24 de nov. 2013

23-24/11/2013 Del pla de Masella a la Tossa d’Alp.

Del pla de Masella a la Tossa d’Alp.
23-24/11/2013

Després de l’episodi d’intenses nevades de la setmana passada, decidim inaugurar la nova temporada d’esquí de muntanya.  El  pronòstic meteorològic per aquest cap de setmana, ve marcat per fort vent de nord que ens fa dubtar si sortir o no. Les ganes de tornar a gaudir de les sensacions de lliscar per la neu, ens fa ser optimistes i decidim provar sort a la Masella tot fent un capde Hàmster de pseudo-esquí de muntanya fent sèries a la Tossa d’Alp /Niu d’Àligues. 
Dissabte ,amb un dia solei però molt ventós i fred, fem la primera foquejada de la temporada tot pujant des de el Pla de Masella (1600mts) per la pista de Coms de Das que no ha estat trepitjada per les màquines i que ara esdevé un reducte d’esquiadors de muntanya que han tingut la mateixa pensada. Continuem per la Feixa fins a Cap del Bosc (2150mts) i enfilem, ja amb un vent que fa repensar-s’ho fins al cim de la Tossa d’Alp (2535mts) on apareix la fantasmagòrica silueta de l’antena coberta pel gel. Lluitant contra el vent busquem aixopluc al refugi niu d’Àligues, on preparem la transició pel descens tot prenent un brou calent. El descens esdevé ràpid ,intens i curt, molt curt per una neu pols que ens fa xalar d’allò més.






























Diumenge tornem a la càrrega. El dia es lleva fred i rúfol però potser un xic menys ventós que dissabte. Dia de la Marmota doncs  tornem a pujar a la Tossa tot i que avui farem un itinerari més d’esquí de muntanya. Des del Pla de Masella, anem a cercar la pista del Pou de la Neu que remuntem i que al ser una pista negra i sense trepitjar, puja un fort desnivell en un tram relativament curt que ens fa fer unes quantes marivoltes fent recordatori per si algú no se'n recordava de com es feien. En acabat enllacem amb la pista Perduda ,també està sense trepitjar per tot seguit, endinsar-nos al bosc i pujar a l’antena sobre el Cap del Bosc. D’allí ens enfilem cap a la Tossa ja amb fort vent introduint-nos dins d’un núvol del que no en sortim ja fins arribar al refugi, on repetim l’experiència del reconfortant brou calent abans d’iniciar el descens, descens que al principi, gairebé a les palpentes, per després sortir del núvol amb el regal d’un dia solei que ens torna a fer xalar de valent del descens.




















Esperem que la propera foquejada ja sigui fent esquí de travessa del de debò.