Via ferrada del Santo Cristo d’Olvena.
20-7-2013
Avui, de camí cap a Benás i per omplir el matí, ens hem
atansat a fer l’arxi-repetida via ferrada del Santo Cristo. Aquesta ferrada, es
troba ubicada al congost del riu Ésera entre Barbastro i Benavarri en la
carretera N123 just sota la població d’Olvena. Tot i tenir l’equipament d’una
ferrada, jo potser no l’anomenaria com a tal, doncs més aviat ,podríem dir que
és un camí vertical protegit, doncs el terreny per on discorre, no és tan dret
com per omplir-lo de ferro per progressar excepte en alguna més que justificada
ocasió però si en canvi, té la suficient exposició i prou timba com per que un
mal pas, esdevingui fatal i justifiqui plenament una llarguíssima línia de
vida. Per accedir, l’aproximació és gairebé nul·la. Creuem l’Ésera per l'antic
i espectacular pont romànic de la Sierra resseguint les traces de GR fins
trobar a l’esquerra l’inici de la via per un cable ancorat al terra.
L’esmentat
cable, puja per una mena de canal per la que progressarem utilitzant les seves
parets. De sobte, el cable, vira cap a l'esquerra i ens cal fer una petita
grimpada i desgrimpada per travessar una altra petita canal per a partir d’aquí
continuar un curt tram en baixada per un camí.
Just rodegem l’esperó, la via es
torna un xic més exposada a l'altura ,travessem un curt tram de cresta augmentant-ne la verticalitat i sensiblement ,la dificultat.
Passat una mena de collet l'itinerari
es bifurca. El tram que ens queda a l’esquerra, malgrat sembli interessant, no
va enlloc !?!. Seguim per la línia de l’esquerra on trobem les primeres (i les
últimes!) grapes que fent una curta diagonal ens condueixen fins dalt del Mirador
de Olvena on gaudim de les vistes del Pirineu i de l'embassament de Graus.
Per descendir, baixem
cap al poble anant a trobar les traces del GR-45 que descendeix cap al congost i
que en uns 20 minutets, ens torna a deixar al cotxe. Resumint, una bona manera
de passar un matí o una tarda fent una senzilla ascensió que paga la pena sobretot
per les espectaculars vistes i l’ambient malgrat que jo no la titllaria de
ferrada...
