és evident per un sender que surt a l’esquerra i que en pocs minuts ens retorna a l’aparcament.




Més info a Barranquismo.net

28 de maig 2015

23-05-2015 Corriolejant pel Maresme

Corriolejant pel Maresme
23-05-2015

Avui només puc fer una escapadeta ràpida fins a migdia i això vol dir sortir a rodar a prop. Per sortir una mica de la rutina dels mateixos camins de sempre de la Serralada Litoral, decideixo començar des de Alella amb un track que feia temps que tenia en agenda i que en la seva major part anava per corriols i que combinat amb un segon, em garantia una sortida quasi 80% corriolaire. 
Així doncs, surto pels carrerons de la part antiga d’Alella fins anar a trobar la carretera BP-5002 cap al nord tot agafant el trencall a la dreta cap al carrer Riera Coma Clara. Allí prenc la pista del Coll de la Cera que fent llaçades puja prop del Turó de Can Colomer. 


Un cop arribat a la pista (GR92) salto a l’altra banda per corriols m'arribo fins a Vallromanes. 

Un cop al poble des de la plaça pujo cap les piscines i cap a una urbanització. Al carrer Sant Ramon llindant amb el Bosc de Can Galvany tombo a la dreta i pujo fins una cantera abandonada per posteriorment, endinsar-me en el feréstec bosc per un llarguíssim descens per corriols fins al club de golf de Vallromanes. 





Passada la masia de Can Maimó, prenc una pista a l’esquerra que en forta pujada i ferm trencat, no trigo en abandonar en un marcat revolt a esquerra per un corriol en pujada cap al Turó d’en Lloveres que hi esdevé feixuc per la roca solta, els reguerots i uns quants arbres caiguts que barren el pas.


Enllaço amb al pista de Vilassar de Dalt i pedalo cap a la masia de Cal Senyor  on hi han emplaçades les instal·lacions d'una hípica. 



Allí mateix, surt un corriol cap a l’esquerra que primer en pujada i després planejant s’endinsa per un bonic bosc fins tornar a enllaçar amb la pista del GR92 per la que rodo direcció nord uns 900 metres fins a una bifurcació que prenc a l’esquerra cap al Coll de Porc. 


A uns 600 metres després del trencall, prenc un nou corriol a l’esquerra que fent un parell de grans marrades, s’endinsa en el bosc de Can Cardó fins arribar a la masia de Can Blanc on més endavant trobo un altre desviament per pista i on vaig a cercar un altre corriol que mig amagat i també per bosc, travessa la Brolla de l’Abril fins retrobar altre cop la pista principal en el Coll de Gironella. 


Rodo per la pista direcció est fins trobar a la dreta just abans d’arribar al Turó de Matacabres un altre corriol molt pedregós i amb alguns esglaons complicats. En un revolt ja es divisa el castell de Burriac al front i el camí va baixant fins al trencall d’una pista ascendent cap al castell.








Descarto aquesta opció i continuo pel corriol que segueix per l’altra banda de la pista i que va baixant per bosc de pins per sota del castell i del Turó dels Oriols per carena fins trobar la carretera B-502. 




Pedalo cap al sud fins a Cabrera i com que veig que se m’ha tirat el temps al damunt, decideixo seguir amb el track original que fa una retirada ràpida i honrosa per la part alta de les urbanitzacions cap a Alella per Cabrils, Vilassar de Dalt ,Premia de Dalt i el Masnou i que esdevé un llarg i ensopit tràmit tot i que encara es pugui rascar algun corriolet de més.