19 de març 2015

15-03-2015 De Puigraciós a Sant Miquel del Fai i retorn pels Cingles de Bertí i Puig Ciró.

De Puigraciós a Sant Miquel del Fai i retorn pels Cingles de Bertí i Puig Ciró.
15-03-2015



Tot i el temps insegur i el poc quòrum per sortir, m’he arriscat a fer una sortida de descoberta a la inesgotable zona del Bertí, un indret que sovint m’agrada visitar i del que encara desconec molts racons. Força matiner, surto de l’aparcament del santuari del Puigraciós (695mts) pel costat d'una font per la pista que es dirigeix pujant lleugerament en direcció nord seguint les traces del PR C-33. 


Ben aviat el camí gira a ponent, per l'obaga de Puigraciós en un tram on ja es pot gaudir de les vistes dels contraforts orientals dels cingles de Bertí, el castell de Montmany, i  del Pirineu. El camí davalla sensiblement cap al Coll de Can Tripeta per després tornar a pujar la pista penjada que voreja la cinglera del Puig Ciró. 



Un cop superada la timba, segueixo per la pista de Can Borra i Can Mestret i en pujada m’arribo a les ruïnes del castell del Clascar (801mts). 



Reprenc  el camí  desviant-me 300 metres més amunt per la pista que baixa cap a ponent fins al bonic llogaret de Sant Pere de Bertí (803mts) ,parròquia que bateja la cinglera, a la que hi accedeixo per un corriol (val a dir que també es pot accedir directament per corriol des de el Clascar, una badada). 


Arribo a l’església i continuo per anar a trobar el camí principal davallant i vigilant de no passar-me les indicacions del GR-5 que apareix a l’esquerra 70 metres (794mts)més avall i després de passar prèviament el desviament d’una pista a l’esquerra. Prenc el corriol que al principi baixa fort per dins del bosc amb alguns trams pedregosos i algun ressalt per després, suavitzar-ne el pendent tot rodejant el Puig Descalç pel seu vessant occidental. 


 El camí travessa a gual el torrent i ressegueix cap al sud el marge dret la riera de Puigfred marxant cap llevant sota L’Ullar, un vell mas del s. XVII. Ara el sender va fent vessant pel damunt de la cinglera tot deixant-se veure a l’esquerra el morral del Turò de les Onze Hores i al davall Riells del Fai. Segueixo pedalant per l’espectacular sender cap a ponent fins que aquest comença a perdre altura i fa un viratge cap al nord internant-se en la Vall del Tenes amb el riu Tenes al fons. Poc a poc es van deixant veure els salts d’aigua de Sant Miquel del Fai, destí immediat. 


























A les proximitats de Sant Miquel (456mts), el camí es torna poc ciclable i puntualment cal arrossegar la bicicleta per superar alguns ressalts, tot i que no em puc queixar, han estat quasi 6 kilòmetres de corriol ininterromputs de xalada paisatgística entre farigoles i romanís. Creuo el riu Rossinyol a gual i m’atanso a l’entrada principal pel pont gòtic sobre el riu per retornar després al punt on he abandonat el GR-5 i he travessat el Rossinyol. 

Ara continuo per pista asfaltada per sortir del recinte fins trobar la carretera que cap al nord, puja cap al Collet de la Creu del Serra però que abandonaré en un trencall a la dreta 1500 metres més endavant. Un cop abandonada la carretera, el camí va pujant suament seguint la riba esquera del Torrent del Sot de l’Horra per tot seguit, fer una llaçada i retornar cap a la vall principal resseguint ara la riba del Torrent de Roquetes. Aquest potser, és el tram més ensopit de la ruta. 
L’esmentada pista, passa a tocar de Can Roquetes per seguidament, remuntar la Serra de Roquetes guanyant la carena en quatre marrades per mal ferm. 

Ara la pista continua pujant per la carena cap al nord-est fins que, finalment, enllaça amb una altre de més principal. 


En aquest punt és interessant continuar cap al nord uns 150 metres i atansar-se a l’ermita de Sant Miquel de Sesperxes(834mts). 



Feta la visita, desfaig camí i continuo pista avall cap al Serrat del Soler entre mig de boscos de pi i alzina fins arribar al trencall del Coll de Gasens on canvio de pista anant a trobar els Cingles de Bertí. 








Ja pel Camí dels Cingles enllaço de nou amb el GR-5 que discorre per un bell corriol sovint penjat de la cinglera sota el cim del Puigfred que esdevé espectacular i puntualment poc apte per qui pateixi de vertigen. 









En el Sot de Grau, passada la Taula de Pedra, em cal desgrimpar un esglaó de roca per un cop superat l’obstacle, trobar a la dreta el camí del Grau de Montmany i en front, el del Puig Ciró. 




Agafo el corriol seguint les marques verdes i començo a guanyar altura cap al Puig Ciró, tot passant per una petita balma fins que finalment, m’hi arribo al mirador del Puig Ciró (858mts) on hi ha un pessebre i també un pal on i havia hagut una senyera i des d’on s’alvira una molt bona vista del Sot de Montmany, la vall del Congost i el sector de ponent del massís del Montseny, que avui, ha estat engolit i escapçat pels núvols. 



Per descendir, continuo pel corriol cap a llevant i que per sobre la cinglera davalla fins internar-se en un bosc d’alzina esdevenint un descens entretingut. 

Torno a sortir a la pista que passa pel bell mig de la cinglera i em dirigeixo cap al Coll de Can Tripeta on segueixo per camí carener. Allí mig amagat ,a l’esquerra, baixa un sender treballat pel desguàs de les aigües que travessa una pista en molt mal estat. 

Aquesta, segueix davallant per sota del coll de Tripeta per a continuació, de sobte i en forta pujada i ferm rocallós, directament  enllaçar amb el camí de sortida ja a tocar del Santuari de Puigraciós.