Tuc de Parros 2727mts
2-1-2011
Per: Meritxell, Adrià i Daniel.
Sortim del Juli Soler i Santaló de Salardú la Marta , la Meritxell ,l’Adrià ,en Francesc i jo cap al Pla de Beret amb intencions de fer el Tuc de Parròs uns i fer fons els altres, que vist el resultat d’ahir al Tuc del Rosari, és una de les poques alternatives que ens deixa la poca neu que hi ha. Un cop al Pla de Beret, la Marta i el Francesc, es queden a barallant-se amb les fustes de fons i la Meritxell , l’Adrià i jo tirem cap a munt. A diferència d’ahir, avui fa un dia espectacular, fred però espectacular amb una visibilitat excepcional.
Calcem esquís en la mateixa pista de fons i comencem a remuntar en direcció a la cabana de Gessa per anar a buscar el pas del riu Barlonguera, que travessem esquís a coll. Ens endinsem dins del bosc de Parròs on la neu és força escadussera i hem de fer algunes transicions a peu fins arribar a una esclarissada on s’ajunta el camí que bé de prop de la cabana de Parròs.
Sense perdre alçada i per una neu dura, resseguim per dalt la Val deth Arriu Parròs fins quedar sota l’alçada del Cap dels Clòsos, on travessant la coma saltem a les Pales de la Serra dera Morto on la neu, ja més isolada és de millor fer.
Marivolta rera marivolta, arribem al Coll dera Serra dera Morto, on la Meritxell , veient la neu dura i que no du grampons decideix abandonar aquí i esperar-nos al solet per baixar plegats.
Ara només ja l’Adrià i jo, fem el flanqueig fins al ressalt que ens deixa en els bonys sobre l’Estahn Nere de Parròs en el Coret d’Horcalb, per atacar ja la darrera pala fins l’avantcim, on substituïm els esquís per grampons grimpant per terreny mixt fins al cim en un dia que segueix espectacular, tot i la barra de núvols que s’han quedat clavats sobre el Parc d’aigües Tortes – Sant Maurici.
A la tercera va la vençuda! I és que els dos cops que havia fet aquest cim abans sempre l’havia fet amb condicions de visibilitat i meteorològiques adverses, i aquest, per fi he pogut gaudir plenament d’ell. Un cop dalt ens hi estem el temps just per reconèixer els cims propers, fer unes quantes fotos, i començar el descens fins els esquís, doncs la Meritxell ens espera.
Tot i lo dura de la neu, la baixada esdevé força bona, i en una estona arribem al coll on ens espera la nostre companya, i ara si, ja els tres, continuem el descens fins un cop prop dels Estanhons des Clòsos dubtem si tornar a ficar pells i donar la volta pel Colh des Clòsos o seguir per la ruta normal decidint-nos finalment per aquesta darrera opció.
Resseguim de baixada la Val de l’Arriu Parròs fins gairebé la Cabana de Parròs on esquís a l’esquena, doncs és un veritable vidre, remuntem la pista que discorre en paral·lel a la Noguera Pallaresa
