30 de jul. 2012

29-7-2012 Tot voltant la Serra Carbonera

Tot voltant la Serra Carbonera
29-7-2012



Doncs ahir el Carlos s’ho va currar de valent i em va fer una reparació de la roda a contrarellotge i gràcies a això, avui puc seguir rodant per la comarca de la Noguera. Aquest cop el meu objectiu tracta de rodejar la Serra Carbonera, serra que es troba enclavada a les rodalies de la Població de Camarasa i en bona part ,rodejada pel riu Segre. L’itinerari surt per la carretera de Sant Llorenç de Montgai direcció a Camarasa remuntant el riu Segre per la seva riba dreta i passa per sota del Cilindre, la paret de l’Òs i demés parets emblemàtiques pels escaladors de la zona. 





Aproximadament a 1400mts de la sortida, agafo un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que en força pendent i que seguint els cartells de “refugi”, ascendeix fins el Coll d'Orenga, un paratge inhòspit on m’hi llenço després per una  divertida trialera que davalla fins morir a una pista en bon estat i que remuntant el Segre va a trobar el Pont del Pastor ja a la carretera C-13. 











Just travessat el riu pel pont, agafo un trencall per camí asfaltat que remunta el riu en paral·lel en el que és converteix en un agradable passeig pel punt on el Noguera i el Segre s’uneixen sota la presa de Camarasa. El camí asfaltat ,va a morir a una petita presa que cal superar per un seguit d’espectaculars passarel·les suspeses al bell mig de la roca. 





Finalitzades aquestes, el camí va a cercar un pont penjat de fusta i suspès per uns cables. 







Un cop travessat aquest, segueixo un corriol quasi a ran d’aigua fins que aquest abandona cota i per camí molt trencat i replegant-se sobre ell mateix per dins del barranc de la Figuereta, guanya força alçada quasi deixant de ser ciclable del tot. 







A partir d’aquí i fins prop d’Alós de Balaguer cal anar alerta doncs el camí esdevé força complicat alhora que exposat i espectacular al tenir sota els meus peus bastants metres avall el riu. En aquest tram, anar al damunt de la bicicleta en segons quins llocs és si més no, força arriscat i complexe doncs sovint, cal ficar peu a terra o empènyer la bici fins que finalment arribo a un altre seguit de passarel·les a l’Estret del Mu on ja apareix la pista que en 3kms em deixa a Alós de Balaguer lloc on puc reabastir-me d’aigua ja que la font de la Feixa no rajava. 











Travesso el pont i per un camí paral·lel al Segre torno per la riba contraria. El camí planeja uns quilòmetres fins abandonar l’asfalt i trobant a la meva esquerra un indicador que mena a Camarasa. 

La nova pista ,va guanyant altura per dins del barranc de Carbonera saltant de la vessant solana a la obaga durant uns 5kms mentre va rodejant la Serra Carbonera fins arribar al Coll de Can Lloses a 626mts, sostre de la sortida d’avui. 





Ara toca desfogar-se i deixar-se anar camí avall direcció a Camarasa tot abandonant la pista principal i anant a cercar un senderó que va a petar a una divertida i fàcil trialera que enllaça amb el camí de Sant Jordi acostant-me a Camarasa. 







D’aquesta població, faig el retorn a Sant Llorenç fent els darrers quilòmetres per la carretera de Camarasa a Sant Llorenç de Montgai, punt d’inici i final de la volta.



En resum, una ruta amb trams d’aquells com per fer perdre l’afició a la bici del que cal empènyer-la i però sobretot, amb uns paisatges que paguen amb escreix l’esforç d’arribar-hi tot rematat per un parell de trialeres tan divertides que s’ho valen.


28-7-2012 Circular Ivars de N.-St.Salvador-Cèrvoles

Circular Ivars de N.-St.Salvador-Cérvoles
28-7-2012



Aquest cap de setmana de tempestes, ha tocat sortir a pedalar per la Noguera (just l’ull de l’huracà que també ja és punteria). El començament del circuit d’avui és a Ivars de Noguera on s’ha de prendre la pista en bon estat seguint els indicadors cap al pantà de Santa Anna. Després de que ahir caigués un bon xàfec a la tarda i un altre a la nit em pensava que trobaria la pista més molla i tret de llocs molt puntuals la trobo molt eixuta. 

Passat el Pas de Tanca la Porta i després d’alguns puja – baixes m’arribo a les restes del despoblat de Boix on només resta en peus la seva església i des don es pot gaudir de una bona panoràmica de l’embassament. 





Tot seguit, continuo per la mateixa pista que va  vorejant l’embassament fins que passats poc més de 3kms de Boix, hi ha un trencall amb l’indicador cap a l’ermita de Sant Salvador del Bosc. La pista, antic camí d’Alberola, puja de valent amb un ferm molt trencat i farcit de reguerots en el seu primer terç però que després s’ajeu  sense millorar massa el ferm donant a aquest tram un caire tècnic i força físic. 



Cal tenir doncs bon fuelle... .Entre els “Clangs” i “Clongs” de pedres que vaig sentint rebotant pel davall de la bici, en sento de cop un “Clong” acompanyat aquest cop d’un espetec en forma de “Clack” i un seguit de “Clong-Clongs” rítmics. Oh,oh! Em temo el pitjor i efectivament.... Si, com no! S’ha trencat un altre radi! Ja aviat no en quedarà ni un d’original! Soluciono l’avaria com puc, i després d’un llarg i penós ascens, apareix la ermita a la que s’hi arriba després d’un seguit de revolts ja per pista més amable. 




En aquest punt, la pista coincideix un bon tram amb els circuits 11 i 12 del Centre Btt de la Noguera ara ja  de baixada i per bon ferm. 



Continuo direcció a l’ermita de Cérvoles on toca apretar de nou en la pujada dels seus darrers 500mts. 



La idea inicial, era baixar cap a Òs de Balaguer per una llarga trialera que evita el camí de la Mare de Dèu de Cérvoles a Òs i d’allí tornar pel camí de Cisquella i el de Cérvoles a Ivars un altre cop, però amb la trencadissa de radi tot pujant a Sant Salvador ,crec que el millor és evitar en lo possible castigar més la roda i em decideixo per fer el camí més curt ja que sortosament tenia un pla “B” per si trobava massa fang.  Així doncs, agafo el camí de Vila-seca que neix a la dreta del camí que he fet servir per arribar i m’hi llenço cap avall per molt bona pista que a més fa les vegades de balconada sobre la comarca i l’embassament. 

Cal però no emocionar-se massa en la baixada doncs a l’alçada de la font de la Sisquella cal agafar una pista que neix a la dreta (i gran error per part meva, doncs seguint pista avall hauria arribat directament al camí d’Ivars) Així que segueixo el meu track i agafo parcialment el camí de Boix que fent puja i baixes em deixa en el trencall d’una pista en força mal estat que per entre el barranc de la serra de Gatfier i la de la Sisquella i passant per un indret anomenat el Racó dels Monts, va a trobar un llarg tram asfaltat que abandono per fer drecera anant a trobar un altre que travessat a lo llarg la Serra Llarga i que em torna a deixar a Ivars just a temps per portar a arreglar la roda al Carlos d’Alfarràs que traient temps d’on no n’hi ha me l’arregla. Un detall de molt agraïr.