1-11-2013 Ferrada Teresina

Ferrada Teresina.

1-11-2013

Aquest divendres aprofitant que és festiu, hem decidit  anar a fer la via ferrada Teresina. Aquesta, considerada la primera de Catalunya, va ser equipada l'any 1993 per l’Antonio García Picazo amb un traçat força enginyós i entretingut que assoleix la Miranda de Sant Jeroni, punt culminant del massís de Montserrat (1237mts). És una via catalogada com K4, llarga, amb 665 metres de desnivell positiu  i 3,6 quilòmetres poc equipada i amb algun pas una mica tècnic. Té l'equipament just per poder passar amb seguretat evolucionant sovint, per les preses naturals que ofereix la mateixa roca i on, en molts trams, cal tibar de braços per remuntar cordes i cadenes intercalant seccions equipades amb d’altres en què tan sols cal caminar. 

Font:deandar.com

Sortim del monestir de Santa Cecília situat al peu de la carretera del monestir de Montserrat a Can Maçana (BP-1103) i prop de l'inici de la Canal de Sant Jeroni. Des de l’aparcament, en direcció oest ens arribem a la canal de Sant Jeroni on trobem unes escales que pugen cap a la canal tot creuant GR172 que seguim uns metres cap a l'esquerra i abandonant-lo quan aquest vol creuar el fons de la canal per a continuació, tombar a la dreta pel camí que ara puja dret. Comencem a remuntar la canal de Sant Jeroni caminant enmig d’un gran caos de rocs i guanyant alçada ràpidament. 

A l’estona, just abans d'una torre d'electricitat, la canal es bifurca seguint ara les marques en color blau. Prenem a la dreta la canal el Pou de Glaç, més coneguda “La canal del Mejillón”, anomenada així  pel restaurant que hi havia hagut anys ençà dalt. El pendent, s’accentua  trobant ja alguns trams amb sirgues i cadenes. 

Abandonem ”La Canal del Mejillón” i seguim les marques blaves que ens condueixen a l'inici de la ferrada on cal anar en compte de no passar-nos de llarg, doncs de seguir la canal, trobaríem els trams equipats que permeten remuntar aquesta canal allunyant-nos de la ferrada. Arribem a l'inici pròpiament de la ferrada on veiem una primera cadena i les restes d'un esglaó tallat i comencem a grimpar. Passem per dins del forat que forma un gran bloc de roca i després d’un flanqueig arribem a un dels punts més espectaculars  i aèris de la ferrada, un estret pont de roca suspès en el buit amb un generós pati  a ambdós costats. 

El creuem al llarg sense cap mena de dificultat i superem un espectacular esperonet penjat arribant-nos dalt d’una petita agulla de la que sortim per terreny terrós i on cal parar atenció de no relliscar doncs ara, no anem assegurats. 

Seguim fent un flanqueig per la paret de Santa Cecília i superem un tram força vertical que cal superar tibant de braços una maroma i una cadena.

Ara, la via tomba a l'esquerra, anant a cercar un flanqueig un xic aeri equipat amb algunes grapes que ens deixa en una canal dretota on cal tibar de cadena per sortir-ne. 

Som a la part superior de  la paret de Santa Cecília, a la Miranda de Santa Cecília i alhora ,excel•lent mirador des d’on albirem en primer terme cap a l’Est les antenes del mirador del Moro i cap  a l'oest el sector d’Ecos,Frares i Agulles. 

La via original del 93’ finalitzava aquí, però el traçat actual continua amunt assolint la Miranda de Sant Jeroni que és cap a on anirem. Ara, ens cal perdre alçada i per fer-ho tenim un parell d’opcions, o bé muntar un ràpel d’uns 25mts que esdevé força vertical i directe muntat a la punta del precipici cap al sud on hi ha l’ instal•lació,o bé desgrimpar  per unes petites grapes. Nosaltres, com que hi ha un bon tap de gent i portem corda, rapelem aprofitant així per avançar als grups que ens precedien i que anàvem una mica lents. Un cop després del ràpel seguim un tram de flanqueig pla per un caminet enganxat a la paret oest de Sant Jeroni i on hi ha l’escape que  fent un ràpel s’hi arriba al GR-172. 

Fet el flanqueig, ens tornem a enfilar per un tram equipat amb grapetes i sirga per a continuació, superar una secció per dins del bosc sense equipament, ja que només cal caminar (i amb prou feines!) que ens deixa dins d'una canal molt estreta i vertical. 

Gairebé al fons, comença el pas clau de la via ,una xemeneia bastant vertical, que per a superar-la ens ajudarem de cadenes, sirga, i grapes avançant en el tros més estret en oposició. A mida que anem guanyant altura, la dificultat minva fins a arribar a la sortida de la canal on seguint la sirga un grapat de metres més, arribem a la barana de la Miranda de Sant Jeroni i fi de la via. 

Un cop dalt del mirador ,fem la foto de rigor i baixem fins l’ermita de Sant Jeroni on dinem i aprofitant que anem bé de temps, decidim fer la tornada en versió llarga pel camí de Sant Benet en lloc de baixar la canal com és l'habitual.

Resumint, una ferrada llarga, variada i distreta, amb alguns passos entretinguts i bones panoràmiques.