16 de febr. 2016

6-2-2016 Al Pla de la Calma des de Aiguafreda i descens pel GR5

Al Pla de la Calma des de Aiguafreda i descens pel GR5
6-2-2016

Matinal que a més d’unes fantàstiques panoràmiques i un entorn natural de categoria, ens regala un trepidant descens pel GR5, força conegut pels habituals de la zona. Des de Aiguafreda (398mts), a ponent del Parc Natural del Montseny, anem a cercar la llera esquerra de la Riera d’Avençó tot creuant per un pont a l’altre banda a l’altura del restaurant que trobarem. Seguim remuntant amb suavitat per bona pista la riera uns quatre kilòmetres i escaig fins trobar el trencall d’un altre pista a la dreta que és barrada per un cadenat.


Sense grans pendents però sense deixar d’esgarrapar metres en cap moment, guanya la Serra de Picamena fins arribar-se al Mas del Clot (945mts) i una mica més amunt l’ermita de Sant Cebrià de la Mora bastida dalt d’unt promontori de roca rogenca que l’hi dona la mateixa tonalitat de color. 




 A partir d’aquest punt, la pista perd qualitat de ferm fins guanyar el Pla de la Calma (1200mts), una gran planura a 1200 metres des de la que s’albiren els cims més coneguts del Montseny tals com el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls però que avui, la boira pixanera no ens deixa veure pas. Rodem cap al sud sense deixar de pujar tot arribant-nos a les ruïnes del mas del Café. Tot just quan trobem el trencall cap al cim del Sui, la pista comença a baixar decidida fent algunes giragonses per dins del bosc d’alzines fins arribar-nos a Can Bellver, on hi accedim traspassant el cadenat i des d’on prenem un corriol amb algun pas distret que ens baixa fins a l’aparcament als peus del Puig del Tagamanent (1069mts).





En condicions normals, ens hauríem atansat fins al cim pel corriol que mena a l’ermita de Santa Maria per gaudir de les seves fantàstiques vistes i que no son poques ja que abarquen des de Barcelona fins al Pirineu incloses la cinglera del Bertí, la Depressió del Vallès i la Plana de Vic. En realitat una llàstima tot plegat per que a més el corriol de baixada, bé que també s’ho mereix. Igualment, encara ens queda el caramelet d’avui que és la trepidant baixada del GR-5, que malgrat trobar algun pas especialment tècnic i força humit, no ens decep en absolut i esdevé tal qual ens l’havien descrit, 5kms del més pur tècnic, entretingut i divertit enduro fins enllaçar amb la pista just al punt d'inici.