25 de març 2011

2-1-2011 Tuc de Parròs

Tuc de Parros 2727mts
2-1-2011
Per: Meritxell, Adrià i Daniel.

Sortim del Juli Soler i Santaló de Salardú la Marta, la Meritxell ,l’Adrià ,en Francesc i jo cap al Pla de Beret amb intencions de fer el Tuc de Parròs uns i fer fons els altres, que vist el resultat d’ahir al Tuc del Rosari, és una de les poques alternatives que ens deixa la poca neu que hi ha. Un cop al Pla de Beret, la Marta i el Francesc, es queden a barallant-se amb les fustes de fons i la Meritxell, l’Adrià i jo tirem cap a munt. A diferència d’ahir, avui fa un dia espectacular, fred però espectacular amb una visibilitat excepcional.
Calcem esquís en la mateixa pista de fons i comencem a remuntar en direcció a la cabana de Gessa per anar a buscar el pas del riu Barlonguera, que travessem esquís a coll. Ens endinsem dins del bosc de Parròs on la neu és força escadussera i hem de fer algunes transicions a peu fins arribar a una esclarissada on s’ajunta el camí que bé de prop de la cabana de Parròs.


Sense perdre alçada i per una neu dura, resseguim per dalt la Val deth Arriu Parròs fins quedar sota l’alçada del Cap dels Clòsos, on travessant la coma saltem a les Pales de la Serra dera Morto on la neu, ja més isolada és de millor fer.






Marivolta rera marivolta, arribem al Coll dera Serra dera Morto, on la Meritxell, veient la neu dura i que no du grampons decideix abandonar aquí i esperar-nos al solet per baixar plegats.
Ara només ja l’Adrià i jo, fem el flanqueig fins al ressalt que ens deixa en els bonys sobre l’Estahn Nere de Parròs en el Coret d’Horcalb, per atacar ja la darrera pala fins l’avantcim, on substituïm els esquís per grampons grimpant per terreny mixt fins al cim en un dia que segueix espectacular, tot i la barra de núvols que s’han quedat clavats sobre el Parc d’aigües Tortes – Sant Maurici.











A la tercera va la vençuda! I és que els dos cops que havia fet aquest cim abans sempre l’havia fet amb condicions de visibilitat i meteorològiques adverses, i aquest, per fi he pogut gaudir plenament d’ell. Un cop dalt ens hi estem el temps just per reconèixer els cims propers, fer unes quantes fotos, i començar el descens fins els esquís, doncs la Meritxell ens espera.
Tot i lo dura de la neu, la baixada esdevé força bona, i en una estona arribem al coll on ens espera la nostre companya, i ara si, ja els tres, continuem el descens fins un cop prop dels Estanhons des Clòsos dubtem si tornar a ficar pells i donar la volta pel Colh des Clòsos o seguir per la ruta normal decidint-nos finalment per aquesta darrera opció.
Resseguim de baixada la Val de l’Arriu Parròs fins gairebé la Cabana de Parròs on esquís a l’esquena, doncs és un veritable vidre, remuntem la pista que discorre en paral·lel a la Noguera Pallaresa fins retornar al Pla de Beret, punt de partida.

1-1-2011 Tuc deth Rosari 2594mts

Tuc deth Rosari 2594mts
1-1-2011

Avui toca la primera foquejada del 2011. Matino,i des de Castillonroi, a un quart per les nou ja soc a l’aparcament de l’Orri a Beret. Fa un dia rúfol i el panorama és desolador doncs manca neu per arreu. M’equipo i començo a foquejar i travessant pistes coincideixo amb l’Alex, un noi de Donosti. La seva intenció és pujar al Bacivèrs i jo li explico la meva de fer el Tuc deth Rosari, així doncs compartirem traça una bona estona.
Sortegem el bosc de l’Orri de Tredòs anant a cercar l’estany Baix de Baciver per dalt remuntant fins trobar Els Estanys Dalt de Bacivèr ,lloc on veiem el Bacivèrs completament cobert pels núvols motiu pel qual l’Alex decideix provar sort amb mi al Rosari, que també val a dir que és parcialment cobert, però que si ens afanyem encara podrem fer cim amb un mínim de visibilitat.

Sortirà el sol?


L'Alex,  el meu compi ocasional de Donosti



Empalomada quasi total...
Llac de Bacivèrs
El darrer cop que hem vist el sol abans d'entrar en la penombra...
Anem cap a la pala de la Collada dels Estanys del Rosari, on pengem esquís a l’esquena ja que és un pedregam i com a pesar dels nostres pronòstics ja fa estona que anem a les palpentes fem cim gràcies al Track que portem al GPS.

Les sensacionals panoràmiques des de el cim... :-/
Sense fer massa celebrades, la baixada la fem sense fer experiments i pel mateix lloc calçant de nou els esquis en tornar a trobar neu continua i desfent l’itinerari de pujada anant a cercar al final una fàcil canal de baixada que ens deixa directament a pistes mentre trobem altres grups no tan matiners com nosaltres que pugen a veure si tenen més sort i si més no ,aconsegueixen veure el que estan fent.

De baixada un cop fora del núvol a l'inici de la canal... 

Nosaltres finalment, per una neu regelada i crostosa arribem a l’aparcament de l’Orri on ens acomiadem i com és d’hora, per fer temps aprofito per acostar-me a la Vall de Gerber per veure si és factible per demà el Bassiero, tot i que la mèteo no pinta massa bona.
       Vistes des de la Bonaigua del Pallars:-S pinta millor.

Sant Tornem-hi......

De nou en marxa....
Fa un grapat de mesos que em vaig veure obligat a abandonar per una lesió les activitats que tant m’agraden i amb elles l’anterior Blog, que a més ,per causes tècniques va desaparèixer. M'havia plantejat no continuar amb ell i dedicar el meu temps a altres coses però heu estat varis i varies els i les que m’heu esperonat a tornar a posar-lo en marxa.
A tots i totes vosaltres , mil gràcies pels ànims i que millor per començar aquesta nova singladura que aquest text d’en Miquel Martí i Pol,
Diguem que me n'anava, però torno...
Diguem que me n’anava, però torno.
Deixava massa coses a mig fer
i això no és decent ni correcte. La gent
-la majoria de la gent, almenys-
no m’hauria trobat pas a faltar,
com a màxim m’hauria dedicat
un record imprecís enmig del gran
tràfec de viure. Però, ¿i jo? ¿Què hauria
fet de mi, d’aquest home amb qui fa més
de seixanta anys que convisc? Cada vespre,
en rentar-me la boca, la vergonya
m’hauria fet envermellir de ràbia
i fins i tot potser d’enveja. Ara
no em sentiré pas satisfet (com sempre,
per dir-ho clar), però estic ben segur
de poder mirar sense cap angúnia
l’home de fusta del mirall i, junts,
potser descobrirem que els imprecisos
contorns del món en què vivim, absurd,
pedant i fins grotesc, són, tanmateix,
les úniques profundes referències
per conèixer i comprendre, i és amb elles
que estimem i creixem, sense sentir-nos
desmesurats o buits. Ho repeteixo:
diguem que me n’anava, però em quedo.

Miquel Martí i Pol