31 de jul. 2013

28-07-2013 Barranc de Las Gloces

Barranc de Las Gloces
28-07-2013


Avui anem pel clàssic tàndem Furco - Gloces. Sortim amb molt bones sensacions del Furco, agafem la furgona i ens atansem fins a Fanlo, un poblet situat en ple Parc Nacional de Ordesa i Monte Perdido. Segons les referències i les ressenyes de que disposem, el canó de Las Gloces, és d’aquells que amb una dificultat moderada, promet, ja que ens mourem per l’interior d'una profunda cicatriu amb més 80 metres de fondària en algunes ocasions tot gaudint d’estrets, salts, foscos i ràpels durant tot el seu recorregut i tot això ,envoltats d’espectaculars jocs de llum a causa de la seva estretor que en alguns moments no és de més d'un metre d'ample. Sortim de Broto i en arribar a Sarvisé, prenem el desviament que ens porta a Fanlo on aparquem en l'encreuament de carreteres que hi ha a l'entrada del poble. 

Ens tornem a  enfundar dins dels neoprens, agafem el 40 i des de l'encreuament de carreteres, agafem la pista que en direcció oposada al poble, en fort pendent, baixa a la Glera de Borruel per després, descendir ,agafar un corriol a l'esquerra i dipositar-nos a la llera i començament de la gorja. 


Ens endinsem al canó i talment com si ens fiquéssim a la gola del llop, muntem el primer ràpel de 13 metres que ens introdueix en una espectacular gran volta tallada pacientment en la roca durant milers d’anys per l’aigua en un  món de semi foscor subterrània. 





Des d'aquí, descendim en un nou ràpel de 6 metres a una galeria molt estreta i vertical en una atmosfera de penombra. Sortejant rocs, salts, passadissos i tobogans evolucionem acompanyats per els pocs raigs de llum que son capaços d’arribar al fons del canó penetrant entre les parets de la humida i estreta gorja fins a arribar a la part final, on trobarem l’últim ràpel, en aquest cas, obligat pel cabal abundant i on la gorja acaba de sobte deixant-nos amb ganes de més. 























Un cop s’eixampla el riu, a la marge esquerra trobem una fita que ens indica el camí de tornada, consistent en una sendera que endinsant-se dins del bosc puja decidida fins retrobar la pista que hem usat per accedir al barranc arribant fialment al cotxe amb un cel amenaçador de turmenta.






En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat amb dos canons i una ferrada imprescindibles de la zona.
Fotos Daniel & Marta

30 de jul. 2013

28-07-2013 Barranc del Furco

Barranc del Furco
28-07-2013


Ahir a la tarda preteníem fer aquest barranc tot sortint de la Ferrada del Sorrosal i després d’haver-nos instal·lat en l’alberg de Broto, però la pluja, convertida en un parell de turmentes ens van estroncar el plans tot i que tampoc no vam quedar-nos de braços creuats i vam aprofitar el temps atansant-nos fins l‘entrada per no perdre temps en aquest afer avui. A grans trets, el Barranc del Furco, és un barranc fàcil i curt amb força ambient ja que el seu començament és força espectacular amb dues cascades seguides que ens introdueixen en un gran circ donant pas a petits ressalts envoltats de vegetació, per després, conduir-nos a la zona més encaixonada molt més espectacular. Sortim de Broto direcció Boltaña on just passat el primer pont, trobem una carretera que condueix a Buesa. La seguim fins arribar a una corba tancada a la dreta amb una pista. Deixem el cotxe ens equipem i mirem d’avançar un grup nombrós ja que de no fer-ho, ens farien de tap. Remuntem la carretera fins trobar 50mts més endavant un trencall a l’esquerra. El prenem, és una pista que es dirigeix cap a uns prats per ascendir prop d'una petita cabana. Abans d’arribar, agafem un trencall en sendra a la dreta i seguim ascendint cap a l'esquerra fent algunes marrades per dins del bosc deixant-nos en una pista la qual seguim cap a l'esquerra per anar a trobar una petita presa. 

Baixem al barranc per un camí que esdevé delicat per la pluja d’ahir que descendeix a la llera pel seu costat ajudats per unes cadenes que en faciliten el descens. Immediatament veiem ja la primera instal·lació a l’esquerra que ens ofereix un ràpel d'uns 25 metres amb una caiguda d'aigua espectacular per l’avançat de l’època que estem. 






Un cop som a la primera badina a la sortida hi trobem un segon ràpel de 10 metres. 


Continuem caminant mentre sortegem algun que altre ressalt a mesura que el riu va engorjant-se paulatinament alhora que ens ofereix la bella imatge d’unes parets cobertes de molsa que hi confereixen un verdor molt bonic. 



Tot seguit després de baixar un parell de divertits tobogans, ens arribem al ràpel de 12 metres que pot fer-se més interessant si seguim més enllà el passamans de corda fins al seu final i saltem o abans del passamà, baixant per un llarg tobogan al que s’hi accedeix mitjançant una maroma amb nusos. 
















No massa més lluny, ens trobem amb el darrer ràpel de 25 metres que sense dificultats afegides, ens deixa en el tram final i on caminant, sortejant els blocs, ens arribem a la carretera on agafem el trencall de la sendera que puja a Buesa. 










-i d'aquí, cap a Fanlo, a fer el barranc de las Gloces....

Fotos Daniel i Marta