De Mataró a Barcelona pels Parcs de la Marina i la Serralada Litoral
15-7-2012
Aquesta és una sortida de la que feia temps que hi anava al darrera de fer-la. La idea és ben simple, baixar de Mataró a Barcelona seguint parcialment el GR92 pel Parc de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral i avui se m’ha acudit que podia ser un bon dia per fer-ho. El punt de partida, és la mateixa estació de tren de Mataró, d’allí, en direcció Barcelona agafo la carretera NII i tombo cap a muntanya en la primera rotonda. Travesso el Pla d’en Boet i Cerdanyola dirigint-me per carretera a Argentona.
Un cop a Argentona prenc la carretera de Vilassar direcció mar i tombo a la dreta cap a la urbanització Can Serra de la Lleda fins la darrera casa per fort pendent. Al poc de sortir, prenc una pista que surt de la meva esquerra amb molts reguerots i sorra que s’enfila de valent fins al Pla dels Matxos on s’ajeu tornant a apretar més tard en la pujada cap al Coll de Gironella. Ara la pista davalla i torna a enfilar-se fins arribar al Coll de Porc on deixa una mica de treva en baixada fins trobar el trencall cap Orrius a la dreta que no agafo dirigint-me cap al Sud passant el costat de Sant Salvador i el Turó d’en Banús ja sobre Cabrils.
Per la mateixa pista, baixo cap a la Roca d’en Toni per planures i on tot el camí és de baixada fins arribar al trencall de Can Guardiola on la pista ja torna a pujar de nou.
Passo pel costat de les ruïnes de Cal Bernadó i a l’estona trobo el trencall de Sant Mateu que agafo fent una aturada tècnica a la font de Sant Mateu per avituallar-me, i de la que val a dir que només raja un fil d’aigua.
Segueixo pista amunt fins arribar-me a les planes de San Mateu on per un fàcil corriol ,retorno a la pista principal.
Estic a l’alçada Teià i ara per pista ràpida travesso la Serra de Teià i davallo fins al Coll de Cera lloc on el GR92 creua la carretera d’Alella a Vallromanes.
L’enllaç es fa per l’interior d’una trinxera en forta pujada que si hom no és massa hàbil caldrà posar peu a terra i empènyer com ha estat el meu cas. La calor ja apreta i s’agraeixen els trams per dins del bosc. La pista va a trobar la part alta de la urbanització Alella Parc i enllaço amb una pista que abandono de seguida per seguir per un trencall de ferm força trencat que surt a la meva dreta i que al principi puja força dret ajeient-se en arribar a un collet però sense deixar de pujar en cap moment fins arribar al Coll de la Font de Can Gurri. Superat el coll la pista davalla suament una mica i es torna a enfilar fins al trencall del Turó Galcerán que assoleixo de seguida.
Desfaig camí fins l’encreuament i faig una baixada ràpida fins al Coll de Montalegre. El GR, creua la carretera de la Conreria i seguint les traces del GR puja fins al Coll de Fra Rafel on abans , trenco a l’esquerra per una pista que puja de valent en el seu primer tram i que mor en un repetidor. La pista ara es converteix en un fàcil i divertit corriol que acaba en el Coll de la Jeia d’en Pujol on s’hi troba un dipòsit d’aigua de lluita contra incendis. Del coll supero les dures rampes que donen accés al dipòsit i enllaço amb la pista principal fins al Turó de la Coscollada, darrera rampa forta del dia.
Des de dalt, desfaig camí i faig la baixada directe fins al Coll de la Vallençana i d’aquí fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on torno a reomplir bidons doncs la calor ara si, ja apreta de debò.
Continuo la baixada fins a Sta. Coloma per una pista en un estat excel·lent i enllaço amb el carril verd que discorre per la llera esquerra del Besòs fins a Barcelona en el que és converteix ja en un pur tràmit desprès d’un matí trenca-cames .