Camí Natural de Montfalcó, Congost de Mont-Rebei i ermita de
Santa Quiteria.
Aquest passat mes de juny, va inaugurar-se (i amb una certa polèmica per
part d’alguns sectors sobretot dins la comunitat d'escaladors i senderistes) el
Camí Natural de Montfalcó al Congost de Mont-Rebei també conegut com el camí de
les passarel·les. Aquest camí, s’ha creat amb l’intenció de tornar a unir la
paret de Catalunya i d’Aragó de la Serra del Montsec després que el veritable camí
natural d’unió desaparegués amb la construcció de l'embassament de Canyelles.
El punt d’inici si es comença a l’Aragó, és situat a les
restes del poble abandonat de Montfalcó. Té una longitud d’uns 4 kilòmetres
fins al punt de connexió amb el GR-1 al Congost de Montrebei al que per
accedir, s'han hagut de construïr dos espectaculars trams de passarel·les i
escales per salvar dos ressalts de roca, un de 33 metres i un segon de 50 a més
d’un pont penjant de 36 mts sobre el riu que uneix les dues ribes i arranjat també
l'antic camí de ferradura.
Aprofitant que era per la zona, avui m’he atansat des de
Viacamp a Montfalcó després de 9’5 kms pista per veure-ho de prop. Des de
l’alberg, hi ha un cartell indicador amb l’entrada de la ruta i una sèrie de
recomanacions.
És un caminet molt desbrossat i ben arreglat amb taulons de
fusta per evitar l’erosió que baixa valent a buscar la font de Montfalcó i el
fons del barranc trobant ja, les primeres baranes i el primer tram d’escales i
passarel·les, una colossal estructura de fusta amb empinades i estretes escales
que pugen fent ziga-zagues per la paret.
Superat aquest primer tram i després
de salvar 33 metres, segueix el camí arranjat que va a cercar el segon tram
d’escales de 50 metres tant o més espectacular que l’anterior. Ara, el camí baixa fortament per anar a cercar
el pont que es traspassa sense cap mena de dificultat malgrat la natural oscil·lació
pròpia d’aquests tipus de ponts.
Un cop creuats els 36 metres de pont, el camí
puja en forta pendent assegurat per baranes de ferro i arranjat amb esglaons i
ferm compactat. Mentre anem pujant, girem la vista enrere i veiem al davant
nostre l’estructura de la que venim, una construcció en forma de varies zetes
arrapades a la paret.
Seguim endavant i enllacem amb el GR1 que de tombar a la dreta ens portaria a la Pertusa
i a l’esquerra, que és el nostre cas, a
la Masieta / Pont de Montanyana. Entrem ja al cor del Congost de Mont-Rebei seguint
l'antic camí excavat en part a la mateixa roca entre unes parets que poden
arribar fins a 500 metres d'alçada.
Ara ens cal retornar, i per fer-ho, desfem
camí fins tornar a Montfalcó on en arribar, amb el José Ignacio i la MªCarmen,
decidim fer una mica més i pel caminet que surt just al cantó del que baixa al
Camí Natural, en 10 minuts, ens acostem a visitar l’ermita de Santa Quiteria, un
altre de les icones d’aquest bell paratge.
Tot i l’espectacularitat del muntatge, que no deixa
indiferent, jo he marxat amb un pregunta que em repicava dins del cap com un
martellet; -Realment era necessària aquesta obra? Que jo recordi, el Congost de
Montrebei era, pràcticament fins fa uns anys, un espai lliure
d'infraestructures i un espai natural protegit fins que va començar el declivi
quan va arribar l’asfalt fins l’aparcament prop de la Masieta, lloc on hi ha actualment
el punt d'informació, quan va aparèixer la línia de vida, bancs, plafons informatius per arreu, tanques de seguretat i papereres com si d’un parc es
tractés tot això sota un discurs sobre el seu caràcter educatiu i de
preservació dels espais naturals al que cal sumar, segons les administracions
competents, la seva importància com a
canal dinamitzador de l'activitat econòmica. Una dada important, la broma ha
costat 900.000€ de les butxaques dels contribuents, un escandalós cost econòmic en una època en que l’austeritat i
les retallades son a l’ordre del dia (això sense afegir el cost de manteniment
d’una infraestructura d’aquestes proporcions, que a dia d’avui i a pocs mesos
de la seva inauguració ja comença a mostrar signes de deteriorament amb taulons
i baranes que es mouen i cargols que se surten). D’altra banda, trobo immoral
permetre la construcció d’una obra que
al meu parer, malmet l'espai natural pel seu impacte visual i mediambiental
sense comptar a més, l’increment de visitants de la zona, que abans ja no eren
pocs amb més deixalles, erosió, etcètera en un lloc en el que on en alguns casos, s’ha
restringit l’accés als escaladors a sectors de les parets per part de les mateixes
administracions públiques que ara han construït el camí. La doble moral dels gobernants.
Crec que no anem bé per aquest camí...
