Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barrancs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barrancs. Mostrar tots els missatges

14 de jul. 2015

11-07-2015 Barranc de Viu de Llevata

Barranc de Viu de Llevata

11-07-2015


Avui ens atansem a l’Alta Ribagorça fins al poblet de Viu de Llevata, situat en la Vall de Viu, i envoltat al nord per les muntanyes que van des del Corronco de Durro a la Pica Cerví de Durro i al sud per la serra de Sant Gervàs. La  capçalera de la Vall de Viu és molt ampla estenent-se des del coll de Sas al Pla de Corroncui i regada pel barranc de Viu, afluent del riuet del Convent. Hi podem accedir pel Pallars via Senterada o pel Pont de Suert a l’Alt Pallars, per la carretera N-260. El punt de sortida de l’activitat, és un aparcament emplaçat en un prat habilitat per als barranquistes amb un petit xiringuito (compte que l’aparcament no és pas gratuït!). Per arribar fins a la capçalera del barranc, cal travessar el poble tot passant pel costat de l'església fins arribar-nos a una mena de cruïlla de camins on trobem un portell metàl•lic. 

El creuem i baixem per un sender molt marcat que ens baixa d’una manera gairebé directa a la llera en poc més de 15 minuts. Sabem que anem pel camí correcte pel cartell de fusta amb la topo del barranc que ens trobarem just a l’entrada. 

Com que aquest cop hi ha poc cabal i sembla que el tram està força embardissat, evitem els primers metres de descens, que no aporten res, tot caminant per un prat a la dreta de la llera per un corriol que ens deix en la primera gorga del barranc. Aquí hi trobem un petit salt seguit d'un tobogan, sent aquesta secció la més oberta del barranc. 




Quan sembla que aquest deixa de tenir interès, arribem a una nova secció on es comença a estrènyer de debò (fàcilment reconeixible per que es passa per sota d'un antic pont de pedra). A partir d’aquest punt comença la que serà la part més entretinguda del barranc començant amb petits ressalts i tobogans fins arribar a un ràpel de 7 metres per després d'aquest, arribar a una petita sala on hi ha la possibilitat de baixar per un tobogan i fer un salt de 5 metres. A continuació ve un altre ràpel de 5 metres, un tobogan de 8 metres i un altre de 9. 



















De sobte, ens tornem a trobar amb una altra zona força oberta que ens deix a la capçalera d'un ràpel que hom pot baixar en tobogan tot tenint la precaució de fer el primer parell de metres inicials amb corda. -Compte però, que de vegades s’hi fa un remolí!. Ara ja tan sols ens resta un salt de 3 metres i un darrer ràpel de 8 que pot fer-se per dues instal•lacions tot i que dels dos, el més bonic és el que baixa acanalat per la llera. 





Un cop finalitzat aquest darrer ràpel, veiem un cartell damunt d’un enorme bloc de pedra que indica un punt de socors SOS a 100 a metres. 

Just rodejant pel darrera del bloc, agafem un corriol que surt per l'esquerra orogràfica i que de forma ascendent ens porta a la carretera en uns 25 minuts per després, en poc més de 10 per asfalt retornar-nos a Viu.

26 de juny 2015

25-06-2015Torrent de l’Urdell superior - Salt de la Perdiu i Via Ferrada Puig Arnau de Canalda

Torrent de l’Urdell superior - Salt de la Perdiu i Via Ferrada Puig Arnau de Canalda
25-06-2015



Del barranc del Salt de la Perdiu, també conegut com a Torrent de l’Urdell ,se’n diu que té un dels ràpels més estètics del Solsonès. En el cas concret d’avui ,anem amb la idea de realitzar tan sols el seu tram superior ,que és el més interessant pels seus 5 ràpels gairebé encadenats i sobretot, pels 3 darrers ,que son encaixonats dins d’un espectacular engorjat per després i un cop acabat, sortir-ne per la ferrada Puig Arnau de Canalda. Així que, després de les generoses turmentes que van caure ahir arreu del nostre país, vam decidir d’atansar-nos-hi per aprofitar que baixaria carregadet d’aigua ,i així ha estat com l’hem trobat, al punt. Per accedir-hi , anem via Sant Llorenç de Morunys, on cal seguir cap al Coll de Jou (LV-4241) i un cop al coll ,continuar per la carretera L-401 direcció Odèn/Cambrils. Entre el p.k. 40 i el 39, trobem el trencall a l’esquerra cap al llogaret de Puig-Arnau i Cal Pubilló prenent la pista asfaltada que en pocs metres s’hi arriba fins la font de Sant Joan, lloc on aparcarem el vehicle. Un cop hi som i ja degudament  equipats, desfem camí cap a la carretera i seguim per ella uns metres fins arribar a una corba tancada a esquerres on avall, hi ha un pontet de fusta. Aquest és el teòric inici del barranc que comença per una llera poc excavada, per després seguir progressant per ella i agafant forma tot encaixonant-se dins de la roca conglomerada. 

 Anem avançant trobant al pas un parell de rodes de tractor (!?!) i seguim tot salvant alguns senzills ressalts per roca relliscosa fins anar a trobar el primer ràpel de 20 metres, que es podria fer en menys, però té una desgrimpada final que pot esdevenir delicada segons com.





 Un xic més endavant , trobem un altre ràpel, ara de 6 metres que superem i que ens dona pas a la part més interessant del descens, el Salt de la Perdiu, fraccionat en 3 ràpels. Comencem amb el que serà el ràpel més llarg del barranc ,amb 25 metres i que ens diposita en una petita lleixa on tot just caben 3 persones mal contades. A l’esquerra hi ha l’instal•lació del segon ràpel ,aquest de 17 metres i que ens condueix al darrer, un de volat d'11 metres amb una sortida un pèl acrobàtica que ens diposita en una gorga finalitzant aquest tram del barranc que ha estat curt però intens. 















Pel retorn, aprofitem la Via Ferrada Puig Arnau de Canalda. La trobem tot just sortint del barranc, una mica més endavant i a la nostra esquerra seguint el camí. De seguida veurem el trencall cap a la via . Aquesta ,puja directa i sense contemplacions i amb un parell de passos desplomats, supera una cinglera d’uns 60 metres força verticals. Val  a dir que l’equipament, tot i que les grapes son probablement de fabricació casolana i estan bastant allunyades , és correcte, cosa que fa que aquesta ferrada que tot i ser curta, resulti bastant entretinguda ja que a més ,la roca mullada l’hi dona un afegit de dificultat com ha estat el nostre cas.  Un cop sortim de la ferrada, anem cap amunt amb tendència a marxar cap a l’esquerra fins a un sender que va a trobar la pista asfaltada i on tombant cap a la dreta recuperarem el vehicle.




Material: corda 1x50 o 2x25 + corda de seguretat, recomenable kit dissipador de ferrades per a la sortida.
Neoprè: segons condicions