3 de març 2015

1-3-2015 De La Llacuna a al Puig de Castellar per Sta Mª de Miralles, la Balç de Planilles i St. Magí de Brufaganya

De La Llacuna a al Puig de Castellar per Sta Mª de Miralles, la Balç de Planilles i St. Magí de Brufaganya

01-03-2015



Avui sortida amb els Sansa Brothers tot repetint a La Llacuna però òbviament, amb una ruta diferent tot i que amb alguns trams comuns. Com l’anterior vegada, sortim de La Llacuna (609mts) per la carretera BP-2121 direcció Nord-oest  i ens arribem al Coll de la Creu del Pla (606mts). Passada la Creu trobem un trencall a la dreta que baixa cap a l’Almunia, Santa Maria de Miralles i Sant Romà. 



D’allí continuem recte i travessem la carretera B-212 internant-nos ja dins de l’espai natural de la Serra de Miralles-Queralt .Seguim per la pista que continua a l’altre banda fins arribar-nos a un cementiri. Agafem la pista que surt a la seva esquerra  que poc a poc va convertint–se en un corriol fins anar a sortir a una nova pista que seguim cap avall fins arribar-nos a un petit nucli urbanitzat anomenat Can Retau. Ho rodegem sortint per la dreta i comencem a enfilar alguna rampa forta que ens deix en un collet on trobem el trencall per baixar cap a la Font de la Balç de Planilles. 





A la mateixa pista ,just a la corba on sota mateix hi ha la balma, surt cap a l’esquerra un corriol que ens porta en paral·lel al Torrent de Fonanilles que resseguim per dins de l’Obaga de l’Heura fins anar a trobar una pista que en pujada desapareix en arribar a un camp de conreu. El travessem seguint traces de 4x4 i moto anant a cercar la pista visible a l’altra banda. 





Allí comencem un bon descens que en poca estona ens deixa en un nou encreuament de pistes. Nosaltres continuem cap a la dreta  tot rodejant el Turó del Solà pel vessant oriental en pujada fins arribar a un nus de camins. Prenem el camí de Bellprat cap a l’esquerra resseguint la Serra de Queralt cap a Ponent fent puja – baixes fins trobar un trencall a la dreta. Agafem aquesta opció i per pista trencada i amb fort pendent iniciem un trepidant descens cap al sud fins arribar a la Plana de Cal Sià on un xic més avall trobem la carretera B-220 per la que rodem escassos 80 metres cap a la dreta. 







Tomben a l’esquerra i comencem a rodar per la pista que porta al mas de Cal Cià on just a la cruïlla per accedir-hi, hi ha un trencall a la dreta que prenem i que per pista suau, travessa els plans de la Garsa s’enfila cap al sud i va a trobar la carretera TV-2012 que pedalem cap a l’est abandonant-la ràpidament al primer trencall en direcció cap a la capella de les fonts de Sant Magí de la Brufaganya. 






Omplim bidons i seguim per la pista que porta cap al santuari però l’abandonem ràpidament per  una pista que travessant el torrent de Sant Magí cap a la dreta, va guanyant altura i alhora bones vistes sobre la Serra del Pany. De sobte dalt d’un turonet amb un cobert, la pista desapareix. Cal continuar cap a la dreta per dins del barranc fins travessar-lo i prendre un llarg, entretingut i divertit corriol que planejant al principi i pujant després, ens deix dalt del Coll del Llop (800mts). 













Ací continuem per la pista en direcció sud seguint les traces de PR cap al Coll del Pinar de la Costa per enllaçar amb el GR-172 i cap a la vall de la Riera de Miralles en forta baixada fins a la Rovira Seca, lloc on travessem la carretera C-37. Continuem per la mateixa pista tot travessant els Plans de Corralet seguint les traces de PR. 





Uns 200 metres abans del Hostalet del Lladre, cal anar alerta amb el trencall a l’esquerra, doncs haurem de prendre’l però no seguir per ell. Entre la pista principal i aquesta, esbiaixat i mig difús per la vegetació, surt un camí que de seguida acaba convertint-se  corriol  i que en forta i pedregosa pujada guanya la Serra Alta tot posant a prova la nostra perícia damunt la bicicleta. Un cop dalt, seguint el corriol ara en suau baixada ,descendim a la Plana d’Ancosa  on per la Carrerada de Pontons pugem per pista pedregosa al Coll de la Rimbalda (835mts). 







Cap a l’est ,seguim el GR-172 per pista fins guanyar al Puig de Solanes (917mts) i per la carena de la Serra dels Esgavellats continuem fins assolir el Puig del Castellar, inconfusible per les seves antenes i per ser el punt culminant de la zona (945mts). 





Junt a la guaita de fusta, a l’esquerra surt una pista molt trencada que directe, baixa fins al Coll de Corral (762mts) .Seguim recte en trepidant baixada i just on mor la pista en trobem un altre que la travessa. 




La prenem cap a la dreta fent algun puja baixa per finalment deixar-nos caure per ella  travessant el Bosc de Marimon i sortint de nou a la carretera BP-2121 on tan sols ens resta desfer per asfalt, el poc més d’un kilòmetre fins a La Llacuna.