Tot voltant la Serra de Collcardús
14-11-2013
La ruta d’avui, malgrat el seu desnivell moderat, és talment
com diuen els seus autors, “una ruta trencacames degut a les fortes rampes i
contínues pujades i baixades”. Podríem dir que aquesta ruta, de morfologia
circular, està dividida en dues parts ben clares i diferenciades, una primera que
discorre per un paisatge sense massa atractiu i humanitzat i una segona que
transcorre per dins l’espai natural de la Serra de Collcardús ,un paisatge totalment
al contrari de l’anterior envoltat de natura i grans panoràmiques, la cara i
la creu. Surto del cementiri d’Olesa tot anant a buscar la plaça de l’església per
fer una mica de turisme i enllaço amb la carretera de Terrassa que abandono en
el Polígon Industrial del Molí ja fora del nucli d’Olesa.
Allí ja, en fortes pendents trobo el GR-6 que sense
treva puja fins la urbanització de Ribes Blanques.
Ara en direcció Sud-est, vaig
a buscar la urbanització l’Oasi pel camí de Can Matetas resseguint la carena de
la Serra d’en Ribes. De sobte, la pista baixa tot d’una cap a la Riera de Sant
Jaume trobant un darrer tram amb un pendent on cal anar alerta ja que és de ferm
terrós i solt ple de reguerots arreu per la pluja.
Per dins del llit de la
riera (que en el meu cas ,és seca per aquesta tardor que de tardor poc en té) ,la
ressegueixo en direcció Nord-est fins que trobo una pista a la dreta que travessant
camps d’oliveres i passant per un bell racó amb una bassa i una font on es respira
tranquil·litat, puja a Can Sanaüja amb la companyia d’un helicòpter – borinot que
no deixa de fer passades a baixa altura.
Segueixo per la carena en lleugera pujada
fins a Viladecavalls on entro per una urbanització travessant el poble al llarg
pel carrer Major direcció a la urbanització de Can Corbera travessant per sota
la C-16.
A Can Corbera, prenc el Camí del bosc de l’Alzinar cap a Can Margarit.
Tot entrant a l’espai natural de la
Serra de Collcardús ,ara em cal travessar la Serra de Collcardús pujant per la
vessant nord per la pista que malgrat ser prou bona, cal superar algunes rampes
fortes d’aquelles que posen les piles fins assolir la Collada de Can Margerit
rodejant al lluny, la torre de Can Boixeres.
Un cop superada la Collada, la
pista fa una llarga baixada cap al fons de la vall fins travessar la Riera de
la Torre, al costat de l’estació depuradora de Vaquerisses.
Travesso la
carretera de Viladecavalls a Vacarisses i tot seguit, la línia dels FGC pel
damunt d’un pont i continuo per bona pista resseguint la Carena de Torrella que
em puja fins al Coll del Camí Vell, lloc on abandono la pista per agafar un
sender que neix a l’esquerra.
Aquest sender va a buscar el punt feble de la serra de la
Carena de Torrella per saltar a l’altre vessant per l’anomenat Pas dels Lladres
o Coll de la Pedra de la Bossa, part del
Camí Ral entre Olesa i Vacarisses,conegut per ser lloc de pillatge i
assaltadors de camins.
Baixo fins al Pla del Fideuer on agafo una nova pista
que baixa per la vall entre el Puig
Cendrós i el Puig Ventós arribant-me al mirador de la Papelusa amb bones vistes
sobre el Massís de Montserrat, la vall del Llobregat i l’ermita de Sant
Salvador de les Espases situada en un curiós enclavament dalt d’una cinglera.
Enlloc
de prendre la pista que baixa directe a Olesa, prenc una pista a la dreta
acabada de desbrossar que baixa a buscar el mas ubicat a la Plana d’en Bou on
abans d’arribar, en un marcat revolt a l’esquerra, l’abandono per un incipient
corriol estret i penjat sobre la vall
del Llobregat on cal anar alerta no caure i que en llarga baixada em porta fins
a una nova pista que travessant alguns camps d’oliveres em retorna a Olesa de
Montserrat.
