17 de set. 2014

13-09-2014 Ibones,Pic i vèrtex d'Anayet

Ibones,Pic i vèrtex d'Anayet
13-09-2014


Una de les imatges de muntanya més clàssiques amb les que ens podem trobar del Pirineu aragonès, és la del Midi d’Ossau reflexat als Ibons d’Anayet, excusa que ens serveix perfectament per ascendir posteriorment als  Pics d’Anayet i al Vértice Anayet per un camí fàcil i sense pèrdua ni dificultats tant a l’estany com al vértex, tot  al contrari que l'ascensió al seu veí de cordal, el Pic d’Anayet en el que hi ha un pas una mica exposat ,això si, assegurat amb una cadena, i seguit d’una grimpada final per una xemeneia que tot i la seva espectacularitat, no hauria de representar cap problema a persones avesades a caminar per muntanya. Per accedir, ens atansem per la carretera que condueix al pas fronterer del Portalet. Passats  uns 2500 metres del desviament cap al nucli de Formigal, trobem a  l'esquerra el desviament del pàrquing Anayet pertanyent a les pistes d'esquí. A l'estiu normalment, hi ha una tanca que impossibilita el pas als vehicles i caldrà estacionar el cotxe en el mateix desviament, altrament conegut com a El Corral de Mulas. Travessem la tanca, i ens dirigim per asfalt un parell de quilòmetres fins al barranc de Culivillas. De seguida trobem un sender ben fresat amb traces del GR-11, el qual seguim per l’evident barranc que gira a l’oest. El creuem i superem el pendent que ara és suau però que es va fent més dur a mesura que avancem cap al pas de la capçalera del barranc on el camí guanya una mica d'alçada ja de forma decidida per arribar als Ibons d'Anayet (2200mts) en la Mallata o Plans d'Anayet, una plana herbada on ja veiem la clàssica postal dels Ibons d'Anayet enmig d'un prat d'un verd amb l'imponent  Midi d'Ossau al fons i cap a l’esquerra el Pic Anayet i el piramidal Vèrtex d'Anayet. 












Seguim avançant pel sender tot  passant entre els estanys, en direcció oest-nordoest cap al pas lògic que hi ha ens els dos cims dels Anayets per una zona de roca vermellosa direcció al coll tot seguint el sender que  puja fent marrades fins arribar dalt (2404mts). 


Un cop arribats al coll, seguim cap a la dreta, deixant la carena a la nostra esquerra trobant-nos amb dos senders, -compte! Cal agafar l'inferior. Fem una lleugera pujada que ens deixa a l'altre costat de la carena i seguim pujant  seguint les fites fins arribar-nos a una tartera que hem de superar fins assolir una mena de lleixa que hem de travessar. Estem en el pas clau de l'ascensió. Per superar-lo, ens caldrà grimpar una mica ajudats per una cadena i desplaçar-nos cap a la dreta per la placa fins superar-la lateralment fent un llarg flanqueig. 


Un cop superat el pas, trobem un còmode sender que després d’un grapat de metres fa un tomb cap a l'esquerra cap a la base d’una xemeneia, en part herbosa,  i que amb humitat pot esdevenir bastant relliscosa amb uns 30 metres de desnivell que sense massa dificultat, (Ierº, però on cal anar amb compte), ens deix a uns pocs metres del cim de l’Anayet (2545mts) al que arribem amb facilitat. 

Grandíssimes vistes des d’alt estant que fan embadalir una bona estona sobre els pics de Balaitous, Frondelas i Midi d’Ossau entre d’altres... 






Per tornar al coll, cal desfer el mateix camí i si s’ha escollit pujar al Vèrtex, des de el coll seguir la carena que no té més dificultats que la de la seva pròpia  pendent per una aresta pedregosa, fent el cim coronat per un punt geodèsic (2559mts).








Per descendir, retornem per l'aresta que hem pujat fins arribar al coll on desfem integrament el camí de pujada direcció a Corral de Mulas sense majors dificultats podent combinar l’ascensió amb altres activitats per la zona com l’escalada a les diferents escoles properes.









12-09-2014 Pic d’Aspe per la Vall d’Aisa.

Pic d’Aspe per la Vall d’Aisa.
12-09-2014



L’Aspe, conegut també com a Pico de la Garganta de Aísa, és un cim que vist des de Astún o Candanchú per la seva cara Nord, emergeix com un imponent torreó. En aquest cas, per ascendir no escollirem aquesta vessant, si no que una de les rutes d'ascens més clàssiques per la seva vessant sud per la Val d’Aísa. Per accedir ,des de Jaca agafem el desviament que puja cap a Borau i Aísa. Passat aquest darrer poble, continuem per una pista asfaltada que puja cap al Nord pel fons de la vall, on tancant-la, ja podrem veure el cim de l’Aspe.

Recorrem amb el vehicle la pista fins arribar a una tanca metàl·lica que impedeix el pas als vehicles (1470mts). La creuem i seguim caminant fins arribar prop del  refugi lliure de les Saleres que queda mig amagat una mica més amunt a l'esquerra. En aquest punt, creuem el riu a gual anant a trobar un sender que puja per una lloma pel vessant esquerra del barranc Estarrón i que divideix les dos conques de la capçalera de la vall formant els barrancs de Nazapal i Rigüelo trobant pel camí un pal indicador del GR 11.1 (1700mts) que assenyala a la dreta cap al Collado de la Madalena i a l'esquerra al Collado del Bozo. Tombem cap a l'esquerra, deixant a la nostra dreta el camí caps als Lecherines. 





El sender va pujant fins arribar a la base del característic embut de pujada a l’Aspe per continuar per un corriol pel tàlveg que va fent marrades. El cim sobresurt destacant sobre un paisatge mineral amb tots els elements de les formacions càrstiques, es a dir canals, esquerdes ,avencs, dolines ,etc. Resseguim una filera de fites que s’internen dins d’una mena de laberint calcari tot travessant las Planas de Rigüelo. 










Quan reapareix l’herba retrobem les traces del sender progressant sota els imponents desploms de la Liena de la Garganta fins anar a trobar un ressalt rocallós que superem per dins d’una xemeneia d’uns 5 metres amb passos màxim de segon grau sortint prop del coll que tenim davant, la Bretxa d'Aspe. Sense arribar, virem cap a la dreta i superem una pendent d’herba i roquer molt esquerdat però compacte. Seguim fent una diagonal i ens arribem a la bretxa superior  (2645mts) punt d’enllaç també amb el camí que puja de Candanchú.





Per accedir a la carena fem una petita grimpada i trobem una sendera desdibuixada que ens deixa dalt del cim de l’Aspe(2545mts) ,coronat per un vèrtex geodèsic. Dalt, podem gaudir d’unes vistes fantàstiques del  Bisaurín, Petrechema, Mesa de los Tres Reyes, Anie, Midi d'Ossau ,Balaitus, Frondellas, Lecherín ,Collarada, etc. 













Ara tan sols ens cal descendir ,i per fer-ho només ens resta desfer camí  amb la possibilitat d’ascendir ,també, la Llena de la Garganta. 















Un cop finalitzada l’ascensió, un bon complement de l’activitat potr ser acostar-se fins a l’estació de Canfranc, actualment en procés de restauració i on es fan visites guiades.