Via ferrada del Castellot de Baells
(la ferrada de butxaca)
10-11-2013
10-11-2013
Amb fort vent i gotellades intermitents, sembla que avui la
meteorologia no juga al meu favor doncs a més, tot indica que aquesta serà la
tònica del dia. Com no vull marxar sense almenys poder dit que no ho he
intentat, m’arribo a la base de la ferrada de Sacs i començo a fer els primers
metres retirant-me discretament no fora que al final, la liem per anar d’agosarats.
A l’aparcament em trobo un parella de ferrateros que em pregunten per la Sacs i
els explico la situació que sense pluja ,es la mateixa a la Foradada del Toscar
que és d’on venen ells fugint del vent i que fins ara havia estat el meu pla “B”
per avui. Vist el que hi ha, decideixo no plantar arrels i emigrar tot i que
per sort ahir encara vaig poder fer la ferrada del Castellaso de Sesué, amb lo
que la sensació de marxar amb les mans buides, és menor. Així que vista la
situació, decideixo baixar cap al Sud a fer El Castellot de Baells, una
activitat d’aquelles que va bé guardar-se a la recàmera per a casos
d’emergència, i avui, n’és un. El Castellot, situat en plena franja a les
rodalies de Baells a la Llitera, és un monòlit de roca conglomerada de 25
metres d’alçada de formes sinuoses ,en un entorn de roca calcària on hi
conviuen un parell de vies d’escalada esportiva i una via ferrada que assoleix el
cim jugant amb les capritxoses formes de la roca. La ferrada, està acotada amb
un grau de dificultat K2 i és equipada
amb una línea de vida, grapes gruixudes i ancoratges químics.
Per arribar, des de el poblet de Baells s’han de seguir les indicacions direcció
a Zurita (Sorita de Llitera) fins arribar a la torre d’aigües i a una nau. Es tomba a la dreta en el trencall i cal
seguir la pista on al lluny, s'intueix la curiosa penya a meitat del vessant de
la serra de Sant Quilis. A mesura que s’acosta la pista al Castellot, el ferm ,
es va tornant més pedregós i el pendent més pronunciat però anant amb cura, s’hi pot arribar amb
el cotxe quasi sota el Castellot.
L’inici de la ferrada és al vessant Oest on hi
ha disposades unes grapes per fer els primer parell de metres i passar tot
seguit a superar una curta xemeneia que cal grimpar per sortir a un pont de
roca que s’ha de creuar sortint a l'altre banda del monòlit.
A continuació, ve
un curt flanqueig que condueix a una petita canal amb alguna grapa i un mica de
grimpada fàcil que dona accés a una terrassa. Aquí cal superar una panxa tibant
de braços que ens deixa per sobre del pont de roca.
Es flanqueja cap a
l'esquerra en lleuger descens enllaçant un sistema de plataformes de roca fins
sortir al vessant Sud on hi ha un altre panxa que cal superar amb un pas un xic
forçat amb unes grapes en un ressalt vertical.
El pas culmina al cim del Castellot,
on just s’aplana la sortida a l'esquerra hi ha una instal·lació de ràpel de 25metres.
El cim és pla i per pujar al punt mes alt cal deixar-se anar del cable. Per
descendir, tot i que hi ha el ràpel, penso que és millor desfer la ferrada, ja
que si no, es fa massa curta.
Val a dir, que aquesta és una ferrada de butxaca, curta, i allunyada de
tot i per això ,poc freqüentada i menys, coneguda. Malgrat això, mereix la visita als seus escassos
25 metres d'altura doncs és bastant més tècnica i aèria del que aparenta ja que a més, es pot combinar amb la visita a la cova del Palau, els forns de calç i/o
l’ascensió a l’ermita de Sant Quilis.
