De La Llacuna a
al Puig de Castellar per Sta Mª de Miralles, la Balç de Planilles i St. Magí de Brufaganya
01-03-2015
Avui sortida amb
els Sansa Brothers tot repetint a La Llacuna però òbviament, amb una ruta diferent tot i que amb alguns trams comuns. Com
l’anterior vegada, sortim de La Llacuna (609mts) per la carretera BP-2121
direcció Nord-oest i ens arribem al Coll
de la Creu del Pla (606mts). Passada la Creu trobem un trencall a la dreta que
baixa cap a l’Almunia, Santa Maria de Miralles i Sant Romà.
D’allí continuem
recte i travessem la carretera B-212 internant-nos ja dins de l’espai natural de la
Serra de Miralles-Queralt .Seguim per la pista que continua a l’altre banda
fins arribar-nos a un cementiri. Agafem
la pista que surt a la seva esquerra que
poc a poc va convertint–se en un corriol fins anar a sortir a una nova pista
que seguim cap avall fins arribar-nos a un petit nucli urbanitzat anomenat Can
Retau. Ho rodegem sortint per la dreta i comencem a enfilar alguna rampa forta
que ens deix en un collet on trobem el trencall per baixar cap a la Font de la
Balç de Planilles.
A la mateixa pista ,just a la corba on sota mateix hi
ha la balma, surt cap a l’esquerra un corriol que ens porta en paral·lel al
Torrent de Fonanilles que resseguim per dins de l’Obaga de l’Heura fins anar a trobar una pista que en pujada
desapareix en arribar a un camp de conreu. El travessem seguint traces de 4x4 i
moto anant a cercar la pista visible a l’altra banda.
Allí comencem un bon
descens que en poca estona ens deixa en un nou encreuament de pistes. Nosaltres
continuem cap a la dreta tot rodejant
el Turó del Solà pel vessant oriental en
pujada fins arribar a un nus de camins. Prenem el camí de Bellprat cap a
l’esquerra resseguint la Serra de Queralt cap a Ponent fent puja – baixes fins
trobar un trencall a la dreta. Agafem aquesta opció i per pista trencada i amb
fort pendent iniciem un trepidant descens cap al sud fins arribar a la Plana de
Cal Sià on un xic més avall trobem la carretera B-220 per la que rodem escassos
80 metres cap a la dreta.
Tomben a l’esquerra i comencem a rodar per la pista
que porta al mas de Cal Cià on just a la cruïlla per accedir-hi, hi ha un trencall a la dreta que prenem i que per pista suau, travessa els plans de la Garsa s’enfila
cap al sud i va a trobar la carretera TV-2012 que pedalem cap a l’est abandonant-la ràpidament al primer trencall en direcció cap a la
capella de les fonts de Sant Magí de la Brufaganya.
Omplim bidons i seguim per
la pista que porta cap al santuari però l’abandonem ràpidament per una pista que travessant el torrent de Sant
Magí cap a la dreta, va guanyant altura i alhora bones vistes sobre la Serra
del Pany. De sobte dalt d’un turonet amb un cobert, la pista desapareix. Cal
continuar cap a la dreta per dins del barranc fins travessar-lo i prendre un
llarg, entretingut i divertit corriol que planejant al principi i pujant
després, ens deix dalt del Coll del Llop (800mts).
Ací continuem per la pista
en direcció sud seguint les traces de PR cap al Coll del Pinar de la Costa per
enllaçar amb el GR-172 i cap a la vall de la Riera de Miralles en forta baixada
fins a la Rovira Seca, lloc on travessem la carretera C-37. Continuem per la
mateixa pista tot travessant els Plans de Corralet seguint les traces de PR.
Uns 200 metres abans del Hostalet del Lladre, cal anar alerta amb el trencall a
l’esquerra, doncs haurem de prendre’l però no seguir per ell. Entre la pista
principal i aquesta, esbiaixat i mig difús per la vegetació, surt un camí que de
seguida acaba convertint-se corriol i que en forta i pedregosa pujada guanya la
Serra Alta tot posant a prova la nostra perícia damunt la bicicleta. Un cop
dalt, seguint el corriol ara en suau baixada ,descendim a la Plana
d’Ancosa on per la Carrerada de Pontons
pugem per pista pedregosa al Coll de la Rimbalda (835mts).
Cap a l’est ,seguim
el GR-172 per pista fins guanyar al Puig de Solanes (917mts) i per la carena de
la Serra dels Esgavellats continuem fins assolir el Puig del Castellar, inconfusible per les seves antenes i per ser el punt culminant de la zona
(945mts).
Junt a la guaita de fusta, a l’esquerra surt una pista molt trencada
que directe, baixa fins al Coll de Corral (762mts) .Seguim recte en trepidant
baixada i just on mor la pista en trobem un altre que la travessa.
La prenem cap a
la dreta fent algun puja baixa per finalment deixar-nos caure per ella travessant el Bosc de Marimon i sortint de
nou a la carretera BP-2121 on tan sols ens resta desfer per asfalt, el poc més
d’un kilòmetre fins a La Llacuna.