3 de nov. 2014

2-11-2014 Escalant a Montserrat cara sud, sector Palomera

Escalant a Montserrat cara sud, sector Palomera
 2-11-2014

Avui teníem ganes d’esportiva i  ens hem atansat a un sector de la cara sud de Montserrat que s’anomena sector Palomera i que fins ara ,era totalment desconegut per a mi. Aquest sector, és a la seva vegada, dividit en dos sectors ben diferenciats ambdós orientats a cara est. El primer que trobem, es caracteritza per tenir un peu de via irregular i incòmode, amb vies molt llargues i on les més difícils ho són per tenir passos de bloc a l'inici en la seva majoria. El segon sector, a minuts del primer seguint el camí del Mont-Roig, es caracteritza per tenir peus de via més còmodes, més verticalitat i vies més mantingudes. Malauradament, se ens ha fet massa tard i no hi hem pogut escalar cap via d’aquest darrer. Així doncs, queda pendent... . La tònica en ambdós sectors, és en general d'excel·lent roca i bon equipament tot i que val a dir que les assegurances, solen estar allunyades en els trams menys difícils i sovint cal escalar entre xapes.





L’activitat realitzada ha estat:

*Llepafils, V, 30 mts (5) i *Figaflor, V+, 30mts (6)
Ambdues vies amb un tram inicial de placa difícil, un tram intermedi més assequible i en la part final un petit desplom amb bon canto.

*Santxo Panza ,6a, 30mts (8), fins als dos primers bolts passos potents de bloc i després metres i metres de 5è amb algun passet fi.

*Caçador castrat, assassí controlat ,6a+ , 33mts (9) ,com l’anterior, entrada potent , i passets més fins .



*totes equipades amb bolts


Per arribar-hi a aquests sectors es pot accedir des de el Bruc a Can Jorba i seguir la pista que marxa cap a l’esquerra pel costat del mas i que va cap a l’aparcament de la Coma del Pastor, on trobarem a la pista entre Can Jorba i l’aparcament, a la banda de muntanya unes marques roges en un arbre que ens indiquen el camí a seguir i que son les mateixes que per anar al Mont-roig. L’aproximació, es fa per un corriol que guanya uns 150mts de desnivell de cop, així doncs, no és una caminada llarga en excés  però sí dura. Anirem pujant fins que veiem al fons com sobresurt la carena de l’Aresta Bruc, on al poc, veurem el trencall evident i marcat per una gran fita. Pel segon sector cal seguir camí amunt i en poc menys d’un parell de minuts ens hi arribem.