Via Ferrada de la Foradada del Toscar
27-08-2014
Canvi de registre, avui toca penjar el neoprè i anar de
ferrades. Per això escullo dues que tenia a la llista de pendents, una, la de
Foradada del Toscar que el dia que la vaig intentar em va tocar despenjar a una parella de novells que els hi va agafar el
pànic i la de Sacs a Benàs que vaig haver de deixar estar en els primers metres
per risc de pluja. Així doncs, toca matinar i ben d’hora soc a l’aparcament que
és troba aproximadament a 1 kilòmetre abans d'arribar al poble de Foradada
tot venint des de Ainsa i just on hi ha una
escultura de ferro amb llances, en honor al rei Gonzalo de la Ribargorça. Allí
mateix, surt a l'esquerra una pista
forestal on hi ha un petit cartell indicant la ferrada. La pista tot i que hi
ha valents que ho fan, no és massa transitable per a cotxes. El guany de pujar
amb el cotxe o no son aproximadament uns 20 minuts escassos fins al principi de
la via que és al final de l’esmentada pista. Un cop arribat a la base del
primer esperó, em poso els patracols i inicio la via. El primer tram és una
llarga successió de grapes, força vertical que puja fins girar per la roca per
ficar-se dins d’una canal. Ja dins, vaig envoltant la paret, fins que arribo a
la base d'una llarga xemeneia vertical i amb una llarga tirada de grapes.
Al
finalitzar-la, surto a l'exterior i prossegueixo amb un flanqueig cap a
l'esquerra que em deix als peus d'una altre curta canal en la que en alguns
punts puc avançar en oposició arribant al final un petit replà. Prossegueixo el
flanqueig cap a l'esquerra, fins a una tercera canal passant per una petita passarel·la
de fusta que em porta fins a una altra paret. Nova tirada vertical amb
l’agravant que les grapes es troben decantades.
Al final de les grapes, la via
segueix decantant-se cap a l'esquerra, fins que arribo a l'altura d'un petit
pont tibetà d’uns 5 metres. Superat aquest, començo un tram ascendent entre dues
agulles, en les que entre elles deixen una estreta xemeneia. La ferrada, continua
per l'agulla interior per una llarga tirada de grapes vertical passant quasi al
final a l’agulla exterior per la que continuo ascendint fins al seu cim ,lloc, des
d’on es pot gaudir una àmplia panoràmica de la zona.
Superada l‘agulla ,faig una
petita desgrimpada i m’arribo a una cornisa on faig un canvi de paret començant
un dels trams més aeris potser de la via consistent en un llarg flanqueig cap a
l'esquerra per un pany de paret ben dret que malgrat estar ben equipat ,a
voltes, cal usar la pròpia roca per progressar amb els peus. Un cop finalitzat
el flanqueig, cal desgrimpar per un esperonet fins aconseguir una cornisa que em
canvia a la vessant nord de la via i conduint-me directament al pont penjant
que val a dir que té un accés diguem-ne que entretingut ja que un cop dins a
més, els primers metres cal fer-los caminant directament sobre els mateixos
cables que el sustenten però que passat aquest punt, hi ha unes generoses travesses
metàl·liques que en fan més còmode la travessia.
A la sortida, cal superar un
petit ressalt i sortir a un bosquet amb un caminet, lloc on acaba el primer
tram de la ferrada, ja que en el cas de voler abandonar, agafant la sendera que
marxa cap a la dreta s’hi troba l’escapament, indicat per un cartell. Jo
decideixo continuar malgrat que en les diferents ressenyes que he llegit totes coincideixen
que aquest tram és el menys interessant, però si hi és... segueixo pel bosquet
cap amunt trobant una mica de tartera tornant-se el camí una mica confús fins una
nova placa bastant vertical, amb una llarga tirada de grapes per les que es
progressa amb rapidesa i en la que en arribar al final, de nou toca caminar
durant una curta estona alternant trams equipats amb la línia de vida i alguna
grapa. Al final de sendera, arribo a un tram equipat amb cadena, i sense cable
de vida, les primeres grapes estan un xic allunyades i avanço tibant de la
cadena fins arribar a un pas realment bonic per un diedre alternant grapes ,
algun tram amb corda que més val no refiar-se i cadenes fins fer cim en aquest
darrer tram que malgrat la via perdi verticalitat, no deixa de tenir el seu punt.
Ara toca descendir ,primer amb una curta desgrimpada assegurat per la sirga de
la línia de vida que em deixa en un collet on hi ha un cartell que indica el
descens per una canal de terra per després, continuar el descens per la canal, cosa
per no prendre-se-la a broma doncs cal baixar un fort desnivell de cop i el ferm
és força relliscós, sent per això que hi ha instal·lats alguns trams de maromes
de dubtosa solvència val a dir. Passats uns centenars de metres, el camí
millora substancialment i es pot baixar amb una certa comoditat tot i que
encara hi ha algun tram amb cordes. Segueixo un seguit de marques vermelles i
algunes fites sortint finalment a la penya per la qual transcorre la ferrada fins arribar a l'inici de la mateixa i on hi
ha força gent que comença a fer-la amb tota la solana.
Ara tan sols, em resta
desfer camí per la pista, arribar al cotxe en còmoda baixada i provar sort a la
Sacs de Benás.
Penso que aquesta és amb diferència, una de les ferrades més boniques a la península...
