De Vielha a la Cabana de Gèles per la Bassa de les Oles.
21-7-2012
Per Eduard i Daniel.
Ja abans de creuar el túnel de Vielha direcció a la Vall d’Aran, es veuen aparèixer pel damunt del Port de Vielha uns tímids núvols que no s’atreveixen a saltar cap al vessant sud i que ens donen malastrugança, que en creuar-lo ha estat confirmada mostrant-nos la crua realitat i que els butlletins meteorològics per avui, aquest cop no anaven errats. Amb un ambient fred i una boira algunes vegades pixanera, ens hem decidit de fer aquesta ruta que tenia en recàmara ja que en principi està exenta de dificultats i si acaben maldades amb el temps, podem girar cua sense problemes. Més aviat tardet, sortim de l’aparcament de les antigues casernes de Vielha i anem a cercar la carretera de Gausac passant a tocar l’Ermita de Sta Mª de Mijaran. Aquí me n’adono de la pífia, doncs descobreixo que la pista d’Es Còstes que puja fins al refugi de la Bassa de les Oles, no és tal pista, si no que és una carretera perfectament asfaltada que s’enfila muntanya amunt.
En aproximadament 9kms i superant 650mts de desnivell fent vàries marrades per pendents fins al 15%, la superem còmodament ja que a més l’absència del sol i l’ambient fresc ho propicien. Un cop arribats a la Bassa de les Oles ,com no podia ser d’altra manera com a tants d’altres llocs on es pot accedir fàcilment amb vehicle, està infestat de cotxes, així que no podem gaudir de la bellesa de l’ indret i esbandim ràpid.
Anem a cercar una pista barrada per una cadena que neix just darrera del refugi que ens regala amb un formidable però curt rampot que esdevé força exigent conduint-nos un cop superat aquest, cap a uns “Prats magnètics" que dificulten un xic la pedalada però que es deixen fer prou bé.
D’allí, passant per Era Piusa, ens dirigim cap al Sarrat de Gèles per un divertit corriol per dins del bosc passada la Pleta dels Anhets.
Cal anar alerta doncs és ple de branquillons ja que aquesta, és zona d’explotació forestal. El corriol enllaça amb una pista més principal que de no ser pel dia que fa ,en gaudiríem de molt bones panoràmiques i que seguint-la direcció O-SE i en suau pujada, ens deixa a la cota màxima de la sortida d’avui en la cabana de les Gèles situada prop de la ermita dera Mare de Diu des Nheus i sota el cim del Montcorbison.
Com sembla que el temps millora sensiblement, decidim fer un mos allí mateix en companyia d’uns cavalls i pel mateix camí ens dirigim cap a la pista del Bòsc de Baricava en un descens ràpid i directe que ens deixa de nou a la carretera de la Bassa de les Oles.
Per la mateixa carretera, seguim descendint aproximadament 1km fins anar a trobar un corriol que creuant fins un parell o tres de cops la carretera baixa directe fins a Gausac i que esdevé força entretingut ja que tot i que l’han desbrossat, hi trobem força branques al terra i molts trams enfangats que ens fan empènyer les bicis uns quants cops.
