Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada. Mostrar tots els missatges

11 de nov. 2014

La Granota: Via Pique Longue

La Granota: Via Pique Longue

La Pique Longue, és una via generosament equipada, amb un Vè grau mantingut  i rocam de bona qualitat. Aquesta via, es pot fer de dues maneres, o bé des de baix fent dues tirades inicials per un contrafort pel costat de la via “El Tren de la Bruixa” o bé començant per la feixa a mitja paret i fent les cinc tirades restants fins fer el cim de l’agulla.
Arribem al Monestir amb el cremallera. Per avui hi ha previstes pluges capa al migdia, així que cal fer via. Així que sense perdre temps, sortim des de l’estació del cremallera del Monestir i prenem el camí en direcció a Sant Joan pel Via Crucis i ens arribem a peu de via.

L1 i L2(V)
Trobem les xapes verdes a l’esquerra de la via “El Tren de la Bruixa”. Encetem el  llarg i decidim fer-lo unint-lo amb el segon en un de sol, doncs portem dues cordes de 60 i anem sobrats de metres. La via comença per una placa lleugerament tombada i una mica rentada. Se supera la primera reunió i es travessa un diedre saltant a la seva banda esquerre ,més vertical, però amb roca de millor qualitat. (son 40 metres però si es fan les dues tirades per separat surten dos llargs de 15 i 25 respectivament). 

L3(V)
Passem de llarg la reunió i caminant d’una manera força precària, anem a trobar el camí muntant una pseudo-reuniò de fortuna en la mateixa barana per assegurar al darrer quan abandoni la R dels segon llarg

Un cop som tots, anem a cercar lla segona part de la via. Pugem per un corriol al costat d’una placa metàl•lica i retrobem els parabolts verds. La tirada comença per una fissura molt visible i evoluciona per  unes plaques, que si bé al principi comencen una mica tombades, van tornant-se força més dretes. Passem pel costat d’una reunió que ens fa dubtar, però com veiem que no està pintada de verd decidim de continuar, i voilà, uns quants metres més al damunt hi ha la nostra R. Val a dir que la qualitat de la roca es excel•lent i que hi ha bona presa tot i que l’últim terç del llarg es torna més finet. 30 metres molt, molt ben assegurats.

L4(IV+)
La veritat es que la R3 pels tres és una mica incòmoda i encetem ràpidament el quart llarg. 






Se surt de la reunió amb tendència cap a l’esquerra fins anar a trobar una fissureta assegurada per un clau. Se supera i la pendent se suavitza considerablement. D’aquí, cal anar a buscar una nova fissura que puja força més vertical , però amb bona presa trobant la reunió després de 20 metres.

L5(V)
La reunió, incomprensiblement està totalment penjada. No entenem el perquè no és dos o tres metres més cap a la dreta que hi ha una bona terrassa on fins i tot, es pot caminar. 



La via surt de la reunió per la dreta i ressegueix la part dreta de la placa fent una mena de zigui- zaga que va a cercar finalment una mena de petita xemeneia on just al damunt s’hi troba la reunió.

L6(6a)
Just al davant, tenim un petit mur vertical de 10 metres amb bons forats. Aquest tram és el 6a de la via. Tot i que es pot escaquejar caminant per la dreta, no hi ha discussió possible, a per ell !!!. Un parell d’esbufegades i reunió dalt. 






La veritat és que 6a, 6a..... jo diria que es un 5++. Els companys el superen cadascú amb el seu estil personal, que si més no, esdevé efectiu per superar-lo.



 L7(V)
Un cop som els tres a la reunió, anem caminant fins a l’agulla que ens queda just al davant. Aquesta tirada és vertical de 20 metres i en un pim pam fem cim un a un. Un cop hem enllestit els tres, fem una petita desgrimpada i anem a cercar la R5. Preparem el ràpel arrecerats del vent ,que per sort, podem corroborar que es pot fer directe fins al terra tot mentre comencen a caure quatre gotes com a preludi de les pluges anunciades per avui.  



Via: Pique Longue Zona: Montserrat –  Sector Càmping


Dificultat: 6a (D+)
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 140 metres
Equipament: Via generosament equipada
Material: 16 cintes exprés
Orientació: Est




3 de nov. 2014

2-11-2014 Escalant a Montserrat cara sud, sector Palomera

Escalant a Montserrat cara sud, sector Palomera
 2-11-2014

Avui teníem ganes d’esportiva i  ens hem atansat a un sector de la cara sud de Montserrat que s’anomena sector Palomera i que fins ara ,era totalment desconegut per a mi. Aquest sector, és a la seva vegada, dividit en dos sectors ben diferenciats ambdós orientats a cara est. El primer que trobem, es caracteritza per tenir un peu de via irregular i incòmode, amb vies molt llargues i on les més difícils ho són per tenir passos de bloc a l'inici en la seva majoria. El segon sector, a minuts del primer seguint el camí del Mont-Roig, es caracteritza per tenir peus de via més còmodes, més verticalitat i vies més mantingudes. Malauradament, se ens ha fet massa tard i no hi hem pogut escalar cap via d’aquest darrer. Així doncs, queda pendent... . La tònica en ambdós sectors, és en general d'excel·lent roca i bon equipament tot i que val a dir que les assegurances, solen estar allunyades en els trams menys difícils i sovint cal escalar entre xapes.





L’activitat realitzada ha estat:

*Llepafils, V, 30 mts (5) i *Figaflor, V+, 30mts (6)
Ambdues vies amb un tram inicial de placa difícil, un tram intermedi més assequible i en la part final un petit desplom amb bon canto.

*Santxo Panza ,6a, 30mts (8), fins als dos primers bolts passos potents de bloc i després metres i metres de 5è amb algun passet fi.

*Caçador castrat, assassí controlat ,6a+ , 33mts (9) ,com l’anterior, entrada potent , i passets més fins .



*totes equipades amb bolts


Per arribar-hi a aquests sectors es pot accedir des de el Bruc a Can Jorba i seguir la pista que marxa cap a l’esquerra pel costat del mas i que va cap a l’aparcament de la Coma del Pastor, on trobarem a la pista entre Can Jorba i l’aparcament, a la banda de muntanya unes marques roges en un arbre que ens indiquen el camí a seguir i que son les mateixes que per anar al Mont-roig. L’aproximació, es fa per un corriol que guanya uns 150mts de desnivell de cop, així doncs, no és una caminada llarga en excés  però sí dura. Anirem pujant fins que veiem al fons com sobresurt la carena de l’Aresta Bruc, on al poc, veurem el trencall evident i marcat per una gran fita. Pel segon sector cal seguir camí amunt i en poc menys d’un parell de minuts ens hi arribem.







1 de nov. 2014

Via Sol-Solet (Montserrat Sud - Miranda de Can Jorba)

Via Sol Solet
(Montserrat Sud - Miranda de Can Jorba)

Avui ens venia de gust llevar-nos més tard tot i que teníem decidit d’anar a fer via llarga. Com tampoc teníem massa ganes de complicacions, ens hem decidit per fer l’arxirepetida Sol-Solet de la Miranda de Can Jorba de Montserrat. Després d’una mica de volta per les pistes i urbanitzacions ens arribem a Can Jorba ,deixem el cotxe, esmorzem una mica i ens dirigim cap al peu de via a la paret després de fer unes quantes acrobàcies per dins del barranc de la Canal del Joc de l'Oca. Un cop hi som, ens ho prenem amb la calma doncs tenim tres cordades pel davant i un altre que s’estan preparant per començar, ja se sap el que passa quan es va tard....
La cordada que ens precedeix van moooolt lents i decideixen d’abandonar tot just a la primera reunió, perfecte! Enceto el primer llarg mentre veig com la primera cordada estan acabant el darrer llarg. Arribo a la reunió i m’espero a que retirin la seva corda la cordada que abandona. Així que, el temps de muntar la nostra i a pujar lleugers, que anem tard. Sense perdre temps sortim amb tendència diagonal cap a l'esquerra, per continuar després recte per una placa amb la roca força polida uns 30mts tot això sense superar mai el IV+.

El segon llarg, segueix recte cap amunt progressant per una agradable placa amb molt bona roca. (25 mts IV).

El tercer llarg és de 35mts i IV+ una mica caòtic però ja que fa mica de ziga-zaga per la paret.

Quart llarg: (20mts IV). Des de la Reunió, flanquegem cap a la dreta per anar a buscar el principi d'un petit esperó. Cal pitjar l’accelerador més encara, la veritat és que hem començat tan tard que ja comença a ser una hora bastant poc prudent per estar penjats encara en una paret doncs a més, veiem com cada cop la boira que baixa per la canal es va tornant més i més densa.




Cinquè llarg: sortim recte fins a la base del sostre. La reunió és força ample i còmode. La via l'evita per l'esquerra anant a buscar una mena de contrafort i un cop superat, anem a trobar la darrera reunió que es troba en una rampeta. (35 mts. III).

Sense perdre temps per a celebracions, muntem el primer ràpel que esdevé força espectacular doncs és gairebé del tot volat baixant els altres dos còmodament fins la base de la paret.



Llargada del recorregut: 130 mts.
Horari: 1'30 - 2 h.
Compromís: baix.
Material: 14 cintes exprés.

28 d’oct. 2014

Via Rataplan a la Magdalena Inferior + Necromante.



Sortim de Barcelona en un dia rúfol. Un cop a Montserrat, aparquem al Monestir i enfilem  amunt pel camí de Sant Benet-Sant Jeroni.






L1(-V) 35 metres.
Busquem les dues xapes que indiquen l’inici de la via, ens equipem, i comencem a pujar doncs com estem a l’obaga i és molt d’hora, encara fa fred i el cos demana activitat tot i que els núvols s'han esvaït fa estona. La sensació que dona aquest llarg, tot i lo polit i dret que puja, és de total seguretat gràcies als seus 16 parabolts,on això si, s’ha d’anar amb precaució durant els primers metres doncs la roca és una mica humida ja que és en zona ombrívola. 

L2(IV+) 20 metres
La R1, és força incòmoda. El llarg comença vertical i fa una mica d’impressió al sortir de la seguretat de la reunió però a mida que s’avança, va retornant la confiança, ja que arreu s’hi troba bona presa. 




L3(IV+) 25 metres.
La reunió és igualment incòmode. Aquest llarg es caracteritza per trobar grans patates on agafar-se amb la seguretat que donen les abundants assegurances que hi ha. A més ,és lleugerament més fàcil que la tirada anterior doncs s'ajeu força en el seu tram final. 



L4(III) 10 metres
És un pur tràmit per fer cim a l’agulla però cal anar alerta amb la pedra solta.
Per descendir, anem a cercar les instal•lacions de ràpel de la via normal (cara sud) i fem un ràpel directe fins al terra. 











Via: Rataplan
Zona: Magdalena Inf.
Dificultat: V- (BD+)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 90 metres
Equipament: Parabolts pintats de color groc
Material: 16 cintes si volem xapar totes les assegurances del primer llarg
Orientació: Nord-est


 Com hem d'estar abans del migdia a casa i és tard per fer un altre via llarga, no ens movem de la Magdalena i aprofitem per fer la Neuromante d'una tirada per esbandir ràpid tot empalmant els dos llargs en un de sol.





Via: Neuromante
Zona: Magdalena Inf.
Dificultat: IV- (F+)
Dificultat obligada: III
Grau d’exposició: Baix 
Compromís: Baix
Llargària: 43 metres
Equipament: Parabolts
Material: 5 cintes
Orientació: Sud
NEUROMANTE L1: 23 mts. IV L2 : 20 mts. IV 5 cintas + R. Spits. Oberta al 2002 pel SEAM